Ahir, declarat dia valencià d’homenatge a Esparta i Heidi , que ja em diràs tu que tenen a veure l’un amb l’altre (en comptes de buscar les set diferències hauríem de buscar si hi ha alguna semblança), jo amb un refredat de mil dimonis a 
sobre, vaig disposar-me a veure el partit amb un bon bufet de musclos i gambes davant meu. La cuinera, l’Alba, es mereix un deu. Tot a la perfecció. Com veieu, he passat dels cacauets rancis a les patates braves, i de les patates braves directament al marisc. Bon canvi!
Tornant a Esparta i als Alps heidians, diré que vaig passar-me el partit buscant ambdós contrincants. La primera part vaig veure que Heidi anava amb el Barça (que juga amb avantatge perquè té el Pedrooo a les seves files) i els espartans eren els valencians. Els primers quaranta-cinc minuts, totalment d’ells. Algú va veure el Barça? El nostre Barça? El Barça de les grans ocasions? Amb l’Alba jugaven a veure com podia el Barça superar l’ofec de la pressió espartana: unes quantes gambes feien de jugadors del Barça i uns quants musclos de jugadors del València. No ens en vam sortir i van decidir deixar l’equip en mans del Profeta. Què
faria per capgirar la dinàmica? S.O.S., es busca el Barça...
La segona meitat, l’S.O.S. enviat al final de la primera, va donar resultat. El Profeta Pep va donar les ordres precises i Heidi se’n va anar al combatre amb els valencians i els espartants es van posar la samarreta del Barça. Però no va haver-hi sort i les poques oportunitats les va treure Cèsar o se’n van anar fora per poc. Finalment, l’empat el donaven per bo tants els uns (el València) com els altres (el Barça) com els de més enllà (Heidi i esparants).
P.D.: Gràcies Sant Víctor Valdés! De no ser per tu, segurament l’empat no hagués estat un empat!
REFLEXIÓ PUNYETERA (2a part).
Recordar només que el partit passat contra l’Almeria, on tampoc estava en Tito Vilanova a la banqueta per sanció, vaig fer aquesta pregunta: a veure si el que en sabrà de futbol serà en Tito Vilanova? Avui, la torno a deixar sobre la taula (o el bloc). No te m’enfadis, Profeta Pep, mestre de tots els mestres, oh! gurú del futbol, gran entre grans, vident i visionari pels segles dels segles. Només és per generar debat entre la culerada...
sobre, vaig disposar-me a veure el partit amb un bon bufet de musclos i gambes davant meu. La cuinera, l’Alba, es mereix un deu. Tot a la perfecció. Com veieu, he passat dels cacauets rancis a les patates braves, i de les patates braves directament al marisc. Bon canvi!Tornant a Esparta i als Alps heidians, diré que vaig passar-me el partit buscant ambdós contrincants. La primera part vaig veure que Heidi anava amb el Barça (que juga amb avantatge perquè té el Pedrooo a les seves files) i els espartans eren els valencians. Els primers quaranta-cinc minuts, totalment d’ells. Algú va veure el Barça? El nostre Barça? El Barça de les grans ocasions? Amb l’Alba jugaven a veure com podia el Barça superar l’ofec de la pressió espartana: unes quantes gambes feien de jugadors del Barça i uns quants musclos de jugadors del València. No ens en vam sortir i van decidir deixar l’equip en mans del Profeta. Què
faria per capgirar la dinàmica? S.O.S., es busca el Barça...La segona meitat, l’S.O.S. enviat al final de la primera, va donar resultat. El Profeta Pep va donar les ordres precises i Heidi se’n va anar al combatre amb els valencians i els espartants es van posar la samarreta del Barça. Però no va haver-hi sort i les poques oportunitats les va treure Cèsar o se’n van anar fora per poc. Finalment, l’empat el donaven per bo tants els uns (el València) com els altres (el Barça) com els de més enllà (Heidi i esparants).
P.D.: Gràcies Sant Víctor Valdés! De no ser per tu, segurament l’empat no hagués estat un empat!
REFLEXIÓ PUNYETERA (2a part).
Recordar només que el partit passat contra l’Almeria, on tampoc estava en Tito Vilanova a la banqueta per sanció, vaig fer aquesta pregunta: a veure si el que en sabrà de futbol serà en Tito Vilanova? Avui, la torno a deixar sobre la taula (o el bloc). No te m’enfadis, Profeta Pep, mestre de tots els mestres, oh! gurú del futbol, gran entre grans, vident i visionari pels segles dels segles. Només és per generar debat entre la culerada...
7 comentaris:
I jo que vaig pensar en tu i em vaig fer la punyetera pregunta també... aviam què passa quan torni.
El més positiu? Don Andrés ja torna a fer filigranes.
Ahir tampoc hi era en Vilanova? Ui ui ui... és per començar a sospitar.
La primera part no va existir pel Barça, estaven totalment desconeguts. Però a la segona si que es va veure un futbol una mica més semblant al que estem més acostumats. Si en Messi hagués estat més despert i hagués jugat Ibra des de l'inici, jo crec que els tres punts venien cap aquí.
Però mira, si s'ha de perdre punts, que sigui en aquests camps, que sempre són complicats i entra dins les possibilitat. I quan visitem Valladolids, Almeries i Tenerifes, que no ens la juguin.
L'any que ve, Mata al Barça.
L'any que ve, Iniesta pilota d'or.
Jaja, he vist fer tàctiques amb monedes i amb ampolles, però amb marisc encara no ho he vist mai.
Als del València els havien de dir romans enlloc d'espartans, perquè a ells els protegia César.
Tots tranquils, dimarts torna Tito, encara que sense ell el Barça ha continuat invicte. En part, com dius, gràcies a V.Valdés.
Adéu!
Varem arribar de Barcelona, pels horaris i la lentitud (no em refereixo a cap retard especial sinó a que habitualment van poc a poc) de RENFE ens varem perdre 10 minuts, però en seure al sofà tranquil·lament, al cap de poc li vaig dir a en Josep Lluís "Ostres, si no hi és en Tito Vilanova a la banqueta!"
Ostres, en Valdés!! Quin gran porter!!!
Demà no vagis a treballar, et dono permís ;-)
Elur: el proper partit sabrem la resposta... Sí, Don Andrés va fent de les seves...
XeXu: sí, però amb cautela. Sospitem amb cautela...
Sí, sí, totalment d'acord! Posats a perdre punts que sigui en un camp on en pots perdre!
L'any que ve, Robinho? Uff, quina por que em fa...
Albert: jo tampoc ho havia vist fer, fins la data...
jajaja molt bon, molt bona!! Valencicus!
Assumpta: Aquí estem treballant al peu del canó! jejeje
En Valdés va salvar un punt! Està molt entonat!
De tant en tant ja ens va bé patir una mica i el valència és el valència encara que no tingui a villa.
Canonitzar a Valdés és una cosa que està pendent de fa massa, mai he entès que es critiqui tant a un porter que fa la tira d'anys que està defensant la nostra porta.
Jo també vaig pensar en Vilanova en veure l'Unzué al costat d'en Pep i coincideixo en això que et planteges de qui remena les cireres...
Sergi, la canonització de Valdés... i Migueli, fa ja molt de temps que s'hauria d'haver portat a terme!
Publica un comentari a l'entrada