He omplert la banyera d'aigua freda.: Mundos paralelos.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Mundos paralelos.

L’home va tirar ambdós braços cap enrere per agafar impuls. Volia saltar per la finestra. Aquell món paral·lel no li agradava. Tenia una àmfora plena d’aigua, una planta amb menjar i un rellotge que li marcava en tot moment l’hora que era. Les necessitats primàries totalment cobertes. Ah! A més a més, una finestra amb vistes al mar. Però tot allò no l’omplia. On era la gent? No podia parlar amb ningú. És per això que va estirar ambdós braços enrere per agafar impuls per saltar per la finestra.

17 comentaris:

Sergi ha dit...: Doncs sembla que no, però s'ha de ser valent per prendre una decisió així i fer un canvi radical. Curt, però molt encertat!; 19 d’octubre del 2009, a les 20:54
Assumpta ha dit...: Ostres!! M'ha agradat molt... En poques paraules has expressat la gran importància de la comunicació, de les relacions interpersonals.
Molt bo!!
Espero que tingui sort! ;-); 19 d’octubre del 2009, a les 21:31
Els del PiT ha dit...: Caram Jordi!
Molt xulo...
I breu... aquest no és dels teus, eh nano? Hi hi...
És que per fer-ho així se n'ha de saber, avi...
I trist...
La soledat ja ho té això...; 19 d’octubre del 2009, a les 21:44
Jordi ha dit...: XeXu: molt valent, sí! Gràcies!

Assumpta: sí, amb una mica de la seva part, la sort segur que li arriba! Gràcies!; 19 d’octubre del 2009, a les 21:45
Jordi ha dit...: Sergi i Avi, moltíssimes gràcies! Quan l'Avi s'anima a escriure, no hi ha qui el pari!; 19 d’octubre del 2009, a les 21:46
kweilan ha dit...: Necessitava un canvi i el va fer. Molt bo, Jordi i molt adient al quadre.; 19 d’octubre del 2009, a les 21:55
Elfreelang ha dit...: Ras i curt directe al rovell de l'ou: hi faltava gent...persones amb qui relacionar-se!Bo!; 19 d’octubre del 2009, a les 22:47
Jordi Casanovas ha dit...: Bon relat. M'ha agradat.; 20 d’octubre del 2009, a les 0:45
Pd40 ha dit...: Molta sort en la seva nova vida! Tot es podés solucionar amb un bon salt :); 20 d’octubre del 2009, a les 1:38
Alepsi ha dit...: Però... es va tirar?

Segona part JA! xDDD

M'agrada, m'agrada!; 20 d’octubre del 2009, a les 9:10
gemma ha dit...: i el cucut? que farà quan surti a cantar el canvi d'hora? el deixes tirat?; 20 d’octubre del 2009, a les 12:57
òscar ha dit...: Valentia, tot i que costa desempellegar-se del matalàs de les necessitats cobertes.

Bona, i valenta, interpretació de la pintura.; 20 d’octubre del 2009, a les 14:08
Albert ha dit...: Si almenys hagués disposat d'Internet potser no s'hagués volgut tirar per la finestra.

Adéu!; 21 d’octubre del 2009, a les 0:14
Nymnia ha dit...: Dons si va saltar, a veure què fora de la finestra. De què serveix si tens el que necessites si no ho pots compartir amb nin´gú, no?! UNa bona proposta!; 21 d’octubre del 2009, a les 1:18
Jordi ha dit...: Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!; 21 d’octubre del 2009, a les 8:33
Anònim ha dit...: A veure si té sort i s'hi troba bona gent a fora.
Però com que el personatge és valent, segur que se'n sortirà.

Bon relat; 21 d’octubre del 2009, a les 20:58
Jordi ha dit...: Ramon, moltes gràcies!! Voler és poder!!; 22 d’octubre del 2009, a les 9:26