dimecres, 22 d’octubre de 2008

Vedat privat de caça de funcionaris.

El Jaume, que treballa a una oficina de la INEM, m’ha passat aquesta notícia, i de seguida que l’he llegida he començat a patir per ell i a l’hora pel meu lloc de treball. No perquè jo sigui funcionari, que no ho sóc, sinó perquè he pensat que si s’havia obert la veda i la gent sortia amb destrals als carrer per anar-se a carregar treballadors de l’estat, jo em quedaria sense feina. Amb el que jo me’ls estimo!! Treballo per ells i passo molt bones estones. Ah!! I he de dir que no tots són com el mite o la llegenda urbana que córrer pels carrers que diu que no foten ni brot o amb la llengua de l’estat “no dan un palo al agua”. Puc donar fer que quan compten i passen del deu el següent número que diuen és l'onze, no la J, la Q o la K com diu l'acudit. Com a la vinya del senyor, hi ha de tot. I hi ha gent molt vàlida. N’hi ha de menys eficients, i n’hi ha de més eficients (sense passar-se, això sí!!).

I tornant a la notícia que m’ha enviat el Jaume, estic pensant que la següent reivindicació que faran els funcionaris (i amb tota la raó del món) és la de cobrar (a part de la quantitat de plusos que cobren en nòmina) un plus de perillositat. Tu diràs!! Estar tot el dia amb el neguit a dintre la panxa de que pot venir qualsevol persona del carrer a tallar-te el cap amb una destral... No fa gaire gràcia!! Espero que molts no hagin llegit la noticia (ara me’n penedeixo d’haver-la enviat a uns quants), perquè demà m’agafen tots la baixa per depressió. I jo amb qui aniré a esmorzar?? I, com ho podreu comprendre, jo pateixo per l’E (sobretot per ell), i per l’R, i pel C i pel P i per molta més gent que m’envolta. A veure si un dia l’E va a dinar amb tota la colla i no em torna més, o em torna sense un dit, o sense una mà, o mut de l’ensurt!! Que podria passar... De fet a les pel·lícules passa.

I donant encara més voltes a la notícia, l’home confessa a la policia que la seva intenció era matar “a cuantos trabajadores le fuera posible”. És a dir, que com qui va a buscar bolets, o a pescar o a collir fruita. Com és millor! I no li trec la raó, ans al contrari, perquè si fas una cosa, fes-la ben feta, és clar! Sempre recordaré aquella campanya de la Generalitat que deia quelcom semblant a la feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres. Penso, però que això de les destrals està molt relacionat amb els jocs de rol i potser ja en corre algun per aquest mons de déu sobre l’administració pública i els seus treballadors. Que déu els agafi confessats!!

12 comentaris:

Xavier ha dit...

Ostia, la noticia es friki de collons, però la foto no vegis, has donat al clau. Genial.

Jordi ha dit...

Sí, últimament se'ns acumulen els frikis!! Però bé, aquí estem nosaltres per donar testimoni d'ells!! Perquè nosaltres, no som gens frikis... ;-)

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per la defensa que fas dels funcionaris, ja que almenys et serveixen per fer-te companyia a l'esmorzar.
Ep! és broma, que jo en sóc un i com dius, hi ha de tot com a tot arreu

garrofaire ha dit...

Ja em perdonaran els teus amics funcionaris, però un martell de matar funcionaris no serveix per a res. El que fa falta és la última versió de les eines utilitzades a la matança de Texes o al divendres 13...com a mínim!!

De bon rollo!

Jordi ha dit...

Jesús: en els meus escrits sempre intento fer una mica de broma. I n'hi ha que es columpien molt i n'hi ha que treballen per dos!

Garrofaire: Home, n'hi han uns quants, però també fan el seu servei a la societat!! Ara, que segurament n'hi ha més del compte, no t'ho negaré i les estadístiques estan allà. Però això ja, nosaltres no podem fer-hi res. Només queixar-nos!

Alex. ha dit...

Jordi, gràcies per la troballa; magnífic, genial, aire fresc, encisador, irònic... "La Iaia té Caspa", vull dir. Aquesta nit passada, fins les dues de la matinada, la feina se'm capgira... funcionari jo? No, caiguda lliure en un món de impagats, però sobreviurem.

Quan pugi, ja et diré quelcom de la nena de l'exorcista amb la destral!

Records a l'E.

Anònim ha dit...

La meva germana en llegir-la va dir: "ja que com a mínim els funcionaris no foteu res, almenys que tingueu una mica d'emoció". Per cert, si a mi em ve aquesta aquesta de la foto jugo al que ella vulgui...

També dic que, com a totes les empreses, entre els funcionaris he vist que n'hi ha dels dos tipus: els que s'intenten escaquejar i els que ho intenten i, a més, ho aconsegueixen.

Jaume.

Jordi ha dit...

Alex: De tant en tant m'agrada passar-me per la blogosfera i si en trobo un que m'agrada el segueixo!
De part teva!

Jaume: Posa una mica d'emoció a la teva vida: fes-te funcionari!! Gran eslògan, no?
Sí, gran visió aquesta dels que ho aconsegueixen i els que no ho aconsegueixen. Perquè, éssent sincers, a ningú li agrada treballar!! uuu!! eh que m'entens, tio?

Silvi ha dit...

La conclusió meva d'aquest post es que estem tots tocats del bolet. Quin espectacle el que vivim a diari, penós. En fi... Jordi més val no pensar-hi gaire en aquestes coses perque al final si ho fem no sortirem al carrer.

Una abraçada!

Jordi ha dit...

Sí, és veritat. Si pensèssim amb tot el que passa ens quedaríem a casa. I a casa tampoc, perquè ves a saber què ens pot passar allà dintre...

Alex. ha dit...

He llegit la noticia a l'enllaç. Em crida l'atenció com en D.M. escriu la crònica amb un estil que recorda "El Caso". Transcric textual:

"...con la intención de hacer una escabechina."
"Caminaba a buen paso y con la mirada fija en el frente,..."

T'has fixat que, a la nena de la foto... algú li pose les banyes. Té un què amb L'Àgatha Ruiz de la Prada.

A la família hi tinc un funcionari... el planyo!!!

Jordi ha dit...

Sí, una mica notícia Tele5 o Antena 3, buscant el morbo!!

Lo de l'Agatha et dono la raó. A mi aquella dona em fa por. De totes maneres li dibuixaria algun rectangle, rodona o quadrat per acabar-ho de rematar.

Jo també el playo... si treballa a l'INEM!