Aquest passat dimecres i dijous he estat de curs. La formació sempre és bona i encara que no sigui de la teva especialitat tècnica, sempre és d’agrair. El curs es titulava Comunicació II (entenent que fa un parell d’anys ja havia fet el de Comunicació I). Interessant tot plegat. El dimecres, quan la de personal ens va acompanyar a la sala on faríem el curs ens va dir que la taula per dinar (que estava inclòs en el curs, detall de l’empresa) la teníem reservada a tres quarts de dues i que preguntéssim pel Vicente. Aquesta va ser la primera vegada que vaig sentir aquest nom, perquè tant dimecres com dijous ens hem fet un fart de pronunciar-lo. La veritat és que quan us expliqui, ja sabreu el perquè és. Ah!! També ens va dir la noia de personal que anéssim en compte amb el tema de la taula que en Vicente, home despistat, ja els havia jugat alguna que altra mala passada.
En Vicente, gran home i millor persona, regenta un parells de bars/restaurants l’explotació dels quals les ha guanyat en un concurs públic per un període determinat renovable per concurs cada ics anys. És el típic petit empresari que a base d’esforç i treball ha tirat endavant el seu negoci. Té una clientela que hi va cada dia a esmorzar i dinar i el seu servei de cambrers que, amb més o menys gràcia, netegen les taules i s’encarreguen de servir les comandes a la barra. N’hi ha un d’ells que perd una mica d’oli i que es mira a l’E amb respecte, a l’R amb admiració i, de fet, a tot home que entri per la porta amb molt bons ulls (a mi m’ha arribat a portar el diari i m’ha deixat anar un toma rey, para que lo leas...). És conegut també per tenir un promig de tres coma tres període tasses trencades per dia. També n’hi ha un altre que es dedica únicament a fer cafès. Aquest és el bar que anomenarem V.
A l’altre restaurant que regenta en Vicente, gran home i millor persona, que l’anomenarem IC, un servidor no hi havia estat mai, i curiosament la taula que havia encarregat l’empresa era en aquest local. A l’hora de dinar, afamats, vam dirigir-nos els set components de l’empresa que fèiem el curs i el professor a reposar energies i endrapar el que se’ns posés per davant. Van tenir la gentilesa de reservar-nos una habitació on estaríem sols i no ens molestaria ningú (llevat que el cambrer sempre es deixi la porta oberta, com era el cas, que arriba el soroll de la xerrameca pujada de to de la resta de taules).
Un cop acomodats, va venir el cambrer a dir-nos el menú. De primer espàrrecs gratinats amb gambes. I què més?, va preguntar tothom. La resposta va ser que era plat únic, que no es podia escollir. Cares de sorpresa entre els comensals i indignació en més d’un. Preguntem si pot ser alguna amanida en comptes dels espàrrecs perquè 1) un és al·lèrgic al marisc 2) a un no li agrada el formatge i 3) a un servidor els espàrrecs ni li emocionen ni els pensa menjar. Comenta que ho preguntarà, però que mentrestant li triem entre lubina al horno o entrecot. Érem vuit persones i tres van triar peix i cinc carn. Me perdonarán, pero tienen que ser quatro lubinas y cuatro entrecots. Més cares de sorpresa, més mirades còmplices i més indignació en més d’un i de dos. El nostre professor, que ja havia anat altres vegades, va saltar i va dir que no, que allò no podia ser i que altres vegades, els havien deixat triar entres dos plats de primer i dos de segon. Jo vaig comentar que si no podia ser una amanida de primer, que em portessin dos entrecots de segon, si podia ser (més que res per si entre la confusió colava). Va marxar el cambrer i va arribar passat un minut en Vicente, gran home i millor persona. Amb gest ferm va dir que no, que no podia ser el que demanàvem: espàrrecs per tothom de primer i dels segons no va dir res. El professor va dir que per aquí no passava i que demà ni vindríem ni comptés amb ell cap vegada més. La cosa es va suavitzar després d’un minuts de crispada discussió. En Vicente, gran home i millor persona, va argumentar que sempre era així, que el primer era únic per tothom i el segon a escollir, cosa que el professor negava. Finalment vam poder aconseguir tres amanides de primer i cinc espàrrecs gratinats amb gambes de segon. La quantitat de gambes, després d’un recompte general era de cinc mini-gambes per plat per acompanyar a cinc espàrrecs amb formatge fos al forn. L’amanida, bastant complerta i sense ceba, cosa que vaig agrair emocionadament.
De postres ens van donar a escollir entre un crocant i un pastís de-no-sé-què. Jo vaig demanar un iogurt, amb por, però amb fermesa, i la meva moció va ser secundada per dues persones més. No s’hi van negar.
El citat Vicente, gran home i millor persona, mentre dinàvem des de fora la sala anava mirant a través del vidre si havíem acabat o no. Quan vam aixecar-nos per marxar, al moment va entrar a la sala i li va dir al professor si podia parlar amb ell. Evidentment. No faltava més.
