Avui he rebut un correu d’una de les companyes que jugava amb nosaltres. Una component del Hohaveuvist Team, equip amb el que vam disputar aquest torneig 3x3. Una fidel entre les fidels. Una incondicional d’això del bàsquet. Una dona que porta cistelles de dos i de tres a la sang i faltes personals a les venes. L’ànima de l’equip. Doncs bé, el correu ens anunciava la bona nova a tots, entre alegries i festes, que ja havia sortit la classificació. Correu, mireu-la, ja està penjada de la web. Fruïm tots de la puntuació, del veure’ns en una taula classificatòria, de contemplar com el nom del nostre equip apareix en una llista amb altres participants.
Començo a linkar i linkar i perdre’m entre clicks del ratolí, botons drets i obertures de finestres fins que, finalment, trobo un apartat on posa classificació primer torneig 3x3 de bàsquet. La començo a mirar i quina és la meva sorpresa quan veig que... hem quedat segons!! Sí, sí! El Hohaveuvist Team està segon, sense lloc a dubtes. És clar que, entre nosaltres, us diré que he començat a mirar la classificació des del final... Jo que em pensava que havíem estat els pitjors del torneig, que ens havíem guanyat a pols l’últim lloc, el del fanalet vermell de la mini lligueta. Doncs l’honor el té un altre! Casun l’olla!! Però bé, un altre any o edició o temporada serà. De moment em quedo amb els bons moments passats, amb la gent que he conegut, amb coneguts que he retrobat, amb retrobaments de gent que feia molt que no parlava amb ells, i amb el poder sentir de nou el contacte d’una pilota de bàsquet a les mans i el plaer de poder anotar alguna que altra cistella.
Començo a linkar i linkar i perdre’m entre clicks del ratolí, botons drets i obertures de finestres fins que, finalment, trobo un apartat on posa classificació primer torneig 3x3 de bàsquet. La començo a mirar i quina és la meva sorpresa quan veig que... hem quedat segons!! Sí, sí! El Hohaveuvist Team està segon, sense lloc a dubtes. És clar que, entre nosaltres, us diré que he començat a mirar la classificació des del final... Jo que em pensava que havíem estat els pitjors del torneig, que ens havíem guanyat a pols l’últim lloc, el del fanalet vermell de la mini lligueta. Doncs l’honor el té un altre! Casun l’olla!! Però bé, un altre any o edició o temporada serà. De moment em quedo amb els bons moments passats, amb la gent que he conegut, amb coneguts que he retrobat, amb retrobaments de gent que feia molt que no parlava amb ells, i amb el poder sentir de nou el contacte d’una pilota de bàsquet a les mans i el plaer de poder anotar alguna que altra cistella.
27 comentaris:
Jajajaja em fa molta gràcia veure aquí, d'una manera tan "seriosament-oficial" el gloriós nom de l'equip de Bàsquet 3x3 que tots hem estat seguint... El HOHAVEUVIST TEAM!!!!
Aplaudiments per a tots els seus components!!
jeje, segons com el Madrid.
jajajajja i cap a baix de tot com l'espanyol!!!! a veure si ara resultarà que portes un espanyolista solta les ulleres!! es broma homeee!!!
Lo important és participar (frase que no m'he cregut mai).
Aixó sí, campions pel nom més original.
He fet un post de frases mítiques del futbol (nova edició) al meu blog, però com que és editat no figura com a post recent a la teva llista de blogs.
Que vagi bé!
Molts noms dels equips són rotllo freaks informàtics, no?
aixo mereix una revantxa,aixi no pot quedar,encara que ben mirat quedar ultims seria quedar com aquells de dalt la montanya,que ara aniran al riu
Assumpta: gràcies! (reverència) Humilment puc dir que em sento orgullós de la classificació assolida.
Segonpal: pam! Ja me l'has deixada anar... jejeje
Alba: pam!! Segon en dos comentaris. Primer he hagut de llegir Madrid i després Espanyol... Oh, quin infortuni!!
Albert: ara m'hi passo! Jo tampoc no em crec gaire aquella frase...
Uri: bé, no els coneixo a tots, però dos d'ells sí que ho són.
ddriver: jajaja sí, sí, més o menys. Encara hem aconseguir salvar l'honor de no ser últims!
Claríssimament l'HohaveuvistTeam és en una progressió ascendent imparable, amb un "basquet aberaig" culpidor.
Seguiu nant-li'n fotent... us veig treient-li la feina en Pau Gasol.
