dilluns, 20 d’octubre de 2008

Hospital i victòria.

Faltava un quart d’hora per començar el partit. Ja havia escoltat l’alineació: no jugava ni en Messi ni en Puyol (ni Xavi lesionat pel virus FIFA). La sorpresa que es guardava Guardiola a la màniga era la titularitat d’en Víctor Sánchez per fer jugar Iniesta d’extrem. I la sorpresa que em guardava el destí era la lesió de l’Alba al taló esquerra. Ja feia dies que li feia mal, però avui el dolor era insuportable. Així que cotxe i cap a l’hospital. Quan entràvem a urgències començava el partit del Barça... i el meu. El meu? Sí, ja que a la sala d’espera hi havia un televisor de pantalla planta amb la pel·lícula d’Antena 3 sintonitzat. L’inconvenient? Doncs que de les vuit persones que hi havia semblava que una estava mirant la televisió. Quina ràbia!! Hauria de conformar-me a seguir el partit per la radio. Així doncs, vaig concentrar-me en l’única missió que em quedava: aconseguir canviar de canal i posar TV3.

I ho vaig aconseguir, i tant que vaig aconseguir-ho! Aprofitant que la dona interessada en la televisió va extreure el seu mòbil de la bossa i va començar a toquetejar-lo i a jugar amb ell, vaig fer una incursió al mostrador de l’entrada i amablement vaig demanar-li a la recepcionista que si no hi havia cap inconvenient i la sala d’espera hi estava d’acord, podia canviar de canal, perquè, és clar, feien el Barça per la TV3 i aquestes alçades de temporada i jugant com estava jugant últimament el Barça (que més o menys feia goig i portava cinc partits seguits guanyant en Lliga, cosa que feia que el Guardiola ja els hagués de pagar un dinar als jugadors), un partit és un partit i, com que ara tots els donen en obert i sense pagar, doncs s’ha d’aprofitat l’avinentesa per veure’l... Tàctica Joaquim Nadal, en poques paraules. No dir res quan parles tot atabalant al teu interlocutor amb frases i més frases. Resumint, que vaig aconseguir el quòrum necessari entre la gent que esperava i la recepcionista va canviar de canal, preguntant-me i tot si volia que pugés el volum. Quin èxit d’operació!! (i no quirúrgica, sinó de talent per part meva). Així que quan quedaven cinc minuts per acabar la primera part van cridar a l’Alba cap a dintre (va tenir la delicadesa de dir-me que no l’acompanyés) i quan s’acabava la primera part ja era a fora amb un full a la mà amb el diagnòstic: fascitis plantar.

I la segona part de farmàcia en farmàcia fent recopil·lació de medicaments i taloneres varies que li va receptat el metge. I va arribar el gol d’Eto’o que vaig cridar com un posseït (perquè la cosa es començava ja a posar bastant coll amunt), cosa que va fer que l’Alba que era a la porta de la farmàcia tornés cap al cotxe per demanar novetats.

Vam arribar a casa quan quedaven cinc minuts per acabar. Vaig veure els minuts de les escorrialles i vaig alçar els braços quan l’àrbitre va xiular el final del partit. Una victòria més, i aquest important, en un camp on les coses sempre se li posen difícils al Barça. Aquest any sembla que la cosa va de cara i aquest són els partits que fan guanyar o perdre lligues. No creieu?

EN POSITIU.
La lesió de l’Alba no és tant greu. Fa mal, però no s’ha d’amputar.

La porteria del Barça va quedar a zero per primera vegada aquesta vegada en Lliga. I el que és més important per ell: amb dues o tres parades que van salvar gols i punts.

La reaparició de Hleb, després de la lesió que l’ha mantingut cinc setmanes apartat.

EN NEGATIU.
El partit va ser bastant dolent, d’aquells de quedar-te dormit al sofà (qui estigués al sofà, perquè a la sala d’espera les cadires no són molt còmodes).

La lesió d’en Seydou Keita (que imagino que Touré ho posaria en positiu, perquè ara tindrà més minuts).

16 comentaris:

garrofaire ha dit...

Lo teu és poder de convicció!

Un nom lleig (fascitis)per una lesió lleu. Que no sigui res!

Jordi ha dit...

Sí, perquè fascitis sona a fatxa i això ella no ho és ni en broma. De fet vas sortir enfadad perquè li van diagnosticar això!!

Cristina ha dit...

