dijous, 12 d’abril del 2012

El cas curiós de l’home que va menjar paella durant cinc dies seguits.

Com que avui em sentia inspirat, he decidit fer-ho en forma de poesia. O potser oda, que és així com més important. Oda a l’home que va menjar paella per dinar durant cinc dies seguits. Esteu esparverats, oi? Doncs espereu a llegir la descomposició. Apa doncs, agafeu-vos fort que això comença:

Un total de cinc ingestes,
en dies consecutius,
no degut a certes festes,
ni amb marcats objectius.

Per dinar toca paella,
el diumenge, tu diràs!
I el dilluns per ser trapella,
com n’hi ha, en menjaràs.

El dimarts i el dimecres,
en el tuper encabit,
en toca unes quantes acres
d’arròs una mica pansit.

I dijous, vés que us pensàveu,
que no provaria gra?,
per gentilesa del pare,
també n’haurà d’endrapar.

I aquesta història increïble,
basada en un fet real,
la Banyera en versió imprimible
us la brinda de regal.

NOTA: No cal dir que està basat en un fet real, oi?

PROPOSTA: Què, ningú més s'anima a fer-ho al seu bloc? Va home va!! Si ho he fet jo no deu ser pas tant difícil!

23 comentaris:

Sergi ha dit...

Unes quantes coses. Primer que no t'ha quedat gens malament, ben trobades les rimes i força graciós. No està malament, tenint en compte el títol.

També dir que aquesta història em sona, i com que tens memòria de peix amnèsic, jo de tu revisaria els teus arxius, perquè diria que no és el primer cop que menges paella 5 cops seguits, o alguna cosa similar. Que l'Assumpta em corregeixi si m'equivoco.

I finalment, no crec pas que m'hi atreveixi jo, no m'ho facis! Poesia?? No no, demana'm una altra cosa, va. Que no sigui anar a Vilafranca, és clar.

El porquet ha dit...

Caram, caram, sembles un trobador d'aquells que voleiaven per les corts de les princeses més belles. Ara bé, com a bon trobador ho hauries d'haver escrit, cantat i recitat en el bell idioma occità, oc, oc! en occità!

Ah, i amb la boca curulla de granets d'arròs cuinats cinc dies abans!

Què dirien les gentils princeses cortesanes?

Jordi ha dit...

XeXu, XeXu, XeXu, gràcies per l'anàlisis HristoMejidià. Suposo que el següent pas és dir-me "Tu no vals" i enviar-me a pastar fang, no?

Aquesta història et sona perquè potser et refereixes a aquest cas increïble. És possible? Això, això, que parli l'enciclopèdia catosfèrica per nom Assumpta!

El que et passa és que no ho sabries fer tant bé com jo, per això no t'atreveixes! Cagat, més que cagat! Treute la careta, Sandro... vull dir XeXu!!

El porquet: Doncs potser tens raó tu! En occità hagués estat reblar el clau! Miraré si el traductor del google té la versió català-occità...

Sergi ha dit...

Potser sí que devia ser aquest. No n'hi havia un que parlava de iogurts? Bé, més d'un, però en dies consecutius... no sé tu, sempre fas posts de menjar molt, no m'estranya que després hagis de fer 80 quilòmetres corrent!

MBosch ha dit...

Aviam, aviam, aviam, anem al que realment importa aquí: la paella era mixta o marinera???

En qualsevol cas, m'has fet riure amb aquesta "oda". Jo també he fet "menges idèntiques consecutives" algun cop. Recordo un estiu que vaig menjar pizza uns vuit dies seguits...

Clidice ha dit...

Ah! no! si no són macarrons no compro! :) T'ha quedat rebé, imagino que ho declamaràs enfilat a la cadira com cal, oi? :)

Alba ha dit...

No coneixia aquesta faceta poètica teva! T'ha quedat ben xula!! Deu ni dó arrós durant cinc dies... això sí que és ben bé arròs covat. I ben covat!
Osti, ara m'agafes en fred.... fer una poesia de què? del que he dinat avui? no sé, no sé... no em veig inspirada!!

Garbí24 ha dit...

no ho diguis a ningú....però es veu que corren veus d'un gran invent que revolucionarà el món del tuper, es diu congelador.....
Espero que per sopar no et fessin un arrós bullit

Jordi ha dit...

XeXu: Sí, sí, de iogurts potser un parell de posts. Ah! I algun també dels bufets lliures. Res, jo parlo d'experiències... I de les anades a IKEA (ara fa temps que no em veuen el pèl). Que sàpigues que els 80km els faig per passió, no per aprimar-me! Ejem!

MBosch: La paella dels quatre primers dies era mixta. La paella d'avui era marinera amb carxofes. Estava boníssima!

Ostres, pizza durant 8 dies seguits. Ets el meu ídol. Amb el que m'agrada a mi la pizza! Ummm!!! Això teu no és per fer una oda, sinó una auca sencera! Prova-ho i fes-ne un post!!!

Clidice: Home, fa anys sí que feia ingestes d'aquestes amb macarrons, sí. Quan vivia sol! hehehe Era econòmic, ràpid i fàcil!

Saps què, agafaré una caixa i m'hi enfilarè en mig de la Plaça Catalunya a predicar!

Alba: Gràcies! Ho sé, és complicat! Bé, si se t'acud i t'afegeixes a la iniciativa...

Jordi ha dit...

joan gasull: hahaha ja, però congelar una paella sembla com estrany, no? Després quan es descongela deixa anar aigua i tot això... No t'ho compro, no!

