El sorteig.

A les dotze en punt, estàvem tots al punt de reunió estipulat a primera hora del matí: l’ordinador de l’S. Érem cinc persones (més un agregat del Madrid/Espanyol, l’R). Els del Barça, tots mig agafats, com si un del nostre equip xutés un penal i nosaltres ens ho miréssim des del cercle central. Bromes, bon rotllo i alguna que altre mà que s’agafava més avall del compte. L’E estava convocat, però no ha fet acte de presència. Segurament tenia feina, sinó no s’ho hagués perdut. No és molt fanàtic, però els partits els veu i els dilluns està al dia del que ha passat la jornada passada i sempre ens comenta la seva reflexió.

Abans de que comencés la reunió, però, a l’R li havia deixat anar que ho sentia molt pels merengues, que no sentien aquell cuquet a l’estómac, aquells nervis pre-sorteig europeu, de les gran ocasions, de quan te la jugues, de quan et pot tocar un rival molt fort, fort, o menys fort (fixeu-vos que no he dit en cap moment fluix). M’ha mirat, s’ha rigut i s’ha guardat per ell el que m’anava a dir.

Han anat sortint els aparellaments, Vilareal contra l’Arsenal. Uff!! Malament, dos suposadament menys forts emparellats. Després Manchester United (ai, ai, ai...) contra l’Oporto. Respiro tranquil, però el meu instint de Rapel m’ha fallat. Havia pronosticat que ens tocaria l’equip portuguès. Segueixen sortint boles i apareix el Liverpool. Quina por!! No el vull ni en pintura! El següent equip en sortir és el Chelsea (predicció de l’R pel Barça). Ara tot estava dat i beneït: només quedaven dues boles i com ha dit l’R, espavilat, el Barça contra el Bayern. El primer partit a casa, el segon a fora.

I després la sorpresa ha estat que el Barça, si passa de quarts (que crec que ho farà sense problemes) s’enfrontarà, suposadament, al Liverpool. Plat fort, no em direu que no! I el Manchester (ja el dono per passat) contra el... aquí dubto. Vilareal? Arsenal? És potser l’eliminatòria més incerta.

Doncs res, que tinguem sort (que deia la cançó). Em veig a semifinals. Allà, ja serà una altre cosa. El partit de tornada també l’haurem d’afrontar a fora. És el pitjor, però el Barça té equip per passar. Però, és clar, el Liverpool (va, el dono ja per passat) és el Liverpool, i té la mà trencada quan es tracta de xorrejar als equips de futbol...