dijous, 2 d’octubre de 2008

Confusions…

Avui he anat a dinar fora amb els companys de feina que hi van habitualment: l’R, el C i, com no, l’E conegut ja per la immensa majoria de vosaltres. Aquest home peculiar i protagonista ja en més d’un post, va vestit amb uniforme (ja que treballa a recepció) que consta de: camisa blanca de màniga curta a l’estiu (a l’hivern camisa llarga, corbata i americana) amb els dos botons superiors descordats i ensenyant pit i pèl), pantalons grisos i sabates negres. No us recorda res? Doncs sí, podria passar per cambrer. I això ha estat el que ha passat...

Estàvem esperant taula per asseure’ns a la terrassa quan s’ha alçat un noi que semblava que ens parlava a nosaltres:
Noi: Por favor, ¿puede traerme una Fanta de naranja?
(tots ens hem girat cap enrere per veure a qui anava adreçada tal petició perquè, evidentment, nosaltres no érem cambrers)
Noi: Sí, sí, a usted. (acostant-se a l’E) ¿Podría traerme una Fanta de naranja?
Servidor: (fluixet i adreçant-me a l’E) Me parece que va por ti.
E: (amb les mans creuades a l’esquena i pujant les celles) Hombre... poder, poder... podría, pero es que ahora no me viene bien. Me ha salido un tembleque en las manos que es que derramo tó lo que llevo... (evidentment el noi posa cara d’estranyat) Mira, si se lo pides al camarero igual te la trae, es que yo vengo a comer...

Jo he estat cinc minuts rient.

Hi ha hagut altres perles durant el dinar, evidentment, ja que aquest home és una capsa de sorpreses, i que us les passo a relatar tot seguit.

Com que el cambrer no els ha portat el plat d’olives gentilesa de la casa que sempre els porta li ha deixat anar: “Las olivas que nos ibas a poner que son éstas que les has puesto a la mesa de atrás o es que ya están en camino”.

Hi ha hagut un company que ha arribat més tard que quan s’ha assentat a la taula amb nosaltres el cambrer ha vingut i li ha preguntat:
Cambrer: ¿Vas a comer?
E: No, este sólo ha venido a aplaudir, si te parece...

Alguna més n’hi ha, però no us vull cansar amb les històries d’aquest personatge anònim que veu la vida des d’un altre prisma (per alguns bo o per d’altres dolent), però que no et deixa indiferent...

5 comentaris:

Fran ha dit...

:-)). És un crac l'E, fa dies que ens parles d'ell i és la bomba. :-))
Has pensat en fer-li una entrevista i publicar-la aquí?

Jordi ha dit...

jajaja seria bo!! Realment, aquest home en fa una darrere l'altre. I les que em guardo!!

Sílvia ha dit...

Hola!
Divertit amic l´E. Amb gent així és impossible l´avorriment.
Salutacions
Sílvia

Alex. ha dit...

Què en pensa de les teves excursions?
Sap parlar, menjar i fer rots a l'hora?
Dius que és diu Eduard, Eudald o Eustaqui?
Ja ho sap que surt a la Banyera?

Volem un YouTube ja!!!!!!

PD. Jordi, porta'l a la Marxa del Garraf que aquesta la faig segur!

Jordi ha dit...

Silvia: bé dius!!

Alex: Uff!! Millor que no et digui què en pensa. M'ha dit moltes vegades que ell aquestes distàncies no les fa ni en cotxe. Jo diria que sap tot el que dius, però no ho he comprovat. Pel que fa al nom me'l reservo per no ferir sensibilitats. I no, no sap que surt a la banyera. El tema Youtube, és complicat. Intentaré posar-me d'acord amb el del bar per instal·lar un sistema secret de càmeres que espero em financieu tots vosaltres amb les vostres aportacions i així poder fer un Gran Hermano televisiu o un show de Truman.
jajaja A la marxa del Garraf, dius... Aquest un diumenge no el fa aixecar tant d'hora!! Si ho aconsegueixes, te'l presento!