Espero que no sigui res. Suposo que li deu fer força mal però imagino que haurà de prendre algun antiinflamatori. En el tema del futbol no et puc dir res perquè fa anys que no miro un partit. Feliç dilluns!

sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Tres punts cap a Can Barça i lesió afortunadament de poca gravetat. Bones notícies per a la tarde del diumenge.
Salutacions a tots dos!
sílvia

Jordi ha dit...

Cristina: dono fe que s'ha de prendre tres o quatre pastilles, més una turmellera (es dirà així de la tobillera?) més una talonera de silicona. Allò em va agradar, li hauré de dir que quan se li passi me la deixi a mi!! jejeje Bon dilluns igualment!!

Silvia: Sí, tres punts al sarró!! LI dono de part teva!

alba ha dit...

Hola a tots, moltes gràcies per preocupar-vos, no patiu sobreviuré. Només diré que ja li he canviat el nom a la lesió per tocanassitis plantar i que la cosa aquella de silicona te la dono ara mateix, quina merda tu!!!
Del partit em sembla que avui no en diré res!

Anònim ha dit...

Jo també he patit una fascitis plantar fa un any, fa mal però pasa. Bona recuperació per l'alba
petons,

mama

karli ha dit...

T'has deixat de posar en POSITIU que el gordet anti-culé va fallar un penal!!!penal que no era per cert...
El partit de Bilbao...molt correcte, akest partits son els que et fan perdre lligues si no els treus amb victoria, a mes teniem que guanyar despres del resultat del madrizzzz del dissabte.
Espero que el tema de l'Alba es subsani el mes aviat posible, les fascitis son punyeteres...ànims Alba!!!
Vinga crack, akest dimecres Basilea...quins records!!!

ddriver ha dit...

el gran error es portar l Alba a l'hospital si juga el Barça,es mes si ja feia dies que l'hi feia mal,l'hi vindra d'un parell d'hores,primer el que es primer depres la familia,la feina i totes aquestes coses

Jordi ha dit...

Alba: m'ho dones? Bé!! Ah!! M'agrada el nou nom que li has posat!!

Mama: imagino que ja et llegirà, però sinó ja li faré arribar... per missatger.

Karli: ahir vaig sentir per la ràdio que dels 29 penals que ha xutat en tota la seva carrera, n'ha fallat 10!! Ostres, 1 de cada tres penals, el falla!! Un números massa dolents pel llençador oficial de penals d'un club. S'ho haurien de replantejar.
Merci pels ànims Karli. De ben segur que avui ja no es deu haver posat la turmellera!! Sempre fa igual i no fa cas dels metges. S'autorecepta, que dic jo!!
Crec que aquesta vegada no hi anirà tanta gent a Basilea com la passada... jejeje

ddriver: No si ella no volia que l'acompanyés. Una mica més i em deixa tancat a casa perquè podés veure el partit!

Alex. ha dit...

Jordi... cuida a l'Alba.
Alba... cuida't.

Cuide-vos tots dos!!

Alba ha dit...

No va ser el millor partit de la temporada. Jugar contra l'Athlètic de Bilbao no se'ns dóna gaire bé; a més, els dos estils de joc tan oposats feia preverure un partit dur i gens vistós. Per sort el gol de Eto'o va donar els tres punts i a continuar treballant.
Salutacions

PD: Ja era hora que Valdés mantingués la portería a 0 i amb alguna parada de mèrit per reforçar la moral

Jordi ha dit...

Alex: Gràcies!! Ens cuidarem mútuament! Tu cuida l'estructura del moble de la foto... ;-)

Alba: em quedo amb els tres punts i que Valdés es quedés a zero. Ja era hora!!

Silvi ha dit...

Doncs hi ha maneres de viure un partit del Barça i aquesta és una com altre qualsevol jeje.

M'alegro que lo de l'Alba no fos res important (que burro ets quan dius que no s'ha amputar, jo soc ella i et portes una "colleja" bona jeje).

Del partit el més important la victoria i la reaparició de Helb estem d'acord.

Una abraçada a tots dos.

Fran ha dit...

Esperem que l'Alba no pateixi molt i es recuperi de seguida...

Jordi ha dit...

Silvi: no donis idees que de moment el mategot no me l'he emportat. Espero que no ho llegeixi... jejeje
Sí, tres punts molt importants que al tram final segur que no els trobem a faltar.

Fran: Sí, sembla que la cosa va millor. Encara coixeja una mica, però temps al temps i medicaments als medicaments... Moltes Gràcies!!