Real chorreo.

Anem a fer a continuació un exercici molt fàcil. Només es tracta de conjugar el present d’indicatiu del verb ir a chorrear (en castellà). Som-hi, no és complicat:

Yo los voy a chorrear
Tú los vas a chorear.
Él los va a chorrear.
Nosotros los vamos a chorrear.
Vosotros los vais a chorrear.
Ellos nos van a chorrear.

Gran, que gran aquest verb! Com m’agrada! S’omplia la boca el dia abans del partit d’anada de l’eliminatòria de vuitens de final de Champions el senyor Vidente (i Vicente, que no el de l’article de fa uns dies) Boluda, president del Madrid, en un acte d’aquells d’humilitat blanca que tant els agrada utilitzant la primera persona del plural del verb anteriorment conjugant. Però ah!, companys, resulta que finalment aquesta primera persona ha fet l’efecte bumerang i s’ha convertit en tercera persona del plural. I sí, com canta el verb, els han chorrejat (permeteu-me que mig catalanitzi el verb). I no chorrejat, sinó ben chorrejat. S’han emportat una maneta entre els dos partits.

Quin goig feia Anfield avui (i sempre). You will never walk aloooooone.... Perquè, madridistes, this is Anfield, i a Anfield no guanya qualsevol. I en el millor dels casos, empates o perds per poc. Però en el pitjor, surts amb una maneta que fa mal, molt mal... I avui el Madrid ha sortit ben escaldat (i sort d’en Casillas me-siento-segurooooo, que m’ha fet perdre el compte de les parades que ha fet). I els culés avui estem contents. No ens enganyem! Anirem a dormir amb un somriure als llavis, potser una mica afònics de cridar els gols... Però abans de dormir, sisplau, adrecem una pregària al profeta Pep, visionari entre els visionaris, perquè demà guiï el nostre Barça cap a la següent ronda de la Champions. Amén!

P.D.: Com m'agrada llegir l'As i el Marca en dies com aquests...