dijous, 2 d’octubre de 2008

Si us plau, aneu-me encarregant un marcapassos.

Quin partit el d’ahir nit!! I el del dia de l’Espanyol... I el del dia del Betis... Un partit dels que fan afició, dels que l’emoció està garantida fins al final. Sóc jove encara (o em considero), però crec que això el meu cor ho acabarà pagant. Tard o d’hora, però ho acabarà pagant. El meu cor i el cor de molts barcelonistes que ja no està per aquestes emocions. Ahir, al minut vuitanta-sis de partit el Barça anava perdent 1-0. I què va passar? Doncs que amb gairebé sis minuts màgics, i sense que entre els mils de culés que veiem el partit hi hagués un bri d'esperança de que el Barça es fes amb la victòria, va aparèixer Messi (i el porter d'ells que al primer gol del Barça se li escapa la pilota d'una manera incomprensible) i va marcar dos gols. El primer d'oportunisme aprofitant l'errada de pati de col·legi del porter. El segon un golàs, gràcies a la gran passada de Xavi que va fer que es quedés sol davant del porter i li piqués la pilota per dalt per establir el definitiu 1-2. I tots vam cridar, saltar, abraçar-nos, alçar el braços, petonejar-nos, cantar l'himne del Barça, picar a la taula, brindar amb coca-cola (o cervesa)... Sí, perquè ahir tornàvem al bar de sempre, després d'una llarga temporada i de que els partits del Barça els donin tots en obert. Ja tenia ganes de tornar a viure aquest ambient. Això és futbol!!

Però si hi ha alguna cosa que em fa sentir content de la victòria del Barça (més enllà del tres punts i d'encarrilar bastant bé la classificació per la fase següent), és que ahir va tornar a triomfar el futbol (com contra l'Espanyol), la lluita, el fairplay i les ganes de fer les coses bé, contra les marrulleries, el perdre el temps i les males arts del conjunt ucraïnès. Ah!! Ara m’agradaria recordar-me d’un tal Brandao, jugador rival, que no parar de fingir lesions i cops i que es va dedicar a perdre temps de manera descarada amb la permissivitat arbitral (com no). Reconec que el Barça no va fer un bon partit, ni de bon tros va delir-nos amb un futbol espectacular. Es va perdre tota una primera meitat on crec que només vam xutar dues vegades a porteria i on al minut quaranta-cinc i després d'un error clamorós de la defensa blaugrana (un més aquesta temporada), el Shaktar Donetsk (o el Shaktar Donnuts segons l'ha batejat avui un company de feina que és del Madrid/Espanyol i que ja m'ha fotut la pallissa només entrar) es va avançar al marcador.

Però a la segona part el Barça va sortir amb ganes de resoldre el partit. Una altre cosa és que creés ocasions per fer-ho o que el rival el deixés, perquè es va mostrar bastant inoperant i gairebé no generava oportunitats. I va ser llavors, pels volts del minut seixanta que Messi va substituir Henry i va passar de la banqueta a la glòria eterna marcant, com ja he explicat abans, a les acaballes del partit els dos gols de la victòria.

Em vaig quedar perplex quan el Barça va marcar el primer gol fruit d’un servei de banda. Els jugadors del Shaktar van anar a protestar a l’àrbitre, a escridassar al pobre Bojan (que va entrar al minut setanta-tres per substituir a Eto’o) i a barallar-se amb tothom. Què passava? I a l final del partit ho vam saber. Segons ells van treure la pilota fora del camp perquè un jugador seu estava estirat al terra. Els jugadors del Barça van entendre que l’havien enviat a fora per allunyar el perill i ja la vam tenir muntada. L’entrenador contrari, Mircea Lucescu, va qualificar com una “vergonya” la forma com va guanyar el Barça i va tenir les galtes de dir que ells sempre actuen amb fairplay. Ostres, quin morro!! Que li ho preguntin al brasiler Brandao si jugava o no amb fairplay deixant anar els colzes i les mans i perdent tot el temps que podia... Digue’m de que presumeixes...

Per acabar només un apunt: com que sempre s’ha de dir les coses com són, si el dia de l’Espanyol ens van regalar un penal que no era, ahir l’àrbitre casolà que va xiular el partit va estafar-nos-en un al minut noranta-dos que era clamorós sobre Iniesta. Ara ja m’he quedat tranquil!! A veure si la Champions League també estarà prostituïda... eh, senyor altre president de l’altre club de la ciutat?

