Confirmat: això va en serio!!

Després del partit d’ahir, jo aquest Barça ja me’l crec. I ho dic als quatre vents i ben fort i ben alt perquè em senti tothom. Tenia ganes de treure’m aquell dubte que tenia dintre meu que deia que encara no havíem jugat contra ningú important: Segons deien el Barça golejava, jugava bé, però els equips no eren res de l’altre món. I, ves per on, ahir era el torn del Sevilla i al Sánchez Pijuán. I, ves per on, un zero a tres per posar a cadascú al seu lloc. El Barça me’l vaig començar a creure una mica quan Samuel Eto’o va marcar el primer gol al minut dinou. I me’l vaig creure una mica més quan va acabar la mitja part amb aquest resultat. I encara una mica més quan Messi va marcar el segon gol al minut setanta-vuit. I encara més i més quan Messi va tornar a marcar al minut noranta-dos un gran gol. I ja no vaig tenir cap dubte i vaig dir ben alt a tots els amic amb els que estava mirant el partit: “Aquest Barça ja me’l crec!!” quan l’àrbitre va xiular el final del partit. Ja no cal fer cap acte de fe. Ara ja ens ho podem creure, això va de debò. I que tremoli l’enemic. Que vagin passant un a un, que aquí estem preparats per guanyar cada una de les guerres a les que ens enfrontem. No hem de tenir por de res ni de ningú. Respecte sí, faltaria més. Sincerament, si jo fos d’un altre equip i m’hagués d’enfrontar a aquest Barça tampoc tindria por, sinó autèntic pànic.

I és que aquest Barça està trencant estadístiques i motlles: un Messi que se’n va de qui vol, un Eto’o que va sobrat camí del pichichi, una defensa que cada vegada està més assentada i un entrenador que va a passes de gegant de cara a marcar una gran època a la banqueta blaugrana.

Un tema a part, és l’equip de la capital. Ahir va tornar a perdre. Aquesta vegada contra el Getafe i a camp contrari. Jo veia que aquest Madrid estava malament, però sóc dels que crec que encara que així sigui, mai se’l pot donar per mort. Però companys, el que passa que no és que estigui malament, és que està molt malament i crec que m’hauré de baixar els pantalons demà a l’esmorzar de la feina i reconèixer que aquest any no té res a fer i que dubto que puguin arribar a lluitar per la Lliga. És a dir, que li passarà com el Barça l’any passat, que unes quantes jornades abans d’acabar ja es veurà que no pot arribar amb opcions de ser campió. Potser me la jugo massa aviat, ho sé! Però ara mateix ho veig així. Ah!! I ja acumula un total de deu lesionats... Això no us recorda el Barça de fa uns anys? És a dir, un munt de lesionats, no juguen a res i la temporada va camí de ser d’aquelles per oblidar.

EN POSITIU.
El Barça en general. Seria injust destacar a ningú. Ahir el triomf és de tot l’equip i tots van ratllar a un gran nivell (és clar que sempre hi ha jugadors que destaquen més, cas de Messi, Xavi o Eto’o).

Es van començant a marcar les diferències a la classificació. El Madrid ja és a sis punts i encara no ha començat la tanda de quatre partits complicats (Sevilla, València, Barça i Villareal) i el Sevilla a vuit.

EN NEGATIU.
Els que us pensàveu que de nou posaria a Henry, no, no ho faré.

La tarja groga a Eto’o que farà que es perdi el proper partit contra el València al Camp Nou. Però bé, com que va ser descaradament provocada, doncs la donaré per bona. Aquest any sí que té ganes de jugar contra el Madrid i no es vol esborrar.

EL TITULAR.
El de l’As, que lluny d’anar el Barça llançat i jugar un gran futbol i ser l’equip més fort que hi ha actualment a Europa, és que el Sevilla està molt malament (abans de disputar-se el partit era cinquè a cinc puts del Barça) i potser ja no se’l considera tant gran com deien: