Ja n'hi ha prou d'aquest color!!

Vagi per davant que el partit d’ahir no el vaig veure. Les raons són obvies: tornava de participar a la marxa de La Selva del Camp, rebentat, amb ganes de descansar, sopar i dutxar-me (i no per aquest ordre, precisament).

Bé, dit això, expressaré la meva opinió: això és una autèntica vergonya!! El Barça a entrat en una crisi galopant de resultats i de joc. Ningú transmet seguretat: ni l’equip, ni l’entrenador ni la junta directiva. La imatge a la segona part dels jugadors al camp, sense saber què fer i la de Frank Rijkaard assegut tota a la banqueta sense donar cap mena d’instrucció als seus homes era senzillament patètica Reflectia una impotència bestial que no fa preveure res de bo.

I mira que tot caminant vaig comentar que volíem acabar d’hora per veure el Barça i un participant va comentar: “Total, pel que s’ha de veure”. La meva resposta va ser: “Sí, és posaran 0-1 i el Betis, amb un parell de minuts donarà la volta al partit com sempre passa”. I ves per on, va succeir això. I no vull penjar-me medalles, ja que la trajectòria del Barça aquesta temporada ja ve essent aquesta.

No pot ser que un equip com el Barça es deixi remuntar un 0–2 a favor d’aquesta manera. Per què desconnecten quan aconsegueixen avançar-se al marcador? A la segona part van sortir sense esma, desconcertats, relaxats... I no és la primera vegada que els passa aquesta temporada. Quan aconsegueixen un mínim avantatge sembla que ja els estigui bé i el partit ja estigui guanyat. Automàticament baixen de pistonada i van amb ralentí. Falta, com deia l’altre dia, l’hàbit d’anar a rematar al rival. L’instin assassí. Si us plau, que no som l’UNICEF per molt que ho portem imprès a la samarreta!! Aquesta és una derrota de les que es recordaran durant molt de temps, com el 6-3 a Saragossa, el 5-0 al camp del Racing de Santander o el 5-0 al Bernabéu.

Un altre problema és que els cracks, els pocs que queden ja que no estiguin lesionats o suposadament lesionats, no tiren del carro. Deco, Màrquez, Messi i Ronaldinho porten ja massa temps lesionats. Sospitós. Hi ha jugadors que estan tocats i juguen (Puyol, Touré, ...), sacrificant-se per l’equip. En canvi n’hi ha d’altres que al mínim cop ja es reserven i se’n van al gimnàs (que imagino que es deu estar la mar de bé). Eto’o i Henry, els suposats bucs insignes d’aquest Barça mermat de figures estan mancats de carisme. Eto’o lluita sol a dalt i Henry està desaparegut en la mediocritat. L’únic que juntament amb Samuel està donant la cara a dalt és Bojan, la grata sorpresa de la temporada. Però no podem esperar que un noiet de setze anys salvi la temporada a tot un Barça.

Des de la banqueta tampoc s’aprecien signes de reacció, ans al contrari. La imatge de Rijkaard i companyia totalment descol·locats, sense saber què fer, sense aixecar-se a esperonar als seus homes ni corregir errors. Depriment. Per això, ara més que mai: que vingui Mourinho!! No esperem més, que sinó ens el trauran de les mans Lliguem-lo ja per la temporada que ve. El Barça necessita un entrenador que els posi a tots ferms i doti d’ordre aquest vestuari.

Llegeixes la premsa o mires la televisió i els únics que donen la cara són els de sempre: Xavi, Pujol, Iniesta i Víctor Valdés. Que segurament són els que més rendeixen al 100% i els que més senten la derrota. La resta, imagino que no deu anar amb ells. Simples assalariats que no senten els colors.

Ah!! I per postres, el Barça ja és tercer. El Vila-Real va guanyar ahir a l’Atlètico de Madrid (3-0) i s’ha col·locat segon a la taula, a la caça i captura del líder. Que Déu ens agafi confessats!!