Somriures i llàgrimes.

Avui sí que hem arribat mitja hora abans a l’Antibiòtic. He pogut fer la xerrada i tot amb el Raúl que, sobre el partit del dissabte contra l’Atlético de Madrid i concretament sobre Víctor Valdés ha dit que “como es del Hopitalet le dejan el culo como un bidet”. El meu comentari ha estat que ha perdut molt fent rimes i que s’ho faci mirar, però que tenia raó. Últimament en Víctor no està fent bons partits.

Malgrat ser partit de competició europea el bar no està molt ple i no hi ha ni de bon tros l’ambient del partit d’anada. El resultat és suficient i l’eliminatòria està molt encarrilada i això es nota, ja que la gent prefereix quedar-se a casa.

Pel que fa al trident ofensiu: Messi, Eto’o i Ronaldinho. I com a mínim en aquest partit, no hi ha rotacions que valguin: Touré i Deco salten de titulars. L'única sorpresa ha estat que Abidal es quedés a la banqueta. D’acord, acceptem Abidal com a rotació!!

I tant encarrilada que estava l’eliminatòria, al minut tres el Barça la deixa sentenciada. Ronaldinho fa una passada en profunditat sense mirar cap a Sylvinho que centra a l’àrea i Xavi remata en de manera mig acrobàtica i supera per dalt a Boruc. Partit tancat, ja que el Celtic amb el dos a tres de l’anada en contra havia de marcar tres gols per passar de ronda. I més sabent que els equips escocesos quan surten de l’illa i visiten camps contraris baixen molt el nivell. De totes maneres, mica en mica s’ha anat estirant i ha llançat tímids contraatacs que no han inquietat la porteria de Víctor Valdés.

Arriba un amic del company de darrere que mentre miraven el partit li feia ofertes suculentes per guanyar diners amb el que parlava i que feia referència a la utilització de certa informació confidencial de l’estat de la borsa per jugar-hi diners de forma segura. La descripció del gol de Xavi per posar en situació a l’amic ha estat: “Golazo inhumano. Ochenta toques y... ¡¡gol!!”.

I entre l’ensopiment general del joc, arriba el minut fatídic, el trenta-tres, on Leo Messi, després de fer una petita esprintada per recollir una passada de Touré, s’atura i es posa les mans al cap. Immediatament, li he comentat a l’Alba que alguna cosa succeïa, i passats uns segons ja han enfocat la imatge del jugador argentí estirat al terra i amb les mans a la cara. Ha marxat del camp plorant, abrigat per l’ovació de pell de gallina del Camp Nou (i de l’Antibiòtic) i l’abraçada d’en Puyol i l’Eto’o que el custodiaven per fer-li saber que estaven amb ell. Ànims, Leo!!

La mitja part ha arribat amb l’u a zero al marcador i amb la sensació de que tot ja estava fet.

La segona part ha començat amb un Celtic bolcat a l’atac. Bé, bolcat, bolcat no, però posant-hi ganes i coratge i anant cap endavant per buscar la gesta impossible. Però el que és cert és que d’ocasions perilloses no en recordo cap. En canvi, si recordo una boleia de Deco des de fora de l’àrea després d’un refús de córner que el porter Boruc ha tret que ha pogut.

Entre badall i badall i assentat a la barra el joc es mostrava ensopit i el Barça dormia el partit (i a un servidor) de forma premeditada. S’ha vist alguna ocasió aïllada de les botes d’Eto’o (un parell) i Ronie quan l’equip ha decidit jugar una mica i tirar cap endavant.

En definitiva, un partit molt plàcid que el Barça ha guanyat sense problemes i que li ha servit per classificar-se per quarts de final de la Champions League i sense més història (i quina història) que la pèrdua de Leo Messi per unes quantes setmanes, que esperem que no en siguin moltes

EN POSITIU.
Sens dubte, la classificació per quarts de final.

Xavi, que de nou ha marcat un altre gol. Si el de Terrassa segueix així, per què volem portar a Cesc?

Sylvinho ha ratllat a un gran nivell en els bons minuts del Barça.

EN NEGATIU.
La lesió de Leo Messi. Gran contratemps per ell i pel Barça. El pobre ha marxat fet un mar de llàgrimes conscient de que haurà d’estar unes quantes setmanes de baixa.

Que Frank Rijkaard no li hagi donat l’oportunitat a Bojan (ni en el partit d’anada ni el de tornada) de convertir-se en el golejador més jove de la història de la Champions.

Les bambes blaves d’en Liliam Thuram. Horribles!! I posats a criticar, com pot jugar a futbol d’alt nivell un home que es diu Venegoor of Hesselink? No té gens de glamour...

LA PREGUNTA.
Per què es lesiona tant Leo Messi? És un jugador molt important pel Barça i tanta lesió preocupa. No s’hi pot fer res més?