dijous, 12 de març del 2009

En Juli.

En Juli fa anys que treballa al mateix lloc. Horari de tarda. Plega a les deu de la nit. Pocs homes queden ja com ell: servicial, amable, discret. Sempre ben vestit: americana i pantalons foscos, llisos i a joc, camisa blava i corbata també blava, sense extravagàncies. Com a molt algun punt groc o probablement vermell, de cortesia. Lluint un bigoti sota el nas, ample i uns cabells blancs que denoten que ja és a prop la jubilació. El temps no passa en va per ningú, i en Juli no és una excepció. Les ulleres sempre netes i una mica caigudes per esguardar tot el que l’envolta. Per no perdre’s detall. Un professional com en queden pocs. Les espatlles caigudes cap endavant. La panxa prominent que penja per damunt del cinturó.

Jo, quan m’espero, últimament la fem petar. De forma discreta, tal com és ell. Amb el seu posat, les mans sempre a les butxaques, que només les ensenya per gesticular, pendent de tot. De qui entra, de qui surt. De la porta, dels ascensors. Fa poc, però que hem agafat confiança. Abans m’estava a baix, escoltant la ràdio o llegint un llibre. Fent temps. Intercanviàvem salutacions i mirades. Ja n’hi havia prou.

Ara, però, parlem. Li agrada el futbol. A mi també. És culé, dels antics, dels de tota la vida. Diu que el futbol d’abans sí que era futbol. No entén com ara un jugador falla les ocasions que falla. Que no pot ser, que ho fa expressament. Pensa que l’esport per antonomàsia està polititzat. Hi ha masses interessos i hi ha una mà amagada que fa guanyar i perdre partits. I quan l’equip perd, pateix massa. No pot. Ha d’apagar la ràdio i abstraure’s.

Avui, quan he entrat, m’ha regalat un somriure irònic i m’ha preguntat pel partit d’ahir, pel cinc a dos. Com hi anaven. Com van jugar. Però només un però, els hi va posar. Amb el segon gol d’ells (perquè els diu així, ells) va patir, com jo. Però finalment, quan va sortir l’ofici i s’hi van posar, o a defensar, sinó a tornar a atacar, perquè de defensar el nostre Barça no en sap, la cosa ja va agafar un altre tarannà.

Després m’ha mirat de reüll, ha somrigut una miqueta i m’ha preguntat si sabia perquè als del Madrid els deien els Beatles. Jo ja ho sabia, però m’he fet l’orni, perquè ell tenia ganes de fer-me riure, d’explicar-me un acudit. Li he dit que no, que per què. Ell ha respòs que pels quatre de Liverpool. Hem esclafit a riure. Ell per sota del bigoti, mostrant les dents blanques. I finalment ha deixat anar la sentència: se les empesquen totes!

Als equips anglesos, però, no els vol veure ni en pintura al sorteig del proper divendres. Juguen molt bé, hi van a totes. Segons el seu humil parer de culé dels antics, respectable i honorable opinió, em guinya l’ullet i em diu: “Per mi que beuen molt whisky. Per això juguen així!”. Però després es fa enrera. És valent. Diu que prefereix enfrontar-se al millor. Total, també l’haurem de guanyar a la final.

Finalment arriba l’hora de marxar. Ens acomiadem, fins la propera, que també la farem petar. De ben segur de futbol. Repassarem l’actualitat del Barça, del Madrid i de qui faci falta. Verament, el que importa, és parlar.

25 comentaris:

Assumpta ha dit...

Tens bon cor, Jordi :-) Fas veure que no saps l'acudit perquè te'l pugui explicar jeje

Esperem que en Juli gaudeixi molt, molt i pugueu comentar innumerables victòries del nostre Barça :-)

Els del PiT ha dit...

Culé, culé, patidor i segur que no sopa quan perd el Barça...
L'acudit l'he sentit a Rac1 avui, he he he...

Ah! M'he oblidat de dir-te que em sembla que a Lyon no saben que aquí anomenem les lioneses així... (És com l'ensaladilla russa o l'arròs a la cubana)
He dit "em sembla", puc estar equivocat, eh?

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
si, a Lyon no coneixen les "lioneses", però el bon futbol ja que l´han tastat.
Salutacions
Sílvia

òscar ha dit...

