Aquest proper dissabte dia vint-i-nou afrontarem la marxa de resistència de La Selva del Camp. És la segona prova puntuable d’enguany de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. La prova consta de seixanta-vuit quilòmetres amb 
un desnivell acumulat de 4.750 metres.
És la cinquena edició, però aquesta serà la meva segona participació. Tinc molt bons records d’aquesta marxa. De fet la situo entre les tres primeres en ordre de preferència, en quan a paisatge i llocs emblemàtics pels que passem. És dura, això sí. Recordo la pujada al refugi dels Cogullons i al pont de Goi. Quin patiment i quines rampes!! De totes maneres de res em serveix recordar-ho (bé, sí a nivell paisatgístic), ja que aquest any, segons he vist al perfil han canviat el sentit de la marxa, així que les pujades de l’any passat aquest any seran baixades i a l’inrevés.
Unes cinc-centes persones prendrem la sortida a les set del matí. Farà fred, segur. Ja estic mentalitzat, però de seguida les cames començaran a entrar en calor ja que la pujada no perdona i està present des dels primers metres. De fet l’any passat recordo haver-ne passat i a més recordo que ens va ploure de forma intermitent durant la marxa i el tros de l’últim control a l’arribada.
També com l’any passat pujarem el divendres cap a La Selva del Camp i ens quedarem a fer nit allà. D’aquesta manera ens estalviem de fer la gran matinada el dissabte i afrontarem la prova més descansats.
Els números de l’edició passada van ser: seixanta-sis quilòmetres amb un desnivell acumulat de 4.750 metres. El temps que vam invertir per fer a
quest recorregut va ser de catorze hores i mitja. Tinc esperances de poder rebaixar ostensiblement aquest temps. En quant? No ho sé!! Però com que baixo amb el Jaume i té un sopar, i el Barça comença a les 20:00h (impossible arribar a casa per veure’l i m’hauré de conformar en escoltar-lo des del cotxe) imagino que anirem a per totes.
Els components d’aquests nou repte som gairebé l’equip del GELS al complert: Xavi Sensei, Jordi Atleta, Jaume “Don Palote”, Txell, Alba, germans Vernet (Dave i Raúl) i un servidor. Falta el Marc, que per temes de feina no pot venir. Només esperar que tot vagi sobre rodes i tots podem seguir acumulant punts a nivell personal que a l’hora revertiran sobre la classificació general de clubs.
un desnivell acumulat de 4.750 metres.És la cinquena edició, però aquesta serà la meva segona participació. Tinc molt bons records d’aquesta marxa. De fet la situo entre les tres primeres en ordre de preferència, en quan a paisatge i llocs emblemàtics pels que passem. És dura, això sí. Recordo la pujada al refugi dels Cogullons i al pont de Goi. Quin patiment i quines rampes!! De totes maneres de res em serveix recordar-ho (bé, sí a nivell paisatgístic), ja que aquest any, segons he vist al perfil han canviat el sentit de la marxa, així que les pujades de l’any passat aquest any seran baixades i a l’inrevés.
Unes cinc-centes persones prendrem la sortida a les set del matí. Farà fred, segur. Ja estic mentalitzat, però de seguida les cames començaran a entrar en calor ja que la pujada no perdona i està present des dels primers metres. De fet l’any passat recordo haver-ne passat i a més recordo que ens va ploure de forma intermitent durant la marxa i el tros de l’últim control a l’arribada.
També com l’any passat pujarem el divendres cap a La Selva del Camp i ens quedarem a fer nit allà. D’aquesta manera ens estalviem de fer la gran matinada el dissabte i afrontarem la prova més descansats.
Els números de l’edició passada van ser: seixanta-sis quilòmetres amb un desnivell acumulat de 4.750 metres. El temps que vam invertir per fer a
quest recorregut va ser de catorze hores i mitja. Tinc esperances de poder rebaixar ostensiblement aquest temps. En quant? No ho sé!! Però com que baixo amb el Jaume i té un sopar, i el Barça comença a les 20:00h (impossible arribar a casa per veure’l i m’hauré de conformar en escoltar-lo des del cotxe) imagino que anirem a per totes.Els components d’aquests nou repte som gairebé l’equip del GELS al complert: Xavi Sensei, Jordi Atleta, Jaume “Don Palote”, Txell, Alba, germans Vernet (Dave i Raúl) i un servidor. Falta el Marc, que per temes de feina no pot venir. Només esperar que tot vagi sobre rodes i tots podem seguir acumulant punts a nivell personal que a l’hora revertiran sobre la classificació general de clubs.
5 comentaris:
Raúl Vernet? Si és qui jo crec va ser el meu entrenador de futbol sala.
Bastant gran el mestre mesclans, no l'havia escoltat mai.
Amb la pallissa que et cardaràs i lo be que t'ho pasaràs gaudint dels paisatges que dius que son tant macos...i tu preocupat per si veuras a aquelles totiles vestides de blau i grana!!! ni el miris el partit que et fotaran tota l'euforia de la jornada enlaire!!!
Que tingueu molta sort i a veure si la temperatura es comporta!!!
Bona caminata!!!
Uri: Sí, mític Raúl Vernet. Estem parlant del mateix.
Mestre Mesclans, gran gran. Quan l'imiten sempre ric!!
Karli: Moltes gràcies!! Esperem que no plogui, que ahir va dir el Tomàs Molina que no ho farà.
Jordi, que gaudeixis molt d'aquesta marxa, sort.
I no t'en refiis d'en Tomàs Molina, si té la Mònica Tarribas a prop aquest et dona la previsió per a Dniepropetrovsk!
jajaja És veritat, últimament nomes faig que sentir rumors sobre el Tomàs i la Mònica. Cuando el rio suena...
Gràcies, intentarem gaudir-la al màxim!!
Publica un comentari a l'entrada