Adéu, buff!!

Aquest cap de setmana passat he patit una pèrdua dolorosa. Se n’ha anat, ha marxat, l’he perdut, ... (ara m’he recordat del gos de l’anunci de la ONCE que es fugava amb el cupó premiat). Digueu-li com voleu, però ja no és amb mi. I no hi serà mai més! I ara em planyo. Quina llàstima, amb les bones estones que havíem passat junts. Jo caminant i ell enfilat al meu cap o agafat al meu coll. Quina llàstima!!

Ahir vaig enviar als organitzadors de la Trenkakames un correu electrònic per si havien trobat un buff de color blau de cavalls del vent pel terra o els hi havia entregat algú. Res! M’han contestat avui que no el tenen ni en tenen notícies. Una desgràcia per mi! Estic dessolat! Ja sé que només és un buff normal i corrent, però tenia una significació, quelcom especial, l’havia guanyat amb la suor del meu front i l’esforç de les meves cames. M’acreditava com a finisher de la Cavalls del vent en menys de trenta-sis hores.

Remei? És clar que n’hi ha: tornar-la a fer!! Tinc un deute pendent de nou amb la muntanya, amb el parc natural del Cadí-Moixeró. Guardeu-m’hi un lloc, que hi vull tornar per passar comptes i així recuperar el que és meu.

Potser la fotografia que adjunto al post és l’última que vaig fer-me amb ell! La guardaré en un lloc secret on només jo la pugui veure i d’on mai pugui sortir. L’he perdut com a objecte material, però sé que sempre que el vulgui recordar podré recórrer a la imatge. Adéu, buff del meu cor! Allà on siguis, sempre et portaré dintre meu!