Casualitats.

Ja porto temps (uns cinc mesos de res) que per culpa d’una humitat que va sortir en una columna que està folrada de fusta al menjador de casa, ha de passar el fuster a canviar-la. El tema de la humitat es va arreglar gràcies a uns paletes estil Manolo y compañía d’aquella sèrie mítica de “Manos a la obra” d’Antena 3 de fa molts anys que per canviar el baixant van haver, inevitablement, d’arrancar mitja columna. Però el tema de la columna encara resta pendent. Recordo que, quan faltaven tres setmanes per que el mes d’agost comencés, i amb això, les vacances de qualsevol mortal que visqui arreu, l’atzar i la casualitat van unir forces i van fer que em trobés al fuster que justament el dia abans havia passat a prendre mides per reemplaçar la fusta antiga per una de nova:
Servidor: Hola! Te’n recordes de mi? Ahir vas passar per casa...
Fuster: Sí! Mira, ara justament estava pensant en tu!
(hòstia, quines casualitats que té la vida, vaig pensar)
Servidor: Ahir no ho vam parlar, però em vindria bé si poguessis passar durant aquest mes i ho deixéssim enllestit abans de les vacances. No em corre pressa, però és una cosa que em trec de sobre.
Fuster: Sí, tranquil, no pateixis.
Servidor: Digue’m alguna cosa quan puguis.

Dues setmanes més tard, com que m’havia encarregat d’aconseguir el seu telèfon, vaig trucar-lo per si, per aquelles casualitats de la vida, s’havia oblidat de mi.
Servidor: Hola!! Sóc el Jordi. Ja saps quan passaràs?
Fuster: Mira, justament ara anava a trucar-te...
(hòstia, una altre casualitat de la vida. Al final pensaré que estem compenetrats, vaig pensar)
Servidor: (veu que intentava mostrar sorpresa) Ostres quina casualitat!
Fuster: Sí, ni que ho diguis... Mira, no podré passar abans de l’estiu. Ho sento, però se m’ha girat feina.
Servidor: D’acord, no passa res, però mira de tenir-ho quan abans millor.

Bé, actualment porto cinc mesos amb la columna tal i com me la van deixar els paletes: és a dir, un tros amb fusta i un tros sense. Ahir em decideixo a trucar-lo de nou.
Servidor: Hola! Sóc el Jordi del carrer tal número tal pis tal i tal que m’has de venir a folrar una columna a casa...
Fuster: Sí, sí, digues...
Servidor: (amb ganes de dir-li que segur que justament un dia d’aquest havia pensat en mi i lluny de pensar jo que ell no se’n recordava, Déu me’n guardi pels segles dels segles amén i entenent que tenia molta feina i que aquest treball de fuster és molt sol·licitat i la mà d’obra artesanal va molt buscada i...) Sense ànim de fer-me pesat, m’agradaria saber quan passaràs a posar-me la columna...
Fuster: Home, justament ahir (no pot ser, penso, no serà capaç de dir-m’ho una altra vegada, perquè crec amb les casualitats, però tantes...) li estava comentant al meu ajudant que he de passar per casa teva a tornar-m’ho a mirar. (pam! Ja me l’ha tornada a clavar...)

O sigui que res, que només us puc dir que qui vulgui creure en casualitats que hi cregui, però que jo tinc ja trenta-un anys i vaig deixar fa temps de creure amb els genis meravellosos que surten de les botelles i concedeixen desitjos, amb les fades bones del bosc i, en definitiva, amb els del ram dels fusters i paletes que, casualitats de la vida quan els truques sempre en aquell precís moment, hores o un dia abans estaven pensant amb tu. Masses casualitats!!