Com va el pinçament?
després de la fase regular, ara vé l'hora de jugar-se les garrofes.
el primer creuament el teniu contra un irregulart berracos ms que té una defensa poc constant. guanyat!
a semis contra els k2b ho teniu tot fàcil-fàcil-fàcil ja que mai un equip amb nom de netejataques ha conquerit final alguna.
això si, a la final no hi ha res a pelar. l'equip aquests és una mena de tau en versió 3x3. sots-campions i a altra cosa mariposa!
si feu un de curling m'hi apunto: porto anys amb ganes de practicar-lo!!!
El món de l'esport sempre et depara sorpreses. Per exemple, mentre et penses que ho has fet fatal, la realitat es que no està tan malament; per contra,m si creus que ho has fet bé, la clasificació es més baixa del que et pensaves. La vida al revés i la màgia de l'esport.
Salutacions
Alex: gràcies!! Jo veig també que anem disparats cap amunt, no cap avall. Més avall ja no es pot baixar, per tant...
El pinçament, nant-li'n fotent-me mal. Espero estar bé pel dissabte: La Selva del Camp. Gràcies!!
Òscar: com m'agraden les estadístiques!! Vivim amb i per elles. Número amunt, número avall diria que no t'has equivocat en el pronòstic. Només falla una cosa: que no hi ha playoff!! Veig claríssimament un complot perquè l'Hohaveuvist Team no s'alci amb el títol.
Alba: exemple del tot aplicable. Pensàvem quedar últims i vés per on: penúltims. No estamos tan mal!
M'han dit que, molt probablement la propera lliga, jugaran Les Trifàsiques Encistelladores... Núria Feliu, Camen de Mairena i la Marina Rosell de portera, falta per determinar la banqueta.
Veus? aquest exemple serveix per a moltes coses, mica en mica, amb esforça, ganes i optimisme es va fent, ho haveu vist!!!!
Alex: jajaja si la Marina Rosell es posa de portera, quina porteria defensarà si no n'hi ha? Crec que a la banqueta hi serà la Guillermina Mota i la Mari Pau Huguet. La Terribas d'àrbitre.
Cesc: optimisme sempre! Per sobre de tot! La mare que els va pariiiir!!
La Marina Rosell seria, bàsicament, encasquetada en modus de trona a la cistella, taponant-la... vull dir!
La Guilermina i la Mari Pau són un gran reforç!
Les Trifàsiques Encistelladores són un equip a seguir de molt a prop.
Hola Jordi!
Fer esport sempre va bé, sigui quin sigui el resultat final (sempre i quan no siguis professional).
Salutacions
Sílvia
Alex: fan por! Quina davantera, sobretot la de la Carmen de Mairena. M'agrada la idea d'encapsular la Marina Rosell dintre de la cistella.
Silvia: eh!! I quan no ets professional també importa una miqueta el resultat final... ;-)
Mira que no havia vingut perquè el bàsquet no em diu gairebé res, però quina sorpresa!
Ha ha ha!!!
Quin fenomen, el nom és el més collonut!
sergi :-D
Compte amb el curling que enganxa tant com la petanca, eh?Hi hi hi... avi Gres ;)
Les Trifàsiques Encistelladores!!! Jajajajaja
la marina rosell encasquetada a la cistella, sense escala per poder baixar, i cantant a la gavina voladora? això si que és una poesia conceptual digne d'en brossa!
per quan aquesta performance que m'hi apunto???
Sergi: el nom, sens dubte, el que té més qualitat de l'equip. Perquè el que són els jugadors... ;-)
Assumpta: L'Alex és el rei dels noms!
òscar: jajaja O un esperpent dalinià, també! L'Alex que vagi fent trucades i informant a les participants. Jo ho parlaré amb els del meu equip. Els hi vendré com un partit d'exhibició...
Tio Jordi, com és que cada dia estàs més bo?
Veig que em surt un/a admirador/a secret/a. Preferiblement em tiren més les dones, però si és al revés, què hi farem... Quina llàstima que amaguis la teva identitat rere un Anònim trist i desolador... Oh!!
Segur que en tens més d'un/a admirador/a secret/a. Com més fotos teves posis amb els pantalons de lycra (marcant el cal marcar" més en tindràs.
L'aNoNiM/a
La lycra és el que té: marca! Però no et facis moltes il·lusions... De vegades sol enganyar... No pateixis, però, que seguiré posant més fotografies meves, però de cintura cap a dalt, que sinó em faràs passar vergonya.
Adéu Anonim/a!! (m'havia semblat llegir La nòmina i he pensat que què carai feia la meva paga mensualt escrivint al meu bloc...)
I tant que me'n faig d'il·lusions... No tinguis vergonya a ensenyar o insinuar tot el que Deu t'ha donat i no facis això de posar fotos només de cintura cap amunt. Faré un grup al Feisbuc que es dirà: "Volem fotos de cos sencer del Jordi"
L'aNoNiM/a
Umm... un grup a Feselruc... Quina emoció!! El meu propi grup!! Gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada