Un reciclatge especial.

L’altre dia llegint el diari 20 minutos vaig topar amb la noticia que us he annexat: la denúncia d’un usuari de RENFE que exposa que al vestíbul de l’estació de Passeig de Gràcia hi ha papereres de reciclatge amb una bossa única on va a parar tot. Notícia xocant, si més no, i digne d’anàlisis.

Vagi per endavant que celebro que l’empresa ferroviària hagi tingut la delicadesa de mirar pel medi ambient i promulgui el reciclatge entre els seus “fidels” (per obligació no per devoció) a les seves estacions. Un deu per ells!! Amb petits gests com aquest és com s’ha d’anar conscienciant mica en mica a la població de la importància de la cultura anomenada “cada cosa al seu lloc”. Però, per l’amor de déu!!, mirem una mica com ho fem!! Si cada cosa ha d’anar al seu lloc, com és que tot va a parar al mateix en aquestes papereres? Curiós!! Tan difícil és col·locar tres bosses de brossa, una pel paper, una altra pel plàstic i una altra per la resta i després llençar-ho per separat i on toca? O és més còmode penjar-se la medalla d’or al reciclatge i pregar per a que no hi hagi clients llestos que se n’adonin? És clar, que posats a pensar, potser l’operari encarregat de posar les bosses no ha fet el curs de reciclatge per a treballadors en actiu que els ha de donar l’empresa on els haurien d’haver explicat com funciona aquest tipus d’artilugis. O anant encara més enllà, hi haurà una política austera de retall de costos que afectarà a la compra de bosses de brossa?

L’única opció que se m’acut és que s’hagin inventat un tipus de bosses amb separadors especials per aquestes papereres i que a l’hora es tiren a contenidors especials amb separadors iguals a aquelles papereres. Massa recargolat, no? Per què, l’opció que una vegada la persona encarregada recull la bossa plena de brutícia i és ella qui fa la tria del que va a cada contenidor? No, no m’acaba de quadrar…

En fi, per acabar, que si tonteries d’aquestes ja les fem malament, com volem que empreses de gran envergadura com l’AVE surtin bé? Pobre Sagrada Família!! Si de cas, com que som de tradició castellera, podríem fer-li un folre i unes manilles, per si d’un cas. Lo bonic que quedaria !! No crec que l’Antoni Gaudí s’enfadés...