divendres, 13 de març del 2009

Xa Marxa dels Castells.

S’alça el teló de la Copa Catalana de Caminades de Resistència (CCCR). Serà aquest proper diumenge. I ho fa, com cada, amb la clàssica, amb la Marxa dels Castells de la Segarra. Una cursa de cinquanta-un quilòmetres de distància a cobrir amb un màxim de dotze hores per superar uns mil metres de desnivell acumulat. És plana, molt plana, i, sota el meu parer, monòtona, ja que no es dibuixen relleus de muntanyes a l’horitzó. Només trenca aquesta monotonia les figures dels castells que s’alcen sobre les cases, imponents, a gairebé cada poble pel que es passa.

Es caracteritza aquesta prova circular (començament i final al mateix poble) perquè cada any canviar el sentit i el lloc de sortida. Aquest any arrancarà la marxa a les set del matí de Guisona. Les inscripcions han arribat a 1.500 participants, tot un record per l’organització, que ha hagut de limitar les places degut a la gran complicació que suposa muntar una marxa amb tanta gent.

Aquests diumenge serà la tercera vegada consecutiva que hi participo. El temps estimat no el sé, només vull acabar perquè encara segueixo notant molèsties i no acabo d’estar del tot recuperat. El fisioterapeuta segueix fent feina, però la cosa millora molt lentament. Per tant, poc a poc i bona lletra. Dimecres vaig sortir un parell d’hores i mitja i vaig acabar tocat.

Així doncs, bona temporada a tots i a gaudir-ne com cada any!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

A tope nen ! Que vagi molt bé, el que dius es veritat es necessita 'coco' per moure's tantes hores amb un horitzó tan baix !

Assumpta ha dit...

50 kilòmetres!!!

Tu series capaç de fer Barcelona-Reus (103 Km., al menys això és el que diu el bitllet del tren) i tornada (103 Km. més) així com qui va a donar una volteta...

Molta sort, no faci's imprudències, si veus que no et sents bé deixa-ho.
Ja saps que tant si ho aconsegueixes com si no, tan sols el fet d'intentar-ho ja té un mèrit bestial (sobre tot per mi, que camino 3 o 4 Km. i em fa mal tot)

Recorda que sempre seguiras sent un molt honorable Cavaller de la Quatribarrada, passi el que passi :-)

Anònim ha dit...

Que hi hagi sort !

A veure si et veig, m'he quedat amb la teva cara... :-)

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Molta sort.
Quina força de voluntat que tens.
salutacions
sílvia

òscar ha dit...

sort per demà company del cor. tot i estar en territori amic, fés volejar igualment la quatribarrada que mai se sap on pot estar amagat l'enemic.

ps: si veus un rierol, llençat a modus d'entrenament, pel rafting pendent pel carrer torrent de l'olla.

Albert ha dit...

Suposo que a hores d'ara ja deus haver acabat o deus estar a punt. Ha anat bé?

T'he deixat un comentari al post anterior.

Que vagi bé!

Jordi ha dit...

Xavier: Sí, coco i bona companyia!

Assumpta: Barcelona-Reus no l'he feta, però Montserrat-Reus sí (104 km) l'any passat!
Per cert, bandana és el buf aquest que es porta al coll, però en portuguès.

Malfieten: gràcies. No et vaig veure!! Hi havia mooolta gent!

Sílvia: Gràcies!

Òscar: tot sec, no vaig tenir oportunitat! Ah!! La quatribarrada era amb mi, en forma de cinta lligada darrera la motxilla. Ahir vam estar plegats mig cor de l'anginesca. Em vaig trobar a l'Alex.

Albert: tot bé, sí! Gràcies!

Assumpta ha dit...

Doncs per molt que l'Alex digui que us vareu donar una abraçada i tal, jo no m'ho crec jejeje... Caminar 104 km. no és propi d'essers humans :-)))

La gent "normal" potser en pot caminar 20 o 30... els més afortunats pel repartiment de la natura, poden fer una marató... els taradets i malaltons en podem fer 500 metres... però 104 km. ho fan els cotxes, els avions... :-)))

Anònim ha dit...

Aquestes sortides així són genials, no et despistis nano! jeje