Des de que l’any passat vaig participar en la meva primera marxa de resistència (la Matagalls-Montserrat, que no està gens malament per començar) poc em pensava que això m’acabaria enganxant tant. De fet, si ara per ara hagués de fer cas a les sensacions, a l‘entumiment i al mal general a tot el cos amb el que vaig aconseguir acabar la caminada, crec que no n’hagués fet cap més. Però bé, com que ja se sap que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, vaig decidir tornar-ho a provar aquest any. I gràcies en dono de ser home!! I tant de bo sempre que ensopegués dues vegades amb el mateix obstacle fos per adonar-me que segones parts també poden ser bones o que hi ha ocasions que mereixen segones oportunitats. Com és el cas d’aquesta.
Ara que la copa catalana de marxes de resistència ja ha baixat el teló fins l’any vinent, crec que és el moment de fer un petit balanç a nivell personal de com ha anat la temporada. He participat en un total de deu marxes puntuables de les setze possibles. Això traduït en números fa un total de poc més de 605 quilòmetres amb un temps invertit de 123 hores i un desnivell acumulat total de 41.282 metres (entre pujades i baixades). Aquestes xifres m’haguessin fet esgarrifar si fa només un any em diuen que per aquestes dates estaria fent aquest article i exposant-vos aquests números. Quines voltes dóna la vida!!
I molts de vosaltres us preguntareu: i tot això per què serveix? Doncs, primer de tot, per gaudir d’un esport tant sa com és el caminar (i córrer) per la muntanya, poder gaudir d’unes vistes i d’uns paisatges d’autèntic somni (recordo ara la Cap de Rec, la Travessa del Montseny, la de la Selva del Camp...), per estar en comunió amb la natura que ens envolta, per fer amistats, conèixer gent i enfortir vincles amb els companys de marxa. Si tot això ho fiquem dintre d’una batedora i ho barregem tot ben barrejat, el resultat és la Copa Catalana de Caminades de Resistència (CCCR). Algú s’hi apunta l’any vinent?
Ara que la copa catalana de marxes de resistència ja ha baixat el teló fins l’any vinent, crec que és el moment de fer un petit balanç a nivell personal de com ha anat la temporada. He participat en un total de deu marxes puntuables de les setze possibles. Això traduït en números fa un total de poc més de 605 quilòmetres amb un temps invertit de 123 hores i un desnivell acumulat total de 41.282 metres (entre pujades i baixades). Aquestes xifres m’haguessin fet esgarrifar si fa només un any em diuen que per aquestes dates estaria fent aquest article i exposant-vos aquests números. Quines voltes dóna la vida!!
I molts de vosaltres us preguntareu: i tot això per què serveix? Doncs, primer de tot, per gaudir d’un esport tant sa com és el caminar (i córrer) per la muntanya, poder gaudir d’unes vistes i d’uns paisatges d’autèntic somni (recordo ara la Cap de Rec, la Travessa del Montseny, la de la Selva del Camp...), per estar en comunió amb la natura que ens envolta, per fer amistats, conèixer gent i enfortir vincles amb els companys de marxa. Si tot això ho fiquem dintre d’una batedora i ho barregem tot ben barrejat, el resultat és la Copa Catalana de Caminades de Resistència (CCCR). Algú s’hi apunta l’any vinent?
Aquí falta afegir la Rupit-Taradell, però com que no forma part de la Copa Catalana, no la he inclòs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada