Arrivederci Champions...

Sí, companys i amics, el Madrid acaba de dir adéu al títol més important de la temporada: la Champions League. La Roma, que en principi no semblava aquell equip tant ferotge que fos capaç de deixar a l’equip blanc a la cuneta, s’ha mostrat com un conjunt sòlid i resolutiu i ha acabat guanyant els dos partits de l’eliminatòria per idèntic resultat: 2-1 i 1-2. Un cop dur, sens dubte, del que no sé si el Madrid surt beneficiat o perjudicat de cara a la lluita per la Lliga. Uns són del parer que aquest cop els afectarà anímicament i acabarà pagant-ho car i passant-los factura. Altres pensen que l’eliminació és “bona” perquè podran centrar-se única i exclusivament en la competició domèstica, cosa que farà que físicament estiguin més frescos al només haver de jugar un partit a la setmana. Si voleu que us digui la veritat jo no sé què pensar. No m’inclino ni per una opció ni per l’altre. Sóc pacient i prefereixo esperar esdeveniments. Són coses imprevisibles que mai saps com afectaran al conjunt. Només espero, pel bé del Barça, que els acabi afectant en negatiu i la Lliga acabi a les vitrines del Camp Nou.

Hi ha paral·lelismes d’aquest Madrid amb el Barça de la temporada passada, cosa que fa que sigui optimista de cara al desenllaç de la temporada:
a) Eliminació a vuitens de final de la Champions League.
b) La xerrameca presidencial assegurant per activa i per passiva que guanyarien tots el títols en joc, que si no recordo malament eren quatre i ara s’ha reduït de manera considerable a un. Al camí s’han quedat la Supercopa d’Espanya, la Copa del Rei i la Champions League. Ara mateix, però, em venen paraules al cap com trèvol (sense fulles?), juntos podemos (perdre?)... basades totes elles en la prepotència d’un president que de vegades parla més del compte i que sembla que no escarmenti. La humilitat és una qualitat molt bona de la qual hauria de fer bandera més d’un president.
c) La visita el proper cap de setmana de l’Espanyol al Bernabéu on, si establim la comparació amb la temporada passada, aquest ha de sucar i treure quelcom de profit de l’estadi blanc. Com això es compleixi, no em quedarà més que creure cegament que el Barça s’acabarà emportant el gat a l’aigua.

Bé, el temps dirà i ja veurem qui té raó i qui riu últim. De moment, qui riu per triplicat és el Barça: a la Lliga (que espero poder riure millor), a la Copa i a la Champions League.