Vedat privat de caça de funcionaris.

El Jaume, que treballa a una oficina de la INEM, m’ha passat aquesta notícia, i de seguida que l’he llegida he començat a patir per ell i a l’hora pel meu lloc de treball. No perquè jo sigui funcionari, que no ho sóc, sinó perquè he pensat que si s’havia obert la veda i la gent sortia amb destrals als carrer per anar-se a carregar treballadors de l’estat, jo em quedaria sense feina. Amb el que jo me’ls estimo!! Treballo per ells i passo molt bones estones. Ah!! I he de dir que no tots són com el mite o la llegenda urbana que córrer pels carrers que diu que no foten ni brot o amb la llengua de l’estat “no dan un palo al agua”. Puc donar fer que quan compten i passen del deu el següent número que diuen és l'onze, no la J, la Q o la K com diu l'acudit. Com a la vinya del senyor, hi ha de tot. I hi ha gent molt vàlida. N’hi ha de menys eficients, i n’hi ha de més eficients (sense passar-se, això sí!!).

I tornant a la notícia que m’ha enviat el Jaume, estic pensant que la següent reivindicació que faran els funcionaris (i amb tota la raó del món) és la de cobrar (a part de la quantitat de plusos que cobren en nòmina) un plus de perillositat. Tu diràs!! Estar tot el dia amb el neguit a dintre la panxa de que pot venir qualsevol persona del carrer a tallar-te el cap amb una destral... No fa gaire gràcia!! Espero que molts no hagin llegit la noticia (ara me’n penedeixo d’haver-la enviat a uns quants), perquè demà m’agafen tots la baixa per depressió. I jo amb qui aniré a esmorzar?? I, com ho podreu comprendre, jo pateixo per l’E (sobretot per ell), i per l’R, i pel C i pel P i per molta més gent que m’envolta. A veure si un dia l’E va a dinar amb tota la colla i no em torna més, o em torna sense un dit, o sense una mà, o mut de l’ensurt!! Que podria passar... De fet a les pel·lícules passa.

I donant encara més voltes a la notícia, l’home confessa a la policia que la seva intenció era matar “a cuantos trabajadores le fuera posible”. És a dir, que com qui va a buscar bolets, o a pescar o a collir fruita. Com és millor! I no li trec la raó, ans al contrari, perquè si fas una cosa, fes-la ben feta, és clar! Sempre recordaré aquella campanya de la Generalitat que deia quelcom semblant a la feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres. Penso, però que això de les destrals està molt relacionat amb els jocs de rol i potser ja en corre algun per aquest mons de déu sobre l’administració pública i els seus treballadors. Que déu els agafi confessats!!