diumenge, 26 d’octubre de 2008

Una altra maneta!!

Aquest Barça està en estat de gràcia. No tinc més paraules per resumir-ho. En Pep i els jugadors, facin el que facin, juguin com juguin últimament ho acaben convertint en golejada. I sembla fàcil. Us heu parat a comptar les golejades que porta el Barça aquesta temporada? No es pot cantar mambo perquè no arribem al número vuit, però no dubteu que de seguir així podrem dir mambo diverses vegades:
1) Sporting de Xixon.
2) Atlético de Madrid.
3) Basilea.
4) Almeria (ahir).

Crec que ni a l’època del Dream Team havia vist una cosa així. I es que jo al·lucino. I ahir en van ser cinc com n’haguessin pogut ser més. Eto’o converteix en gol gairebé totes les ocasions que té, Xavi està esplèndid, Iniesta desborda per tot arreu, Henry (bé, va fent),... fins hi tot Abidal sembla que comença a agafar el to. Què més podem demanar? La veritat és que fa goig veure aquest Barça jugar i ara sí, aquesta temporada, ser culé et fa sentir orgullós i et fa treure pit. Hem passat de sentir-nos humiliats la temporada passada a poder tornar a passejar el nostre barcelonisme allà on anem. I que va d’una temporada a una altra? Curiositats de la vida, els mateixos jugadors que ahir eren a l’onze titular i que van golejar (exceptuant Alves per Zambrota) eren els mateixos de la temporada passada, però amb una diferència (que consti que no busco ara criticar a ningú): l’entrenador. Noves idees i ambicions renovades per aconseguir de nou pujar l’autoestima dels jugadors i fer que tornin a tenir fam de títols.

Sentia abans del partit per la ràdio que l’entrenador de porters de l’Almeria li havia dit al porter titular que estigués preparat, que li xutarien molt. Llest aquest també! Pot muntar un 906 per predir el futur! I carregat de raó que ho va dir (però també us diré que no feia falta ser endeví), perquè el Barça des d’un començament va sortir bolcat sobre la porteria contrària. Tant, que els gols es van succeir de manera molt ràpida:
1er) Minut 5, gol d’Eto’o, evidenciant que surten endollats des del primer minut.
2on) Minut 14, gol d’Henry, que ara fins i tot marca. L’aposta que ha fet Guardiola per ell sembla que poc a poc va recollint els seus fruits.
3er) Minut 21 Eto’o, per seguir amb el festival.
4art) Minut 24 Eto’o, per aconseguir el hat trick més ràpit de la història de la Lliga.
5è) Minut 36, Alves per marcar el seu primer gol amb la samarreta del Barça, de falta i amb samba inclosa en la celebració del gol.

I és que els pobres jugadors de l’Almeria no sabien on ni com posar-se, normal. Els hi queien de tots costats i de totes les maneres. A mi també em sabia greu per ells. Si haguessin fet una enquesta d’aquestes de missatge de mòbil, hagués enviat un sms per evitar que el Barça s’hi recreés més. El futbol, però, és així (gran tòpic) i el Barça està en un moment de forma espectacular. I és que de seguir la cosa així, en Guardiola haurà de demanar un augment de sou perquè no pararà de pagar dinars i sopars a l’equip. I només els faltava als almerienses quedar-se amb deu homes per l’expulsió de Negredo després d’una forta entrada criminal a Marquez. Però el futbol, tornava a ser així.

I només un detall perquè veieu com està l’equip d’endollat i com hi va. Al minut quaranta, Alves i Messi pressionaven la sortida de pilota del rival per tal de recuperar l’esfèrica. Aquest detalls són els que et fan pensar que la cosa va seriosament i que estan del tot implicats.

L’arribada de la mitja part va posar fi a l’acarnissament culé i la segona part ja va ser una altre història. Un cinc a zero fa que vencedors i vençuts es prenguin les coses d’una altra manera. L’Almeria va atacar més i el Barça no tant. Però m’agradaria dir que el Barça va seguir pressionant d’aquella manera que ho fa, sense baixar els braços. És a dir que la intensitat del joc ofensiu la van baixar, però la del defensiu no. El zero de l’Almeria al marcador ho diu tot.

