Remuntada i… campions d’hivern!

Ara us seré sincer: sóc un culé d’aquells que sóc pessimista de mena, i avui no ho veia clar. Signo l’empat, li he dit avui a l’Alba abans de començar. No ho sé per què, ja que aquest Barça transmet bones sensacions, però la cagalera sempre la tinc a sobre. Sóc el típic culé, amb els meus pros i els meus contres! Però és clar, llavors es quan aquest Barça surt a jugar i sempre em porta la contrària. I benvingut sigui! Imagino que algun dia canviaré la meva visió pessimista... algun dia...

La primera part ha estat bastant discreta per part dels dos equips, malgrat que el Barça ha tingut més ocasions que el Vilarreal. Poc a explicar, d’aquelles primeres parts que no passa res però que si el Barça hagués estat encertat, malgrat no fer una gran joc, hagués marxat al vestidor amb avantatge al marcador, no amb el resultat inicial. Per tant, segona part oberta i tots els deures encara per fer.

La segona part, però, ja va ser una altre cosa. I va canviar la tònica gràcies a que el Vilarreal va avançar-se al marcador el minut dos de la represa mercès al gol de Cani... i a l’errada de la defensa blaugrana que es va deixar trencar el fora de joc de manera clamorosa. Però bé, com anava dient: gràcies Cani, gràcies Vilarreal i gràcies Barça per posar-vos les piles, ja que el decorat i el joc blaugrana va canviar per complert d’ençà del gol. Va ser quan va aparèixer el Barça, el nostre Barça, el Barça al que estem avesats aquesta temporada. Aquell que tira endavant i va a pel partit. Ara penso que potser ja els estava bé l’empat i per això van sortir a jugar d’aquella manera. No ho sé. El cas és que Xavi va agafar el timó i l’equip va començar a funcionar. I va venir el gol d’en Keita set minuts més tard a centrada seva (i cantada del porter Diego López) i dotze minuts més tard d’aquest gol va fer la centrada que va possibilitar la rematada d’Henry i el u a dos final del marcador.

I per si el partit no estava emocionant va ser quan va aparèixer d’entre els vint-i-cinc homes de dintre el rectangle de joc, el que menys havia d’aparèixer: l’àrbitre! Va expulsar Piqué amb una segona tarja groga que no era ni falta seva, es va empassar un penal claríssim sobre Samuel Eto’o i va acabar afegint cinc minuts als noranta reglamentaris. Però malgrat tot això i les tres grans ocasions errades pel Villarreal, el Barça va defensar-se amb ungles i dents i Xavi va carregant-se l’equip a l’esquena per tal d’allunyar la pilota de l’àrea blaugrana i va emportar-se els tres punts del partit i una altre victòria d’aquelles treballades i de prestigi.

Resumint, últim partit de l’any i últim partit del Tourmalet superat amb un dotze de dotze. Millor impossible! (com el sorteig del passat divendres). Un Barça que fa por, que tanca la paradeta del 2008 amb uns números per tremolar i que ja treu deu punts al segon classificat. Impressionant!! Per treure’s el barret!!

EN POSITIU.
La remuntada, sens dubte! El gol del Villareal va ser l’antídot al joc discret i va fer posar les piles als blaugrana.

Henry va fer un partit bastant complert, va marcar el gol de la victòria i va ser el millor home davant.

Xavi va fer una segona part fantàstica i es va carregar l’equip a l’esquena i els va dur de cara a la victòria. Ah!! I aquesta setmana va signar la renovació fins el 2.014, sinó recordo malament.

EN NEGATIU.
Vull fer dos crides des d’aquí a dos homes que ahir no van aparèixer:
- Messiiiiii!! Meeeeeeessiiiiiiiiii??
- Eto’ooo!! Etooooooo’oooooooo?
Algú els va veure ahir sobre el terreny de joc? Si els heu trobat, digueu-los-hi que el Barça els va trobar a faltar ahir. No puc oferir recompensa, ho sento!

El gol encaixat, que feia ja moltes jornades que no en rebíem cap.