dimarts, 17 de febrer del 2009

L’entrepà de calamars.

Divendres per la nit. Sopar improvitzat amb els amics. En principi n’havíem de ser només tres i vam acabar sent-ne set. Vam triar un restaurant, recomanat per l’Alba, on fan tapes, amanides, entrepans i altres coses (entenguis per altres coses algun plat més elaborat). Crec que vam demanar de tot: croquetes i patates braves per duplicat, calamars a la romana, músclos al vapor, un parell d’amanides, navalles, truita de patata, i segur que em deixo més coses.

En resum, que després d’aquestes delicioses tapes, i mentre la resta demanava ja els postres, tant l’estòmac del Toni com el meu encara se’ns queixava de gana. Així doncs, vam tornar a demanar la carta. L’acord al que vam arribar, va ser partir-nos un entrepà. La llista era llarga: que si llom, que si embotits, que si hamburguesa… Però n’hi havia un que, malgrat estar escrit amb el mateix tipus i mida de lletra que tots els altres, destacava per sobre la resta: l’entrepà de calamars. No us enganyaré. Sempre he desitjat menjar-me’n un, ja que encara no havia tingut el plaer de fer-ho (i sí, dic plaer). Típic de la regió central de les espanyes, allà on es decideix el finançament i l’aprovació dels estatuts autonòmics, sempre m’havia fet gràcia provar-ne un. No és que tingui arrels madrilenyes ni res de semblant, però n’he tingut bones referències. I sí, al Toni li va agradar la idea i ens vam demanar un per cap. Però no només això! Sinó que dos companys més, engrescats per la proposta, van afegir-s’hi. I així va ser que mentre uns menjaven ja pastissos de xocolata i gelats, els altres menjaven un suculent i deliciós entrepà de calamars. El primer de la meva vida (perquè sempre hi ha una primera vegada per tot), però espero que no sigui el darrer… Bona cuina!

14 comentaris:

Alex. ha dit...

Jordi Pastallé... t'haurem de dir a partir d'ara!

Fa molts anys vaig tindre el meu bateig d'entrepà de calamars a la Plaza Mayor de "Madrit"... va ser aleshores que em vaig jurar fidelitat absoluta al pantomàquet, a Guifré el Pilos i a Sant Miquel del Fai!!

En Pastallé era una barreja de tot això: de pantomàquet, Guifrenià i un Sant Miquel del Fai.

Creu de Sant Jordi per en Jaume Pastallé!!!

Jordi ha dit...

Per això venia la frase final! Del gran Pastallé, al cel sigui!
Veig que no vas tenir una bona experiència amb l'entrepà de calamars. Es que aquí els fan amb pa amb tomàquet.
Hauré de començar a apuntar tots els possibles creus de Sant Jordi que vas proposant. Crec que de moment som: la Núria Feliu, la Carmen de Mairena, el Pastallé i un servidor! Això té bona pinta!

òscar ha dit...

el meu debut amb un entrepà de calamars a la romana va produïr-se a un poble del costat de benasc i, t'he de dir jordi, que a l'iniciàtic bocata l'han seguit un bon grapat després.

a casa, li atorgo un toc més de la terra, untant el pà amb el nostrat tomàquet. igualment deliciós!!!

cony ... quin agana m'ha entrat!

gemma ha dit...

Ecs! jo no repertiré pas! quina cosa més oliosa, pastosa, plasticosa, afartosa i gairebé digna de retornar, condimentada amb sucs gastrics a l'afartapobres que ha gosat incloure-ho a la carta.

Mira que s'ha de tenir mal gust, per desvirtuar el pa amb tomàquet amb uns calamars, arrebossats i esguerradors. Perquè els calamars no es conformen amb ser dolents, en el seu estatus quo previ a l'entrada a l'entrepà, nooo. A més, s'encarreguen d'estovar el pa amb tomàquet encomanant-li el seu mal gust, alhora que li injecten una sobredosi letal d’oli refregit.

Tots per a vosaltres!!!
Bon appétit!

Jordi ha dit...

Òscar: cony, quina gana m'està entrant a mi també!! Celebro que el teu debut fos satisfactori, no com el de l'Alex, pobret que no va entrar amb bon peu al món dels entrepans de calamars a la romana. Ara, crec que tu sempre seràs de l'entrepà de carn arrebossada, no? El tema colors tira molt...

Gemma: Va tonta, si et va agradar!! Ara no cal que dissimulis!! Recordo que vaig menjar-me la meitat de la meitat del teu entrepà i sí, malgrat que oliòs, va passar d'allò més bé. La panxa no se'm va queixar ni al moment ni a l'endemà!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Mai havies menjat un entrepà de calamars???? L'any passat formaven part de la meva dieta, quasi tots els matins entrepà de calamars per esmorzar al bar on anava sempre...

bajoqueta ha dit...

Dieun que estan bons, jo no crec que ho prove mai, no m'agrada lo peix...

Alex. ha dit...

Ja que estem en el món culinari, dir-te que l'Òscar també és Creu de Sant Jordi, més concretament... Creu Arebossada de Sant Jordi!!!!

Jordi ha dit...

Comtessa d'Angeville: ostres, crec que m'hauràs de passar l'adreça del bar/lloc en qüestió on te'ls menjaves. De fet estic ja pensant (el meu cap és un formiguer d'idees diverses) en publicar un llibre titulat "La ruta de l'entrepà de calamars a la romana de Barcelona i província".

Bajoqueta: doncs jo sóc més de carn també, però uns bons calamars a la romana estan molt bons!!

Alex: Ostres sí, no me'n recordava del teu nomenament!! Aquest any arruinarem a la Generalitat!! Amb la crisi que hi ha i els premis que hauran de repartir... que consti que jo me'n rento les mans, com el romà de la pila aquell...

Assumpta ha dit...

Ets cruel... molt cruel... mira l'hora que és i jo encara sóc al despatx i sense dinar... i tu parlant de patates braves (ai!! les adoro!!)

Vigila que tant parlar de bocates de calamars no et tornis una mica merengue (jo només aviso... just in case...)

Jordi ha dit...

Doncs (a)doris molt les patates que llavors se't cremaran. Uff!! Sento començar aquesta resposta amb un acudit tant dolent...

No, no, on vas a parar!! I si n'observo algun símptoma, immediatament deixaré de menjar-ne!!

Comtessa d´Angeville ha dit...

oooh, lamentablement jo no parlava de Barcelona, sinó d'Alacant, concretament del Estrella del Mar, un bar dins del recinte portuari sols per a estibadors, mariners i demés fauna portuària...

Assumpta ha dit...

Jajajaja espero que t'adonis veritablement al primer símptoma (o els danys podrien ser irreparables) perquè un mateix a vegades és l'últim en adonar-se... Jo crec que hauries d'avisar a tota la teva família i amics. Per exemple:

- Si veieu que crido més fluix els gols del Barça, treieu-me l'entrepà de calamars de les mans.

(per posar un exemple, saps?)

Jordi ha dit...

Comptesa d'Angeville: potser en la propera edició del llibre podem ampliar fronteres... jejeje

Assumpta: jajajaja sí, sí, els faré un petit manual de símptomes bàsics!!