17a Rasos de Peguera – Manresa.

Sense gairebé temps per recuperar-nos de la marxa Trenkakames d’aquest passat dissabte/diumenge de noranta-tres quilòmetres, aquest cap de setmana, santornem-hi!! Ara és el torn de la Rasos de Peguera – Manresa, no tant llarga com l’anterior, però amb una distància que es fa respectar: setanta-nou quilòmetres. L’organitza el Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB). No és circular, per tant comença a les cinc de la tarda del dissabte a Rasos de Peguera i acaba a Manresa. El temps màxim per cobrir el recorregut és de vint-i-quatre hores, és a dir, fins a les cinc de la tarda del diumenge. El desnivell acumulat de la prova és de 2.800 metres, però gairebé tot és de baixada amb 2.225 metres de desnivell negatiu.

La tàctica torna a ser la mateixa: arribar. No farem el tonto ara que acabant aquesta i la propera ja arribo als punts per adjudicar-me la placa de la Copa Catalana. Per tant, poc a poc i bona lletra, a passar una bona estona amb els companys i a riure tot el que puguem tot gaudint de les poques hores de llum que tindrem mentre caminem. Comencem molt tard, cosa que no m’agrada, perquè si en comptes de donar la sortida a les cinc de la tarda ho fessin a les onze del matí (una hora raonable) acabaríem abans i segurament gaudiríem més del paisatge. Però bé, imagino que les seves raons tindran per marcar aquesta hora com la de sortida.

Com que hem reservat plaça a l’autocar que posa a la nostra disposició l’organització que ens ha de portar des de Manresa fins a Rasos de Peguera (previ pagament de 14 euros, que considero una mica massa car), el cotxe quedarà a la capital del Bages per recollir-lo a l’arribada. Allà ens trobarem amb els companys: el Raul que vindrà directament de Sabadell, el Josep i la Maria que pujaran per la seva banda, i la Txell, el Jordi Atleta, la Sol (si no plou) i un servidor des de Barcelona. Calculem arribar sobre les dues del migdia i allà ens trobarem amb els companys per fer la gran trobada de la carmanyola o dinar de germanor per començar a caminar amb la panxa mig plena.

Per desgràcia nostra, sembla que el temps no està molt segur, com ja és tònica general aquesta temporada. Tenim bastants opcions que plogui, sobretot diumenge. Creuem els dits perquè aguanti!!