Es neguen a perdre.

L’alineació del partit d’ahir era d’aquelles de mans al cap i “però que caram fa aquest tio?”. Però bé, si el Profeta diu que Messi i Henry han de començar a la banqueta i que en el seu lloc han de jugar Iniesta i Hleb i, a sobre, Martín Cáceres ha de formar parella de centrals amb Piquè, doncs Amén! I, perquè ho diu el Profeta Pep, i perquè té el suficient marge com per fer invents amb gasosa perquè tots els que ha fet fins ara li han sortit bé. No seré jo qui li porti la contrària. Ahir quan vaig assabentar-me de l’aliniació, com un fidel més i com un creient a ulls clucs de la seva filosofia, vaig acotar el cap i vaig dir Amén i que el Pep sigui amb tots nosaltres!

I de vegades hi ha invents que es paguen una mica cars, perquè la defensa ahir no va estar fina. Diguem de forma suau, que va haver-hi una descoordinació absoluta. Vaja, un desastre, perquè les coses s’han de dir, però això no vol dir que no segueixi creient i seguint al Mestre. Al minut vint-i-quatre ja anàvem perdent dos a zero (maleïdes jugades a pilota aturada). Iniesta ho provava, s’internava, lluitava, regatejava i feia jugades de molt mèrit, però ahir, senyors, teníem un porter que se li va aparèixer la verge de Lourdes, la de Fàtima i la de la Macarena, totes juntes, alhora. Ho va aturar tot! Sort del beneït penal (inexistent, i ja ho poso entre parèntesis, perquè a mi no em costar dir aquestes coses) a les acaballes de la primera part que a Eto’o (quan va xutar, i no és per penjar-me medalles però ja ho vaig comentar perquè no va agafar embranzida i semblava mancat de concentració) l’amic de les Verges li va aturar, però el camerunès, que no dona ni una pilota per perduda, va agafar el rebot i va marcar. Les coses ja es veien diferent amb aquest marcador, i la segona part agafava un altre color, un color de remuntada, de Barça pletòric que sortís a per totes. I jo, entre tota la munió de gent, cridava ben fort: “Meeeeessiiiiiiiii!! On eeeeeeets?? Vineeeeee!!”.

Però a la segona part tant bolcat va sortir el Barça sobre la porteria bètica que la seva defensa va patir un parell d’incursions molt perilloses que en Valdés (i la Moreneta que ja en tenia prou de la coalició pro-Betis de Verges d’arreu del món) va salvar amb dues magnífiques aturades. I així va ser que es va poder igualar el partit. Gràcies a aquestes dues parades i amb l’entrada de Messi i Henry al minut dotze (tots ens vam posar dempeus al bar esperançats d’allò més i sabent ja que amb el talismà Messi al camp no podíem perdre) que vam poder empatar. És clar que ara les forces estaven igualades: les verges de Fàtima, Lourdes i la Macarena contra la Moreneta, el visionari Profeta i Déu-Messi omnipotent (que ahir va fer ben poc, posat a ser sincers, perquè si les coses s’han de dir, com he dit abans, les dic). Ah!! I Eto’o, gran entre els grans, golejador entre els golejadors, la fera indomable, el millor davanter del món, amb un gran regat a la frontal de l’àrea, va fer que es quedés sol davant del porter i fes pujar el dos a dos. I tots vam entonar (seguint el caire religiós del partit) l’al·leluia i el Sant, sant, sant és l’Eto’o, Déu de l’univers. I per més que ho va intentar, per més centres a l’àrea que es van fer, per més rematades a porteria, el marcador ja no es va moure.

I jo em vaig quedar allà assegut a la taula del bar, mirant la pantalla, perquè feia molt temps que no veia no guanyar a aquest Barça. Incrèdul, una mica trasbalsat, esperant que el Barça, malgrat que el partit ja havia acabat, marqués el gol que ens donés els tres punts. Però no va ser així, i passada una estona, em van venir a buscar per portar-me a casa.

Des d’aquí he de donar gràcies a un amic que va venir a veure el partit. No li agrada molt el futbol i es pensa que l’Alexanco, el Rojo i el Calderé encara juguen al Barça. Va fer-me un parell d’apreciacions que de les quals m’agradaria deixar constància:
1) “Jo el que faria ara és anar a veure un DVD amb un concert del Bruce”.
2) Després de les fantàstiques aturades d’en Víctor Valdés: “Si hi fos en Pinto, ara estaríem deu a zero. Quina merda de defensa!”.

Per acabar, si el Profeta diu que no els retreu res als jugadors, que han lluitat, que s’han esforçat, que han insistit en tot moment, jo no puc més que acotar el cap en senyal de respecte i dir... Amén!

EN POSITIU.
Eto’o, que va marcar per partida doble i amb el primer d’aquest gols va sumar-ne cent amb la samarreta del Barça.

Gran Víctor Valdés amb dues parades de molt mèrit a la segona part.

La reacció i les ganes de no perdre que té aquest equip.

El Barça encara es manté invicte des de que va perdre el primer partit de Lliga.

EN NEGATIU.
Els experiment, que com dia aquell (que no recordo com es diu, per això li dic aquell), és fan a casa i amb gasosa. Que després passa el que passa...

Messi ahir no va ser Déu-Messi, sinó va baixar de l’Olimp per convertir-se en un jugador de carn i ossos.