Quin tros de professional!!

Jugadors com ell crec que ja en queden pocs avui en dia. I més tenint en compte que els colors no els deu sentir com un de la casa. No m’estranyaria veure a Carles Puyol (exemple d’un jugador model i digne d’admiració) fent aquest gest tant noble. En una era on impera més el jugador mercenari que surt al camp a jugar amb un passotisme total i totalment exasperant i que després para la mà per cobrar (casos a prop tenim com els de Ronaldinho que ha passat de ser el número u sobre un camp de futbol a ser el número u tancant discoteques i tocant els bombos), sobte que un futbolista sortit del no res, que quasi ningú coneixia abans de venir al Barça, opti per l’opció de mirar abans per l’equip que per ell mateix. Una grata sorpresa que no fa més que mostrar-nos la categoria humana de Touré Yaya.

Aquest dies estava jugant amb mal d’esquena i ahir van diagnosticar-li una hernia discal. Solució? Operar. Però ell, posant per davant els interessos de l’equip abans que els propis, ha començat un tractament per tal que pugui aguantar fins a final de temporada i estar ajudant a l’equip ara que venen partits importants. I d’operar-se, a final de temporada que ja no se’l necessitarà. Un deu per ell!! Em trec el barret!! Sí senyor!!

Espero que aquest gest serveixi a molts per reflexionar sobre com ha d’actuar un futbolista en determinats moments. I parlo de determinats jugadors que en determinats partits han preferit esborrar-se perquè no anava amb ells o per poder allargar el període de vacances.

Ah!! I no estaria de més que Joan Laporta, tant que li agrada defensar a jugadors com Ronaldinho que s’arrosseguen pels camps de futbol quan algú els ataca, fes una declaració pública agraint a Touré aquest gest tant esportiu i que tant beneficiarà al Barça. Sinó, des d’aquí, ja li ho dic jo: MOLTES GRÀCIES TOURÉ!!