diumenge, 8 de març del 2009

Barcelona degusta.

El dissabte pel matí tocava fira. Barcelona degusta. Només pel nom, ja m’imaginava a tota Barcelona dintre de l’exposició i degustant quilos i quilos de menjar i bevent litres i litres de vi, aigua, refrescos, ... Però allò eren castells a l’aire. Hi havia gent, evidentment, però tampoc era per tant. Quan s’ha de pagar la gent s’ho pensa dues vegades. I ho diu un servidor, que va anar gràcies a dues invitacions que ens van donar. Resulta que finalment és una exposició tipus Alimentaria, però més petita i s’alterna amb la seva germana gran que he anomenat abans.

Evidentment, quan assisteixo a una fira, com molts de vosaltres, ho faig sota la consigna de tot el que sigui gratuït, agafa-ho/aprofita-te’n. I ja només entrar m’he fet amb un exemplar de La Vanguardia que donaven a l’entrada de franc. I per què? Doncs per portar-lo sota el braç mentre amb les mans creuades a l’esquena donava una volta tot admirant els estands plens de delícies per menjar.

Només començar-me a endinsar pel mar d’exquisideses m’he topat amb un estand de coixins. Sí, sí, coixins, que això amb el menjar i el degustar va molt lligat. Jo sempre que provo alguna cosa ho faig amb un coixí al costat per si d’un cas Per no parlar de la típica parada del RACC, que sempre hi són a totes les fires que no tinguin a veure amb automòbils. Ah!! I l’estrella de la jornada va ser poder veure el meu ídol del teletienda que fa temps vaig admirar durant una llarga tarda. Era allà, en persona, amb un micròfon enganxat de l’orella i un altaveu penjat del cinturó fregint ous ferrats i demostrant que la paella que ell utilitzava era la millor de les millors del mercat i era d’un antiadherent que no s’hi enganxava ni l’etiqueta de la fàbrica.

Bé, ara no us inflaré el cap amb el que hi havia o el que hi deixava d’haver. Només us faré un recull de tot el que vaig poder provar de franc, que no va ser gaire:
1) Un parell d’ametlles torrades.
2) Mig tomàquet xerri amb una fulla verda a sobre que tenia gust a alguna cosa.
3) Un tall, per anomenar-lo d’alguna manera perquè es transparentava i era més petit que un cacauet, de pernil de bellota.
4) Tres patates palla.
5) Una corna de porc.
6) Dos mini bastonets de pa.
7) Una poma.
8) Dos glops de cervesa Inèdit d’Estrella Damm.
9) Un parell de coses inclassificables que no sé que caram eren.

Ah!! Hi havia un estand que d’una marca de caldo que feien paella i fideuà que de la cua que hi havia no vam ni poder agafar un platet petit. Ah!! I aquesta mateixa marca de caldo repartia bosses amb un tetrabric de litre. Vaig agafar una bossa, però la sorpresa me la vaig emportar quan vaig veure un home amb un carro de la compra estacionat a fora que no parava d’omplir-lo amb bosses. Entrava, n’agafava una, sortia, la guardava al carro i tornava a repetir l’operació de forma mecànica.

COSES A TENIR EN COMPTE SI VAS A UNA FIRA.
- Als estands on donen coses, sigui el que sigui, sempre hi ha cua al canto, encara que només donin un full de propaganda. El rumor de que hi ha algú que dona quelcom fa que entre la gent es comenci a instal·lar una mena d’intranquil·litat, un fervor que poc a poc va agafant cos i entre dissimulades empentes la gent es va fent lloc i va allargant la ma perquè una d’aquelles coses que donen vagi a parar a la seva. I llavors, una vegada aconseguit el trofeu, se’n van amb un somriure als llavis i el llueixen davant d’aquells que no s’han pogut fer amb ell.

- Has de prendre sempre quelcom al bar per presumir després davant dels amics de la clavada que t’han pegat per la consumició. Ostres tu, l’altre dia vaig prendre’m una Coca-Cola i em van cobrar quatre euro!! Quina passada!!

- A poder ser, anar on hi ha alguna que altra aglomeració de gent per rebre algun cop de colze, una trepitjada o una empenta. Què és una exposició si no surts amb algun que altre blau?

- Sempre hi ha una zona que fa, amb perdó, pudor a pet. Vas caminant tranquil·lament i quan passes per una petita concentració de gent... pam! et ve aquella bufetada de mala olor a la pituïtària. Llavors tot son intercanvis de mirades acusatòries entre tots els components del grup improvisat, que poc a poc es va dissolent mentre entre murmuris els uns senyalen als altres.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Jordi!
jo també he anat a aquesta fira i veig que vaig tenir millor sort :)
l´arroç força bo...mmm...i les tostadetes de mel, els carquinyolis, el pernilet tallat, les pipes gegants, el tast de sobrassada, les anxoves de l´Escala, el refresc de cola, les peres de Lleida, el formatge de no sé on...
Ep! i els únics pets que vaig trobar van ser els de monja. Bons!
(experiència "firarire")
Salutacions ;)
Sílvia

Anònim ha dit...

firaire, volia dir :)
Clar, amb la panxa tan plena ja no sé ni escriure...
Sílvia

Assumpta ha dit...

Un parell d'ametlles torrades? Tres patates palla? Dos glops de Cervesa Inèdit? (Ostres!! la que anuncien al RAC-1!!)

De fet són molt tacanyots, eh?

No hi haurà al darrera de tot això, infiltrat a l'organització, en Vicente (gran home i millor persona)?

Sembla ser que la Sílvia va tenir més sort que tu, eh? :-))

Anònim ha dit...

Et vas trobar amb en Vicente?

Els del PiT ha dit...

