Esmorzars i pròstates.

Us preguntareu quina relació hi ha entre un esmorzar i una pròstata, imagino. Doncs bé, és molt senzill: ha estat el tema estrella de l’esmorzar. L'R ha comentat que un treballador de l’empresa li han hagut de fer la tant temuda prova de la pròstata. I que ell, com a home que és mai a la vida ningú li faria aquesta prova: “Antes me muero que alguien me meta un dedo por el culo”, ha sentenciat. I ha recolzat la seva tesis amb l’acudit que diu: “A un tío le pica una serpiente en el rabo y el amigo que iba con él le comenta que tiene un compañero que és médico. Lo llama por teléfon y le expone el caso, a lo que el médico le recomienda que tiene que succionar en donde se ha producido la herida para tratar de sacar el veneno. Cuando cuelga el herido le pregunta: ‘¿Qué te ha dicho el doctor?’ A lo que le contesta el otro: ‘Nada, que te vas a morir’ ”. L’esclafit de riure ha estat general i algú ha aportat la idea de que segur que hi ha un altre mètode inventat o un altre mitjà que soluciona l’enfarfec de la introducció via rectal del dit del metge. “Com una mena d’ecografia, amb el seu líquid fred que te’l posessin per la panxa i que poguessin arribar a veure com tens la pròstata”. Tots hem recolzat la moció, fins que el mateix que ha exposat la idea ha parlat deixant-nos desmoralitzats: “Però com un guant de làtex i una mica de cremeta no hi ha res més econòmic...”.

Tots també hem estat d’acord que no és el mateix que t’introdueixi el dit un metge amb mans de pelotari que un metge amb mans de pianista. No senyor!! Evidentment, el grossor és diferent i el mal és relativament proporcional a l’amplada del dit. “Esperis un moment que ara ve el metge, ha acabat de fer la seva partida setmanal de pilota basca i arribarà en uns moments”, ha aportat un altre company tot dient que ells li desitjaria bon dia a l’infermera i marxaria cames ajudeu-me. També es podria donar el cas, ha comentat l’E (que s’ha de reconèixer que avui estava sembrat i s’agradava): “Al año de hacerte pruebas ya tienes el agujero dado que no te hace ni daño al respirar, pero como tengas la mala suerte de cambiar de médico y tenga el dedo más pequeño, cuando te lo meta éste bailará. Y si el cambio es al revés, ya ni te cuento...”. Més endavant a aportat a la conversació un possible comentari del metge: “¿Quiere que se lo haga con música o sin música? Porque si lo quiere musiquita no me quito los nomeolvides... Ah!! Y no sufra que ya me he quitado los anillos.”.

Aprofitant l’avinentesa de l’acudit anterior, l’E ha decidit explicar-ne un altre: “Esto es un maricón que va a que le hagan la prueba de la próstata. A lo que el médico le mete la mano saca un ramo de flores y ante la sorpresa de éste, el maricón le dice: ‘Esto es para usted, pero no me atrevía a dárselo’ ”.

I el tema ha començat agafar un altre tarannà, fins a que el mateix E ha dit que abans de d’introduir-te el dit et posen una mica de Tulipán de la terrina (que ja no el portem amb l’helicòpter com abans, ha estat la meva aportació) per tal de lubricar la zona i el que sobra d’aquesta s’ho emporta el metge perquè els seus fills berenin.

Bé, avui, com quasi cada dia, hem tingut un esmorzar distret, com podeu comprovar... Si cada dia hagués d’escriure un post del que xerrem tot fent el mos matiner us escandalitzarieu!!