(amb to grandiloqüent)

apreciat company de cor de l'anginesca:
hi ha molts julis al univers català que ens acompanyen amb els seus dits, els seus direts, en les petites treves que ens ofereix el dia a dia.
són trevols de quatre fulls que, sense més pretensió que la xerrera amable i simpàtica, fan que la jornada et deixi a la boca un dolç regust.
el meu juli particular s'anomena simona i és una delícia de senyora que pot llençar-te un guapo en forma de floreta mentre m'espera obrint-me el portal o, en d'altres moments, filosofar envers les ansietats del dissabte per carregar el carret de la compra.

julis i simones fan que el nostre pais sigui, a més d'un pais, un pais en elque val la pena viure-hi.

(he dit)

Jordi ha dit...

Assumpta: segur que la farem petar guanyi o perdi el Barça. Si guanya, lloances, si perd pals (el futbol està polititzat).

Els del PIT: de ben segur que no sopa. Li ho preguntaré el proper dia que la fem petar.
Ja m'ho imaginava això de les lioneses. De totes maneres era un acudit molt dolent... ;-)

Sílvia: Oh, i tant que l'han tastat! I han marxat ben escaldats!

Òscar: de Julis, Simones, Antons i ases, a totes les cases. Ja ho diuen! Gaudeixo parlant amb ell tant com gaudeixo parlant amb el cor de l'anginesca. T'ho puc ben garantir. Encara que només parli de futbol (i de tant en tant m'expliqui alguna de les coses que ha fet el cap de setmana), la conversa és agraïda amb un to afable i càlid.

Alex. ha dit...

Què seria de la vida sense els Julis, sense les Simones, sense les Assumptes, sense els Òscars, sense els Jordis... sense aquests rajolins de sincera humanitat, cors nobles, benefactors anònims, passi-ho bés tendres.

Qualsevol d'ells podria i seria el millor dels Presidents de la Generalitat.

PD. Segueixo desconectat.

òscar ha dit...

encoratjo a l'ordinador de l'alex a solucionar ràpidament aquest unplugged.
a bones, el cor de l'anginesca és molt bo. a dolentes; som pitjors que en jr edwing i l'angela channing junts!!!

Alex. ha dit...

Honorable Òscar, l'ordinador ha de ser formatejat de safena i d'engonal, confio tindre'l dissabte al vespre, no és segur!

Prenc la Banyera com a centre d'operacions anginesques, com a pati dels Tarongers, com a cim més alt de catalanitat!

gemma ha dit...

Ai, el Juli! gran desconegut!
Portador d'un cor barrat amb tons blavosos, punt d'encontre intergeneracional, més enllà d'orientacions polítiques i tendències sexuals.
Quina gran troballa! Però, potser, és una compensació anginescal per la croada vicentina de dimecres passat

Jordi ha dit...

Alex: Segurament el món no seria el món que coneixem. Encara seria pitjor! El món sense internet, és una putada! no?

Òscar: Serà millor no cridar a la conjura del cor de l'anginesca. És una caixa tancada, negra, que no se sap mai per on pot sortir. Ordinador, torna d'allà on siguis, i fes-nos la vida més fàcil. Ens manca una barra de les quatre, estem coixos!

Alex: saps que aquesta banyera meva és també la teva, de fet, la vostra, la de tots els que passeu per aquí i goseu (o no goseu) posar un comentari. Banyat quan vulguis, amic, l'aigua no deixarà mai de rajar per tu ni per ningú!

Gemma: grans diferències aprecio entre l'opció Juli i l'opció Vicente. L'un tot cor, l'altre tot desamor. L'un ple de sinceritat, l'altre ple d'enemistat. L'un fa el bé, l'altre fa el mal. Fugiu, reservoris de males vibracions, feixuga càrrega que em pesa i em fa trontollar. Jo només abraço la bondat, el bé i la fe en el meu credo, composat per la Moreneta, l'estelada, l'empresa que em paga (fins que deixi de fer-ho), el Profeta Pep i ara, en Juli.

Alex. ha dit...

Jordi, avui per avui, sense un mòbil, internet, una safena i un bloc... no ets ningú; i sense amics, encara menys!

Safenem-nos tots... doncs!

gemma ha dit...

