Freakyvisión.

Avui tot dinant m’he assabentat de la notícia del dia. Què dic del dia!! Del segle, eurovisivament parlant. Quan m’han dit que aquest ser mediàtic i freak anomenat Rodolfo Chikilicuatre representarà Espanya al festival d’Eurovisió, m’he quedat de pasta de moniato. “Salvemos Eurovisión” es diu el programa on aquesta cançó ha estat escollida per tots els telespectadors amb els seus vots (previ pagament, això sí, gràcies al missatge de mòbil). I tant que l’han salvada!! L’han salvada de que no la podem tornar a veure per uns quants anys!!

Sí senyor, per fi veurà Europa sencera que som un país de pandereta i on la faràndula està a l’ordre del dia. No ho estic criticant, ans al contrari. A mi Eurovisió és un programa que me la porta molt fluixa (sento l’expressió) i que el seguit de Bisbals, Rosas, Chenoas i aquest llarg etcètera de xucladors i vividors que han agafat fama a partir d’aquests realities, no em treuen el son. De totes maneres, podeu tenir per segur que el dia que surti aquest esperpent de Chikilicuatre, matxambrat d’argentí i ritmes llatins insoportables tipus perreo pa ti, jo seré davant del televisor per gaudir d’un fet que segurament no es tornarà a veure en molt de temps. Ah!! I no dubteu que serà l’Eurovisió més vista de la història a Espanya. Uns la veuran per veure el ridícul espantós (morbositat se’n diu d’això) i d’altres, els de tota la vida, per assegurar-se que no quedem últims (fidelitat se’n diu d’això).

I ara pateixo, i us preguntareu per què. Doncs la meva angoixa va dirigida al pobre Uribarri (el nom de pila del qual no me’n recordo). Què estarà pensant ara? Què li passarà pel cap? Un home que ha dedicat tota la seva vida i carrera professional a un programa tant digne com aquest, ara li col·loquen un personatge indigne com el Chikiliquatre. Jo crec que un dia d’aquests ens el trobem estirat al llit amb un cobriment de cor. I no seria d’estranyar!! Amb la seva edat i que li donin ensurts com aquest... Per altre banda, i en cas de que superi aquest trauma inicial i presenti Eurosivió, tota aquella aritmètica aplicada que li serveix per fer aquella coneguda retòrica als telespectadors de qui votarà a qui i quants punts li donarà se n’anirà en orris. I ara em pregunto jo que on son els senyors del PP demanant la unitat i respecte per la bandera i la imatge d’Espanya a Europa. Si fossin sensats i tinguessis las ideas claras, no haurien de trigar un segon més a sortir a la palestra.

Per cert, des d’aquí donar un deu a Andreu Buenafuente i el seu equip, que han sabut aprofitar-se del moment i col·locar a un personatge d’aquest calibre com a representat espanyol. No puc més que treure’m el barret i posar-me dempeus per aplaudir-lo. Ha aconseguit fer una crítica brutal de la societat en la que estem immersos: ens ha fet veure que un qualsevol pot arribar a dalt de tot fent quatre pallassades i caure en gràcia (que no ser graciós). Repeteixo: un deu per ell!! Simplement genial!! I en Monegal? Què dirà de tot això? Segur que ara mateix està rient com un desesperat...