dijous, 23 d’octubre de 2008

I van poder marcar-ne més!!

Recordo un programa que feien per televisió que es deia quelcom semblant a “El rival més dèbil”. La mecànica no me la feu dir, perquè no la sé. Però bé, l’únic que sé és que ahir el Barça es va enfrontar amb l’equip més fluix gairebé de tota la Champions i que en van marcar cinc com en podien haver marcat deu. Sempre, al final, a les segones parts on tot està sentenciat, es baixa la pistonada. Crec que per resumir el partit en una paraula diré que va ser un entrenament. Un partit d’aquells de costellada de solters contra casats o d’aquells que jugàvem al pati de l’escola on els bon sempre anaven junts i li fotien una pallissa d’escàndol als dolents.

I segueixen les rotacions, la loteria, l’obrin joc i facin les seves apostes, l’endevinalla/enigma que Guardiola ens prepara a cada partit. Aquesta vegada van saltar de titulars Silvinho (inèdit tota la temporada per decisió tècnica) i Bojan (que ha disposat de pocs minuts aquest any i encara no havia estat titular). I a la banqueta,, obriu bé els ulls i les orelles, una autèntica obra d’art a la que només li faltava posar el marc: Henry, Iniesta i Eto’o. Quants milions junts i desaprofitats!

El partit no va tenir molta història i més si tenim en compte que el Barça se li posava tot de cara al minut quatre on, en la primera ocasió que va tenir, Messi va marcar el primer gol gràcies a una gran passada d’Alves amb l’exterior del peu dret. I després va venir el gol de Sergio Busquets (perquè vol que li diguin Sergio, no Sergi) al minut quinze. I després el nen de tots els barcelonistes, en Bojan, que al minut vint-i-dos ja havia fet pujar el tercer gol al marcador. I tot era bufar i fer ampolles, tot anava rodat i el Barça es passejava pel camp. Però passejar-se en el sentit que es trobaven molt còmodes, perquè malgrat l’avantatge aconseguida, hi anaven a totes, com si anessin zero a zero. Lluitaven. I això és el millor d’aquest equip, les ganes que hi posen a cada pilota, encara que vagin guanyant. I en això Guardiola té molt mèrit. On feien potser una mica de por els del Basilea era als córners, on ens superaven en alçada. Pobre Silvinho, que havia de cobrir a un jugador que li treia cinc caps!!

La segona part va començar gairebé com la primera: dos gols ràpids de Bojan (minut quaranta-sis) i de Xavi (minut quaranta-vuit) i aquí definitivament es va morir el partit. Descansi en pau!! El Barça va tenir més ocasions però no van entrar.

I quan portàvem un quart d’hora de la segona part, el Toni va arribar al bar i vam començar a parlar de la crisi. No la del Barça, sinó la que assola a tot el món mundial i que tant preocupats a tothom, i els pisos, i més coses... Total, que a vam desconnectar tant del partit que a la que ens vam adonar la gent ja s’aixecava per anar-se’n a casa seva que demà s’havia de matinar...

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, que el Barça es converteix en l’únic equip de la Champions que ha guanyat els tres partits que ha disputat. Gran, molt gran!! Invictes a Europa!

Avui quan he arribat al treball, però, l’R (segons ell ex-barcelonista perquè el vam fer fora, declarat ferm perico i que no reconeix que és del Madrid) m’ha dit: “Pensaba que el Bate Borisov (equip del grup del Madrid) era muy malo, pero es que estos son lo peor de lo peor”. Sí, li he contestat, però amb una diferència: que el Barça contra un dels pitjors equips ha jugat bé i el Madrid contra un dels pitjors equips va jugar malament.

EN POSITIU.
Bojan, l’home del partit. Necessitava dues coses: ser titular d’una vegada per totes i marcar gols. I ahir ho va tenir.

Busquets poc a poc es va fent un lloc a l’onze titular en aquesta mena de reivindicació de la cantera que està portant a terme Guardiola a les seves alineacions.

La golejada, que sempre fa que la resta d’equips et tinguin més respecte. M’agraden els resultats a l’engròs, perquè això és senya de que l’equip té ambició i no en té prou amb dos gols.

De nou Valdés ha deixat la porteria a zero per segon partit consecutiu.

EN NEGATIU.
Umm... umm... No sé perquè tot va anar sobre rodes!! Però si hagués de posar alguna cosa, posaria a Valdés, que al començament de la segona part va fer tres cantades d’aquelles del Liceu.

7 comentaris:

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
fàcil, fàcil, fàcil...com diria un periodista conegut!
cinc gols i tots sortits de la Masia!
Salutacions
Sílvia

garrofaire ha dit...

Estic al·lucinant amb el Busquets!!

Jordi ha dit...

Silvia: Sí, el Carlos Pérez de Rozas s'ho deuria passar la mar de bé!!

Garrofaire: sí, crec que no ha sortit al pare...

Alba ha dit...

Bé es pot dir que no va ser un partit complicat, però la relaxació era un enemic a combatre. Els homes de Guardiola van demostrar que si volen poden y van sortir molt concentrat en els inicides de les dues parts. A més, els cincs gols de la cantera es per treure's el barret. Esperem que no sigui la última actuació d'aquestes.
Salutacions

Jordi ha dit...

Això de la relaxació és una gran problema, però de moment Guardiola sembla que els sap motiva mooooolt bé!! Cantera al poder!

Juan y Fer ha dit...

Hola,
El Valdés sempre será el mateix inclús a Basilea.
Salutacions des de,
http://www.saqueneutral.blogspot.com/

Jordi ha dit...

Juan y fer, benvingut al blog!! Bé, en Valdés m'agrada. Mica en mica aquesta temporada es va posant en forma...