Ah!! Destacar que Bojan va tornar a tenir minuts a la segona part quan al minut seixanta-quatre va substituir a Henry. I Víctor Sánchez de nou va tornar a jugar amb el primer equip uns minutets .

EN POSITIU.
Eto’o està tornant a base de gols la segona oportunitat que se li va donar. Està motivat i amb moltes ganes, cosa que l’està portant de nou a ser aquell davanter tant letal que era abans de patir aquella lesió al genoll.

El gran potencial golejador del Barça els darrers partits. Qui se’n recorda ara que al començament de temporada costava tant marcar gols de jugada?

El Barça va creixent a passes molt grans i de golejada en golejada, cosa que fa que els rivals quan s’hagin d’enfrontar a nosaltres ens tinguin el respecte que sempre ens hem merescut. Aquest Barça arrasa: equip que agafa, equip que destrossa. Sembla el cavall d’Atila que per on passava, no tornava a créixer l’herba.

EN NEGATIU.
Per posar alguna cosa, la manera d’aplaudir de Touré Yaya. Quan va ser substituït a la segona meitat va picar de mans per agrair al públic el seu reconeixement. Però no, Touré, no pots aplaudir així, com si fossis un avi. Una mà sempre ha d’estar una mica més avall que l’altre, de manera que amb els dits d’una piquis el palmell de l’altra. Si les dues mans estan a la mateixa alçada, malament!!

10 comentaris:

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Quin gran Barça! Gols, espectacle, bon futbol...millor impossible!
Salutacions
Sílvia

Uri ha dit...

Sobre l'aspecte negatiu, totalment d'acord, hi ha gent que aplaudeix d'una forma molt ortopèdica, tant com quan Henry es va llençar al terra x salvar una pilota del fora de porteria. És un fenomen que es dóna molt entre els jugadors de bàsquet.

Jordi ha dit...

Silvia: Això fa molt bona pinta. Espero que no s'espatlli. De seguir així, segur que a final de temporada ens emportarem alguna alegria!! I amb el de basket també!

Uri: Haurien de fer un curs accelerat d'aplaudiments. S'ha de tenir un cert glamour!!

Silvi ha dit...

Aquest Barça està impressionant, és de traca i mocador. Gaudirem fins que duri i espero que duri molt. En quant al detall que expliques de la pressió de Messi y Alves al minut 40, jo també em vaig adonar i sincerament em va agradar moltíssim, en aquests detalls es veu que l'equip està "enchufat".

Estic d'acord amb tú en la part negativa, en Touré és la pera jejejeje

Una abraçada!

Alba ha dit...

La veritat es que esta molt bé totes aquestes golejades, però s'haurà d'esperar a l'hora d ela veritat per saber fins on pot arribar el conjunt blaugrana aquesta temporada en les diferents competicions

Jordi ha dit...

Silvi: tots els culés li hauríem de posar una espelma a la Moreneta o a qui sigui perquè això duri molt temps!!

Alba: Tens raó, encara no s'ha enfrontat a cap rival amb una mica d'entitat! A la Lliga venen tots seguits. Però d'una cosa estic segur: si juguem com fins ara amb les mateixes ganes i actitud, tenen molt guanyat!

òscar ha dit...

l'equip viu, ara mateix, un estat d'ànim molt proper a l'eufòria. creu en el que fa perquè el que fa li està sortint molt i molt bé. pocs tocs, circulació ràpida de la pilota, defensa asentada, etc.

el començament del camí és per llençar cohets però, pas a pas, que és al març quan tot comença a definir-se. mentre .. tirem uns quants cohets amb timidessa!

Jordi ha dit...

Oscar, benvingut al blog. Tens raó, però perquè nosaltres ens ho creiem i en gaudim no passa res, no? Qui no ha de contagiar-se de l'eufòria son ells, els que juguen... De totes maneres, encara no hem jugat contra ningú amb cara i ulls...

òscar ha dit...

un plaer visitar-te. sóc un malalt de barça, futbol i esport i, el pitjor de tot, en gaudeixo parlant-ne. així que, segur, no serà la darrera visita. de fet; linkat quede's!

Jordi ha dit...

Doncs ens anem visitant!