EN POSITIU.
Sens dubte, Messi! Quin crack!! Portava dies desaparegut, però ahir va tornar a aparèixer i a fer el que s’espera d’ell: resoldre partits.

Bojan, que va tenir pocs minuts, però va fer alguna que altre jugada de mèrit. Recordo una ocasió seva després de regatejar quatre o cinc rivals.

Es guanyen els partits als minuts finals, senyal que s’arriba fresc i que els jugadors tenen un to físic idoni, a diferència de la passada temporada.

Víctor Valdés, que va fer una gran parada a la primera part abans del gol contrari. A veure si mica en mica va recupant el to de temporades passades.

EN NEGATIU.
Ens marquen masses gols. Ara, gràcies a la providència divina i a la Moreneta estem guanyant els partits, però que passarà quan no ho podem fer? Si saps que sempre com a mínim et marquen un gol, això t’obliga d’entrada a fer-ne dos. Que si els fas, cap problema. Però i sinó els marques?

Estem mancats de punteria davant la porteria rival. Ahir no es van crear moltes ocasions, però recordo dos un contra un (Henry a la primera part i Eto’o a la segona) que no van acabar en gol. Un davanter del Barça ha de marcar aquestes ocasions tant clares.

El joc del Barça, que no va ser el dels partits passats.

LA CURIOSITAT.
Ahir quan sentia els noms dels jugadors brasilers rivals (Ilsinho, Fernandinho,...) i recordava altres noms de jugadors d’altres equips em deia: aquesta gent fa els possibles per dir-se el que aquí equivaldria a Ilsinito, Fernandito, Ronaldito, ... I un que en tenim aquí, en Pedrito, ara resulta que no vol ser Pedrinho, sinó que vol ser Pedrooooo!!! Coses de la vida... Potser és que aquí els diminutius no tenen catxé. Per cert, des d’aquest humil blog, demano la titularitat inmediata d’aquest petit, però gran jugador.

11 comentaris:

Mariona ha dit...

Visca en Messi!!!

ddriver ha dit...

el dia que tingui unes decimes de febre en Messi que farem?
i avia'm quin coi de partit no ens fan un contra atac i un gol,quin equip!!quin entrenador!!quin president!!!i quina aficio que no tira bengales

Jordi ha dit...

Mariona: per molts anys!! I la Moreneta que es va aparèixer per il·luminar al porter per fer que se li escapès la pilota al primer gol.

ddriver: curar-lo el més aviat possible!!

Alba ha dit...

La veritat es que el partit d'ahir no va ser gens bo; únicament Messi va donar la sensació que podia fer alguna cosa. L'equip va estar molt espès i a la primera meitat quan donava la sensació de ser superior no va voler i quan havia de marcar no podia. En fi, l'equip no m'acaca de trasmetre bones sensacions.
Salutacions

Jordi ha dit...

Crec que és important que malgrat que s'està encara formant aquest nou Barça i que té moments que com dius no acaba de transmetre bones sensacions, les victòries acompanyen, cosa que ajudarà bastant a que tot tiri endavant.

garrofaire ha dit...

El problema dels gols en contra persistirà mentre tinguem al darrera el Valdés i el Puyol.
Només cal anar repassant vídeos per comprovar-ho.

Jordi ha dit...

Home!! Valdés mira, t'ho puc acceptar. Però Puyol? El gran Puyol? El gran capità? El Migueli modern?

Fran ha dit...

:-o

Jordi ha dit...

Fran, què t'ha deixat bocabadat? Vinga, canta!!

Toni ha dit...

Encara que sigui amb retard jo escric igual!!

Que res... que el partit una merda, ja t'ho vaig dir en acabar!! I que li estic agafant una mania al Messi!! Que aquest en 4 dies nomes pensara amb la festa i les titis!! (espero que m'equivoqui!!)

Ara fotie dies que no et llegia!!

Jordi ha dit...

Toni!! Així m'agrada. Més val tard que mai!! jejeje Home contra l'Atlético va fotre un bon partit! No desesperis i dona-li una mica més de marge!!