Sí, sí, a la safenectomia general, pública, secreta, igual i lliure!!! i digues adéu a les varius!!
Jordi, quan no hi hagi ningú, millor que tanquis l'aixeta, eh! que després passa LO que passa. A veure, si et transvasaran la banyera....

Alex. ha dit...

Safenectomia general?... home, podria ser!
Safenectomia pública?... d'acord!
Safenectomia secreta?... dona, no és cap vergonya!
Safenectomia igual?... s'ha d'estudiar cas per cas!
Safenectomia lliure?... som-hi!

Adéu a LOS varius!

Jordi ha dit...

Alex: Freedom for Safena!

Gemma: Un trasvassament de la banyera d'aigua freda! No m'entra al cap! Amb la de rius subterranis que hi ha per Barcelona que van carregats de milers i milers de litres de blocs. Per aquí no hi passo!!

gemma ha dit...

Rius subterranis que hi ha a Barcelona?¿? Altrament dit clavegueram? Consti, que me n'alegro molt, eh! que no hi passis, de debò! millor coexistir amb la resta de vianants per les atapeïdes boreres de la ciutat que t'ha vist néixer i fer-te tot un noble cavallader, defensor de la quatribarrada
:P

Jordi ha dit...

Eh! Gemma. Que no va en conya. Barcelona està ple de rius subterranis. A Gràcia sobretot. Tots els carrers que comencen per Torrent, ho són.

A les clavegueres ja hi ha estat. Fa temps. Molt interessant! Era una visita guiada.

Jordi, noble cavaller de la quatribarrada i les engonals ensafenades.

bajoqueta ha dit...

A mi m'encanten estes converses còmplices, diuen molt.

òscar ha dit...

no fotis jordi! jo tinc, ara mateix, el de l'olla sota les meves natges.

si us vé de gust, organitzo un rafting per tots els integrants del cor de l'anginesca la setmana entrant. si miro a l'altell de ma mare, a ben segur que hi trobo una barqueta d'aquelles de platja.

en acabar la baixada vertiginosa per torrent de l'olla, sé d'un lloc on fan uns mojitos espectaculars!!!

Assumpta ha dit...

Feu, feu el rafting, jo us animaré... a la sortida i a l'arribada (que hi aniré amb taxi jeje)

Ho podries organitzar per diumenge que ve i, després dels mojitos i que tots els participants s'hagin anat a dutxar (més que res perquè no sé si aquestes aigues poden ser massa netes)... quedem al Bar on va sempre en Jordi i mirem l'Almeria-Barça tots plegats :-)

Després, emocionats i feliços anem fins la Plaça de Sant Jaume cridant... Noooooooou, ja sooooom a noooooooooou

Alex. ha dit...

Assumpta, un rafting sense tu no seria el mateix; a Barcelona o a Llavorsí, et protegirem d'ones, de salts d'aigua i de ràpids, t'envolicarem en la quatribarrada que onejarem al bar de sota casa el Jordi, l'Òscar serà l'almirall de nostra nau, de nostra batiscaf particular... el del cor de l'anginesca!

I cantarem cançons del Beatles!

Veig a la Gemma fent-nos una safenectomia general.

Assumpta ha dit...

Jajajaja ja m'imagino embolicada en la quatribarrada perque no em mulli :-))

Ai, que beeeeeee, si, cantarem cançons dels Beatles, si us plau!!! :-))

Albert ha dit...

Curiós personatge.

M'ha agradat l'acudit dels Beatles. Però m'agrada més el de l'Espanyol: per què van estar uns dies a les pistes d'esquí de la Molina aquesta setmana? Per practicar el descens...

Si ens toca un anglès, que sigui l'Arsenal.

Vagi bé!

Jordi ha dit...

Companys, veig que heu estat fent de les vostres mentre jo no regentava casa meva!! Ja m'agrada, ja!! El descens per Torrent de l'Olla queda pendent, quan volgueu, i el mojito també (el canvio, però, per una coca-cola). Lluiré sempre la quatribarrada, protectora dels que no els agrada l'aigua i guaridora de molts més mals.

Albert: jajaja molt bo. No el sabia. Jo sabia el de
- Ring, ring
- Que està l'Espanyol?
- Sí, ara baixa.

Anònim ha dit...

Aquestes xerrades són les millors!

Jordi ha dit...

Ni que ho diguis! Aporten sabiesa, benestar i relax.