Darrer llibre del vanagloriat John Grisham, creador de best-sellers per excel·lència i subministrador de guions per Hollywood en més d’un dels seus llibres. Val a dir, però, que tots els llibres que han dut al cinema, ho han fet amb poca gràcia i amb més pena que glòria, segons la meva opinió, és clar.
No us amagaré, tampoc, que aquest autor és la nineta dels meus ulls. M’he llegit tots els seus llibres. M’enganxen. De totes maneres, com els primers, cap. Imagino que la novetat fa molt. Si m’hagués de quedar amb dos llibres d’ell, escolliria “Cámara de gas” i “Tiempo de matar”. Genials. De veritat, si teniu oportunitat, no dubteu en capbussar-vos dintre. Serà llavors quan m’agraireu que us els hagi recomanat (modèstia d’un servidor a part...).
Però anem al llibre. Grisham ens descriu un cas contra una multinacional química que contamina permanentment les aigües d’un riu, produint entre els vilatans que viuen al poble més proper càncers al vint-i-cinc per cent de la població. A partir d’aquí, guanya la noia demandant i s’inicia un procés d’apel·lació per part de l ‘empresa demandada. La trama es complica i interessos polítics i càrrecs públics s’hi veuen barrejats.
No és un gran best-seller, però és del tot recomanable. De lectura ràpida i agradable, i final que no deixarà indiferent a ningú. Bona lectura!
No us amagaré, tampoc, que aquest autor és la nineta dels meus ulls. M’he llegit tots els seus llibres. M’enganxen. De totes maneres, com els primers, cap. Imagino que la novetat fa molt. Si m’hagués de quedar amb dos llibres d’ell, escolliria “Cámara de gas” i “Tiempo de matar”. Genials. De veritat, si teniu oportunitat, no dubteu en capbussar-vos dintre. Serà llavors quan m’agraireu que us els hagi recomanat (modèstia d’un servidor a part...).
Però anem al llibre. Grisham ens descriu un cas contra una multinacional química que contamina permanentment les aigües d’un riu, produint entre els vilatans que viuen al poble més proper càncers al vint-i-cinc per cent de la població. A partir d’aquí, guanya la noia demandant i s’inicia un procés d’apel·lació per part de l ‘empresa demandada. La trama es complica i interessos polítics i càrrecs públics s’hi veuen barrejats.
No és un gran best-seller, però és del tot recomanable. De lectura ràpida i agradable, i final que no deixarà indiferent a ningú. Bona lectura!
14 comentaris:
La meva germana també!!
La meva germana també!!
La meva germana també!!
També li encanta Grisham :-))
Ella llegeix de tot, molt, a tothora... és una passada. I sé que aquest autor és un dels que li agraden molt :-))
Doncs Assumpta, a mi em passa el mateix: llegeixo de tot, a tota hora i sóc una passada... ;-)
Jejejeje però ets més alt que la meva germana ;-)
Descans:
Liverpool-2
Madrid-0
Mentre fan el partit no llegeixes, oi?... o si? :-))
No, la veritat és que no solc llegir res quan miro un partit de futbol. Em centro amb el que em centro. I més si al Madrid li'n marquen 4 com ha estat el cas d'avui!!
Oeeeeeeeeeeeeee oeeeeeeeeeeeeee oeeeeeee :-) :-)
No, ma germana tampoc llegeix durant els partits de futbol jaja
Veus com ens assemblem?
Lo vaig tenir a les mans l'altre dia a la biblioteca, però me vaig decantar per un del Robert Harris. Crec que ja ho vaig comentar un altre dia que vas posar algo sobre ell. M'agradava abans, ara ja me costa molt més llegir los seus llibres, però segur que un altre dia caurà :)
No he llegit res d'aquest autor... l'avanço a la llista de pendents!
Pendents de llegir o pendents de no llegir?
Siusplau... de llegir!
Gràcies!, m'havies espantat. El de tretze tristos trangols no el tenien l'altre dia a la biblioteca. Segueix éssent el primer de la llista.
TTT és d'inexcusable lectura, sapigue-ho!!
No és ni de bon tros el millor llibre del Grisham però es llegeix força bé.
A mi el que més m'agrada és El jurat. El client també. En resum, m'agraden tots, jejejeje.
Com a pel·lícula, The firm (La tapadera) és bastant correcta durant la primera meitat i fluixeta la segona part.
Eloy, a mi El Client em va fer riure molt i d'El jurat el vaig trobar molt sorpresiu, també. Però com a trama i emoció, els dos que he dit a l'article. Ja recordo que també ets Grishamaddicte!
Publica un comentari a l'entrada