Assumpta ha dit...

Doncs, tal com diu en XEXU, jo també recordo quelcom de paella, eh? No era castanyada, no... era paella... que, a més, em sembla que se't va vessar dins la motxilla... ai, no sé si estic barrejant dues coses... Deixa'm pensar :-)

En tot cas, què és el que vols que fem als nostres blogs, fill meu, una oda a la paella, o una oda al menjar repetit? :-))

Assumpta ha dit...

XEXUUUUUUUUUUUUUUU L'HE TROBAT!!! Mireu aquí

Jo també, només veure de què anava el post, m'he adonat que no era la primera vegada... Clar que llavors van ser QUATRE dies... Ara t'has superat :-))

Sergi ha dit...

Demano un fort aplaudiment per l'Assumpta que és una mega crack catosfèrica!

I també demano una cleca per en Banyeres, perquè que li haguem de recordar els seus propis posts nosaltres... Com a mínim podràs dir que has superat el teu record!

Assumpta ha dit...

Hahahaha ai, ai, JORDI, cues de pansa!! Mira que perdre la memòria dels teus propis escrits!! :-DDD

Yáiza ha dit...

Hahahahaa! Veig que arribo a misses dites! El post té lo seu, però els comentaris se superen!! La teva Oda... molt bé, molt bé. Però escolta, tant arròs ja vas bé de ventre? Diuen que restreny...!

Yáiza (dos anys donant el toc mèdic a qualsevol post)

Assumpta ha dit...

A aquestes hores en JORDI ja dorm, segur, que ell fa horaris de persona sana (YÁIZA, per aquesta banda no caldrà renyar-lo hehehe), a més, també menja molts iogurts i fa esport... així que suposo que això li deu anar bé pel trànsit intestinal...

Ara bé, podries receptar-li quelcom per la memòria? :-DDD

El porquet ha dit...

Cues de pansa!

Levanah ha dit...

Podem fer intercanvi de tuppers! Canvio paella, cigrons o altres per macarrons amb verdures...
Jeje sí jo també menjo 5 dies seguits el mateix, tot es per no tenir mesura a l'hora de cuinar, però no t'ho sabria posar en rima eh!
Salut

Jordi ha dit...

Assumpta: Ostres tu, sí que és veritat! Quina memòria prodigiosa! Me n'has de deixar una mica per mi. A quant la vens?? :-)
Però allò va ser que la carmanyola va obrir-se i es va vessar dintre la bossa.

Estic esmaperdut, has trobat un post que he escrit jo mateix i que jo mateix desconeixia que existia. Extraordinari. Tu i el XeXu coneixeu la catosfera millor que els propis catosferencs. Ara estic pensant que no estigui dintre d'un joc d'aquells tipus "El show de Truman"... Us aplaudeixo als dos! Fantàstic, sí senyor! Plas plas plas!

XeXu: ni jo mateix recordava que havia fet aquest post. La meva vida és un anar fent i un anar tirant sense recordar-me del que vaig fer fa... dos anys! Bé el 3 de març, Sant Medir!

Yáiza: De moment al lavabo perfecte! Bé, no és una cosa que em preocupi gaire. De fet, no sóc persona regular d'anar-hi cada dia a la mateixa hora. Quan tinc ganes hi vaig i ja està. De fet, si ara em preguntèssis quina és l'última vegada que he anat no t'ho sabria dir, perquè ja saps, memòria de peix... 3 segons i adéu record!

Per cert, què feu tant tard despertes??!!?? :-)

Assumpta (per al·lusions): suposo que els iogurts grecs (que ara no em roben, que d'això sí que me'n recordo perfectament, perquè ara cada dia me'l porto de casa) i el còrrer deu anar bé, com dius. Bé, i una vida equilibrada de donettes, filipinos i històries d'aquestes...

El porquet: ostres, i vols dir que això m'agradarà??

Levanah: Doncs ara m'has donat una idea genial! Una pàgina web de l'estil: canvio tupper de paella per tupper de tal... Ostres, ostres...

A tots: com us enfoteu de mi, colla de ganàpies!!! Ja m'agradaria veure-us en la meva situació de memòria de peix. Ai, un altre gall cantaria... Ai, de què parlàvem? :-)

Joan ha dit...

Esteu tots fatal. Entre exercitar la memòria, els intenstins, i tan d'arrós que et queda cara xino, ja no sé si la banyera no està plena d'arrós o iogurt o què. Ai, ai.

Jordi ha dit...

Joan, ara m'has fet venir una imatge, no sé perquè, d'un arròs amb llet, però no arròs amb llet tradicional, sinó paella amb llet.

Assumpta ha dit...

Hahahaha paella amb llet!! :-))

Ves, que si li passés pel cap al Ferran Adrià encara seria una delicatessen que tothom voldria provar ;-))

No sé com es pot fer per vendre memòria, però si vols em pots contractar perquè recordi coses per tu hehehe... a un mòdic preu :-))

Yáiza ha dit...

Paella amb llet? Ecs, ha de ser tan horrible com l'arròs amb llet que he provat de fer avui. Sense massa èxit, per cert.

Ja de pas, Jordi, potser t'interessarà llegir la proposta que et faig al meu blog, en resposta al fet que siguis una mica llepafils amb el menjar. Si no vols els wraps de salmó i brie, potser hi ha l'alternativa perfecta per a tu!