dijous, 16 d’octubre de 2008

Esmorzars i menjadors universitaris.

Avui tot ha començat perquè els he explicat que ahir vaig anar a dinar al bar de la facultat de dret de la UPC que hi ha a l’Avinguda Pedralbes.

Servidor: Ayer fui a comer al bar de la facultad de derecho y no veas... Había quedado con un amigo y a la hora de sentarnos nos dice el camarero: “Allí”, señalándonos una mesa de cuatro ocupada por dos personas. A lo que yo le contesto que la mesa ya estaba ocupada y él me responde que sí, que ya lo sabía y que nos sentáramos allí. Ya ves tú, comiendo codo con codo con dos desconocidos…
E: Hombre, esto te pasa por ir a menús de cinco euros.
Servidor: De cinco euros nada, que pagamos más de ocho…
E: Esto pasa como aquí (referint-se a bar on estàvem), que cuando tienen todas las mesas ocupadas si comes solo te vienen y te dicen si te sabe mal sentarte con alguien. Y entonces yo les digo: “¿Me ves cara a mi de querer hablar con alguien? Si a todos los que hay aquí sentados los conozco, pero es que ahora no me apetece hablar con nadie, por eso me he venido a comer solo”. Para que se te siente el tío delante de ti y empieces: “Hola, ¿qué tal?” y el te responda: “Bien” y se le caigan todos los fideos de la boca. Y si no dejas sentar a nadie, te traen el primero, el segundo y el postre uno detrás del otro que cuando miras el reloj dices, coño, las dos y cuarto, y he empezado a comer a las dos. ¿Y ahora qué hago tanto rato? Porque te vienen y te dicen que si no te importa dejar la mesa que hay gente esperando.
Servidor: Eso es lo que tienen los bares baratos, aunque al que fui ayer de barato tampoco es que tenga nada, porque eran más de ocho euros…
E: Recuerdo hace tiempo que fui a comer al mismo sitio que tu ayer, y pedí croquetas. Mira, lo que me trajeron era pan rallado rebozado, que aún estoy buscando la croqueta. Y mira que le di vueltas. Vamos, que estuve a punto de llevarla a los del CSI para ver si la encontraban. Eso era incomible. No sé qué coño le habían puesto, pero me dolió la barriga durante días!!

12 comentaris:

garrofaire ha dit...

Amb croquetes com aquestes es va criar el Tamudo.
Així ha sortit de tontet!

Alex. ha dit...

Compartir la taula amb desconeguts... tampoc és plat del meu gust!

Afer Tamudo: Hi ha persones a qui els hi corre més el pensament que no pas la paraula, nomes et quedes amb un mos de saviesa. Altres els hi corre més la paraula que el pensament... malament!!!

Jordi ha dit...

Garrofaire: ostres, doncs encara li deu fer mal de panxa!!

Alex: La veritat que no, que si pagues és per assentar-te on tu vulguis i amb qui vulguis. Tampoc ho he entès mai.
Del Tamudo, crec que està tot dit ja!

karli ha dit...

A mi em va passar en un restaurant, amb lo que m'agrada a mi quan vaig sol el poder menjar sol i tranquil, i van i em foten en una taula de 8!! crec que ningú es coneixia!!!aghhhh quin mal dinar!
Les croquetes els hi podriem fotre al desgraciat del tamudo per el forat akell per on els van donar l'altre dia en el darrer minut...i de penal!!!jajaja..quina ràbia de paio!!està en el millor lloc on podia estar...Dios los cria...
Per cert molts matins em reuo amb ell a l'hora d'arribar a la feina, jo amb la meva motillo i ell amb el seu "carret", sempre l'hi he volgut aixecar akell dit que tenim just al mitj de tots cinc, fins ara em tallaba, però et ben juro que el proper dia l'hi aixeco el dit i ho veura ben clar el troç de desgraciat!!!!!

Mariona ha dit...

Allò més recomanable en aquests casos seria emportar-te un diari, amb 2 possibles objectius:

1) Fer veure que el llegeixes en cas que t'asseguin amb una taula amb 7 desconeguts més

2) Embolicar-hi la farina de les croquetes

jajajjajaja...

Jordi ha dit...

Karli: Ostres, te'l creues cada dia? Quina sort, eh?!!? jejeje Aprofita i sigues valent!! I de pas li canvies la moto pel cotxe!
En una taula de 8? Això teu encara és pitjor...

Mariona: jajaja Em quedo amb l'opció 2!!

Silvi ha dit...

Lo del cinema espanyol millor "correré un tupido velo" i respecte a les croquetes aquestes mira que sou.... si tenen molt bona pinta no? jejejeje I després ja veig que et queixes de tot, mira que no valorar que et vulguin relacionar amb la gent... ets la pera Jordi que ho sapiguis ;-)))

Una abraçada-

Fran ha dit...

Jo m'he trobat molt amb aixó de compartir taula amb desconeguts, encara amb gent que fuma i tot, però quan tens gana...

Lo del Tamudo no val la pena, ja t'he deixat la meva opinió al post anterior, però penso que el doneu massa importància. Nosaltres ens trobem amb aixó molt sovint i no fem cas, a mi particularment, em fa molta il·lusió que certs jugadors que em cauen fatal diguin això del meu club. Sentiments enfrontats... coses de la vida. :-)

Sílvia ha dit...

Hola!
En els restaurants de les facultats passen coses una mica rares. Encara recordo una vegada que vaig demanar un llibret de pernil i formatge. Bé. el problema és que no portava llom! era l´arrebossat de pernil i el formatge dins.
salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

Silvi: No, si a mi ja m'agrada relacionar-me amb gent!! Però no que m'hi obliguin!! Hòstia, que allò semblava una cita a cegues!! jejeje

Fran: És veritat, la gana ho pot tot!!
L'opció que tries pel tema Tamudo tampoc està malament. És una altre manera de prendre's les coses! No em desagrada!

Silvia: Bona aquesta també!! Estem davant de la desaparició de la carn als menjadors universitaris? Primer la croqueta i ara el llom!! Investigarem...

Alex. ha dit...

De sempre, m'han agradat més les "coroquetes" que no pas les croquetes... les primeres, les feia la meva avia.

Mmmmmmmmmmmm!!!!!!

Jordi ha dit...

Doncs la meva àvia li'n deia clocletas!! I sí, sempre les fan bones!! I les de la meva mare també estan per llepar-se els dits!!