Jo si és pagant no hi vaig ni de conya (per això m'agrada mirar les obres del barri), però si em conviden com a tu, prenc la vanguàrdia, faig un cucurutxo i l'omplo de tot... (Ja t'asseguro que a mi em trobes a l'entrada venent mostres, hi hi hi...)
No m'estranya que faci pudor, amb "tant" de tiberi que reparteixen...
Avi Gres :)

Sergi ha dit...

S'ha de ser més voraç, home. Atacar amb tot. És el que et deia del Barça al post anterior, no es pot perdonar tant!

ddriver ha dit...

segur que en vicente,gran home i millor persona et va passar les entrades

Jordi ha dit...

Silvia: és veritat! Els pets de monja! Jo també en vaig agafar un! No me'n recordava ja!

Assumpta: En Vicente (gran home i millor persona) no tenia cap estand. Ja és estrany, perquè ell fa els espàrrecs gratinats amb gambes com ningú! Una autèntica pèrdua per aquesta fira. Imagino que ell ha de ser més de l'Alimentaria...

Garrofaire: No, no vaig tenir aquesta sort. Igual que no van tenir-ne els milers de persones que hi havia allà. Una autèntica llàstima...

Avi Gress: hi havia molta gent gran diambulant pels passadissos i mastegant tot el que trobaven. Allà de ben segur que hagués passat desapercebut.

XeXu: Tens raó, míster, la propera vegada intentaré posar-hi més ganes i endrapar tot el que se'm posi per davant.

ddriver: entre tu i jo, la veritat és que no. Està una mica enfadat amb nosaltres pel pollastre de l'altre dia... No m'atreveixo a demanar-li entrades per la final de la Copa del Rei...

bajoqueta ha dit...

Com sempre una bona crònica :)

gemma ha dit...

Ja veig que algú més se n’ha adonat. Sembla impossible i mentida...Però, no!
Darrere “Barcelona degusta” hi ha el Vicente!
Oi tant! Com us expliqueu sinó, les misèries que va poder degustar el Jordi en un encontre que es diu: “3r Salón de Alimentación para el Consumidor” i que és d’accés pecuniari.
Aquí l’única definició de consumidor que hi encaixa és la clientela assídua del Vicente.
Us diré més, estic convençuda que el senyor del caldo era el professor. Però el Jordi, bona persona com és, no ha gosat dir-ho.
El professor ha decidit robar-li el caldo al Vicente per poder oferir un servei complert als alumnes: classe + dinar. I res millor que un bon caldo: justet per omplir la panxa, però suficient per mitigar sons gàstrics i alhora, prou lleuger perquè no se li adormin.
Reventa el preu, es treu un sobresou i es venja del Vicente.
Fort, eh!

Jordi ha dit...

Bajoqueta: gràcies!!

Gemma: estic esmaperdut per la teva gran teoria, dit sigui de pas, pròpia de la senyora Fletxer i els seus assassinats. En Vicente de ben segur que està darrera de tot això, no ho dubtis, però crec que a ell li va més les fires més gran com l'Alimentària. Allà, la gent, que va més a l'engròs, és més fàcil d'ésser timada! T'ho diu un que fa molts anys no va poder aconseguir un ou de xocolata gegant de la casa Nutrexpa!

òscar ha dit...

excelent crónica costumista del què és una fira d’aquesta mena, molt en la línia dels teus monòlegs carprians.
segur que el bo d’en vicente va ser-hi arramplant pel menú d’avui al restaurant. segur que avui, comparteixen plat amb l'entrecotte de segon, unes fantàtiques patates palla. és, per això, que sols en vas poder agafar quatre i mal comptades.

Alex. ha dit...

Curiós exercici humà d'arrambar amb tot, precursor dels viatges andorrinians de sucre i mantega al Punt de Trobada, això sí... allà pagant!

T'imagino pels passadissos de la fira a llom d'un cavall: Mireu-lo, és ell, el Cavaller de l'Anginesca!

Magnífica postal del tarannà col·lectiu. Touché!

gemma ha dit...

A llom d'un cavall i només vas poder rampinyar això(¿?)
Que hi havia una patrulla dels mossos eqüestre?
Et perseguien per excés de degustació?
Els hi havies de dir tot el que saps del Vicente i punto (que no és més que un cap de turc, que en el fons és l'R qui ho manega tot) bla, bla, bla.

Cristina ha dit...

Ostres tu, si és que les fires ja no són el que eren. Anys enrere en aquest tipus de fires t´atipaves i ja no calia dinar ni sopar,jejeje.

Mariona ha dit...

Jjajajajja genial la descripció! Per cert ja estic desitjant llegir la crònica Alimentaria març 2010!!!

Jordi ha dit...

Òscar: gràcies! Els retrats costumistes de l'època actual no s'assemblen en res als d'en Capri, cosa que ara no sé si és o no és bo...

Alex: el cavaller Capri en pos de la glòria eterna de les patates palla. El meu regne per una ametlla torrada!! Moltes gràcies!!

Gemma: em sorprens de nou amb les teves teories. El cavall es va quedar a fora, i quan vaig tonar per recollir-lo ja no hi era. No sé si en Vicente inclourà de segon en el menú d'avui carn d'aquest animal... Seria una opció!

Critina: quanta raó! Vaig haver de dinar, per mala sort meva... i de la meva butxaca...

Mariona: intentaré que alguna revista em contracti de crític, per així no haver de pagar l'entrada, que val molts euros...

Fran ha dit...

Vols un consell? Has d'anar amb un gordito a aquestes fires, a ells els hi donen moltes més coses i tu t'en pots aprofitar, clar, angelet, et veuen tan primet que es pensen que no tens gana...
Una abraçada.

Jordi ha dit...

Fran, en prenc nota. Si es que soc tot un iniciat en aquests tipus de fires... ;-)