Una proposta de Relats conjunts.
L’home va tirar ambdós braços cap enrere per agafar impuls. Volia saltar per la finestra. Aquell món paral·lel no li agradava. Tenia una àmfora plena d’aigua, una planta amb menjar i un rellotge que li marcava en tot moment l’hora que era. Les necessitats primàries totalment cobertes. Ah! A més a més, una finestra amb vistes al mar. Però tot allò no l’omplia. On era la gent? No podia parlar amb ningú. És per això que va estirar ambdós braços enrere per agafar impuls per saltar per la finestra.
17 comentaris:
Doncs sembla que no, però s'ha de ser valent per prendre una decisió així i fer un canvi radical. Curt, però molt encertat!
Ostres!! M'ha agradat molt... En poques paraules has expressat la gran importància de la comunicació, de les relacions interpersonals.
Molt bo!!
Espero que tingui sort! ;-)
Caram Jordi!
Molt xulo...
I breu... aquest no és dels teus, eh nano? Hi hi...
És que per fer-ho així se n'ha de saber, avi...
I trist...
La soledat ja ho té això...
XeXu: molt valent, sí! Gràcies!
Assumpta: sí, amb una mica de la seva part, la sort segur que li arriba! Gràcies!
Sergi i Avi, moltíssimes gràcies! Quan l'Avi s'anima a escriure, no hi ha qui el pari!
Necessitava un canvi i el va fer. Molt bo, Jordi i molt adient al quadre.
Ras i curt directe al rovell de l'ou: hi faltava gent...persones amb qui relacionar-se!Bo!
Bon relat. M'ha agradat.
Molta sort en la seva nova vida! Tot es podés solucionar amb un bon salt :)
Però... es va tirar?
Segona part JA! xDDD
M'agrada, m'agrada!
i el cucut? que farà quan surti a cantar el canvi d'hora? el deixes tirat?
Valentia, tot i que costa desempellegar-se del matalàs de les necessitats cobertes.
Bona, i valenta, interpretació de la pintura.
Si almenys hagués disposat d'Internet potser no s'hagués volgut tirar per la finestra.
Adéu!
Dons si va saltar, a veure què fora de la finestra. De què serveix si tens el que necessites si no ho pots compartir amb nin´gú, no?! UNa bona proposta!
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!
A veure si té sort i s'hi troba bona gent a fora.
Però com que el personatge és valent, segur que se'n sortirà.
Bon relat
Ramon, moltes gràcies!! Voler és poder!!
Publica un comentari a l'entrada