Invasió escocesa i petits trucs per saber qui són.

Des d’ahir que van començar a arribar a Barcelona els primers aficionats escocesos del Celtic de Glasgow, a la ciutat s’ha instal·lat com una mena de por pensant en aquesta tipus de hooligans que venen a prendre els carrer per la força (dels seus crits), a pixar-se a totes les cantonades (com a gossos) i a beure’s tota la cervesa que els puguin oferir tots els bars i restaurants de les Rambles (com a borratxos). No sé si aquest tres adjectius els definirien bé (cridaners, pixaners i borratxos), però sí que s’acosta bastant al tipus de gent que sol envair Lloret de Mar a l’estiu i que només fan que cridar, pixar i emborratxar-se.

I què es pot fer contra tot això? Ja que des de la seu país / ciutat no fan res per aturar aquesta gran migració de gent (cosa gens anormal, ja que si poden lliurar-se d’aquest energúmens durant un espai de temps, doncs benvingut sigui...) l’Ajuntament de Barcelona (amb el senyor Hereu al cap davant) han decidit instal·lar-los a un pavelló de la Fira de la plaça Espanya tot un seguit d’activitats per a tenir-los distrets: jugar a futbol, muntar en karts, pujar a un toro mecànic i beure cervesa i més cervesa fins a quedar al límit del coma etílic (contemplar foto on es veuen una part dels barrils de cervesa que hi haurà). Més o menys com el mític Saló de la infància i de la joventut, però sense la guàrdia urbana que els passegi amb moto avinguda de Maria Cristina amunt i avall. Està ben pensat, senyor Hereu, ja que en comptes de tenir-los disseminats per tots els carrers del casc antic de Barcelona, els tindrem enclaustrats en un gueto escocès des de que arribin fins a que surtin, tot pixant (resem que no sigui a la mateixa cantonada), bevent (esperen que sigui cervesa rebaixada amb aigua) i cridant (esperem que es quedin afònics quan més aviat millor) al mateix lloc. I ben distrets que estaran!! Ara, que als pobres empleats que quan aquests personatges hagin plegat veles i tornat al seu lloc d’origen, els toqui netejar el que han emmerdat, els compadeixo.

I jo em torno a fer una altra pregunta i és que per què per a nosaltres no es munten aquests tipus d’activitats. Potser hem de demostrar que tenim una veu forta i cridar a tort i a dret quan passem per la porta de l’Ajuntament? Potser hem d’orinar-nos quan en tinguem (o no en tinguem) ganes a la cantonada de la seva oficina/despatx municipal? Potser hem de caminar ebris de cervesa pe la Plaça Sant Jaume per demostrar que som més borratxos que ells? Bé, són preguntes que m’agradaria que gentilment un dia em respongués, senyor Hereu. Ja ho diuen que hostes vingueren que de casa ens tragueren...

Ah!! I encara se m’acut una pregunta millor: què hem de fer si trobem un d’aquests seguidors/hooligans/exaltats per Barcelona i fora del recinte delimitat per a l’ocasió? Avisem als mossos d’esquadra? A la guàrdia urbana? Als vigilants de la zona verda? El truquem directament a vostè? Li paguem el bitllet de metro d’anada fins a la parada de Plaça Espanya i després ens el desgravem de la declaració de renta? Li robem la samarreta suada i bruta de cervesa i ens la passem per fer-nos passar per un seguidor del Celtic i poder gaudir d’aquest circ improvisat que han muntat a la fira de Montjuic?

Però bé, no patiu, que jo us donaré un seguit de consells per si teniu dubtes en cas de veure algú que sembli ser un hooligan anglés:
1) Sempre estan cridant i surten a les fotografies que apareixen als diaris amb la boca oberta, que no sé si és per l’efecte de l’alcohol o per un mal de queixals que els afecta i que porten arrossegant des de que van sortir de Glasgow.
2) Porten la bufanda o la bandera del seu país d’origen penjada del coll.
3) Van amb un got de cervesa a la mà. Però ha de ser d’aquells de litre, ben gran per a que hagin de fer pocs viatges per aconseguir-ne me´s. Si el got és petit, deixeu-lo estar que segur que és un que ve de festa major.
4) Pixen als monuments més representatius de Catalunya com el de Francesc Macià de la plaça Catalunya i es banyen a les diferents fonts i sortidors d’aigua que hi ha a la ciutat comptal.
5) Llueixen grans panxes amb orgull i que sempre solen treure el cap per sota de les samarretes curtes i ajustades dels seus equips que mostren amb honor i alegria.

Crec que amb aquests cinc punts en tindreu prou per identificar-los. De tota manera, és una presa perillosa i millor no acostar-s’hi. Tampoc ofereixen recompensa per ells. Bona sort!!