Vam sortir tots del restaurant i quan el professor va ser fora ens va dir que en Vicente, gran home i millor persona, li havia tirat en cara tot el que havia dit i que allò no funcionava de la manera que ell deia i que sempre donaven un primer únic i patatim i patatam... Vam retornar a l’aula on fèiem la classe discutint sobre el tema i jo vaig deixar anar aquella frase comodí que sempre queda bé quan no saps què dir o no li trobes sentit a alguna cosa: “Es que Vicente es muy suyo”. Tots van estar d’acord i van aplaudir la meva (neutre) aportació. Vam recordar de nou els espàrrecs i les cinc mini-gambes, vam fer bromes sobre la paritat de la carn i el peix i no vam parar de fer bromes sobre en Vicente, gran home i millor persona, durant tota la tarda (i tot el dia següent).
El dijous, al començar la classe, el professor ens va comentar que havia parlat amb la gent de personal de la nostra empresa i que havien canviat el lloc de dinar. Ens va explicar que la companya de personal li havia dit que havia pactat quan va reservar la taula dos primers i dos segons i diversos postres. Caram!! Com canvien les coses. En Vicente, gran home i millor persona, ens volia aixecar la camisa a tots! No podia ser. Home honrat, treballador, pare de família (el fill porta el restaurant que abans he anomenat V). Un primer en comptes de dos, només quatre plats de carn i quatre de peix a repartir i de postres per escollir nedàvem en abundància (dos).
Vam encetar un diàleg sobre el què seria més adequat: si fer-li una visita per deixar les coses clares o passar de tot. Jo, lluny de fugir d’estudi, m’he inclinat per la primera opció, però finalment el seny ha guanyat a la rauxa i ens hem estalviat la confrontació.
Ara ja entenia com m’havien arribat llegendes urbanes a les que, abans, no donava crèdit sobre el Vicente, gran home i millor persona, i les seves arts com a humil director del restaurant que regenta. La primera era que amb l’aigua sobrant de les botelles de grans d’aigua reomplia d’altres ampolles per tornar-les a posar a les taules l’endemà (he tingut malsons amb això per la nit i m’he despertat amarat de suor més d’una vegada) i la segona resava sobre uns espagueti que si posaves el plat cap per avall, no queien.
Però jo encara segueixo pensant que en Vicente és un bon home i millor persona...
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 2 hores
23 comentaris:
Però què passa? Que només hi ha dos restaurants per la vostra empresa? o vas al V o vas a l'IC? (VIC en total)
Trobo fatal aquest tracte, eh? Vicente... molt malament, eh?
Us hauré de presentar l'Albert, gran home i millor persona (però és de l'Espanyol, eh?) que ens mima al meu marit i a mi quan hi anem a dinar quasi cada dia...
Només arribar ja ens posa un plat d'olivetes arbequines... per veure: jo una cervesa Estrella (que patrocina el Barça) i ell una Coca-cola... i després ens diu què hi ha per dinar que sol ser un primer plat (macarrons, llanties, arroç, verdura...) sustituible per una amanida (de les bones!!) i de segon, a triar entre pit de pollastre, hamburguesa, butifarra o costella de porc amb un acompanyament que sol ser, un tallet de truita, o unes verduretes a la planxa, o samfaina, una miqueta d'arroç... tot deliciós i com fet a casa (quan a casa hi ha algú que sap cuinar, clar) i els postres...
Avui FRESONS, Jordi!!! sí, sí, que m'he recordat de tu!! que sé que t'agraden :-)
A vegades la seva dona fa un flam de coco que està bo, bo... o flam de xocolata, o pa de pessic amb xocolata calenta per sobre... jo què sé, o un tall de pastís, o iogur, fruita...
Tot el menú (begudes i olivetes incloses) 8 Euros.
quina por anar a Valencia ara,el 70 er cent dels restaurants estan regentats per un tal Vicente,tots ells grans homes i millors persones....faran la final a Madrid???digues que siiiii
Assumpta: Prooooou!! Umm... quina gana... i quina enveja!! Ja veus el tal Vicente, gran home i millor persona... Tot per la pasta!!
ddriver: si la fan a Madrid, ja seria apoteòsic!! De nou l'himne del Barça al Bernabéu?? Oh!!
Fa un dies parlàvem que si post, que si escrits, que si a punts... lo d'avui és una novel·la de l'Agatha Christie, concretament: Deu Negrets, i l'assassí en Vicente!
...per descontant, un bon home i millor persona.
Curiositat: L'E, ja coneix en Vicente?
Bon dia!
Ostres, tot plegat una mica fort, eh!
Un únic primer plat? Això no passa enlloc.
El que trobo més estrany és que el Sr. Vicente no es retractés de seguida. A saber quan li paguen per aquest dinar... Un empresari, en els temps que corren, no està per perdre clientela. Si no és que el benefici que li aportin sigui pràcticament nul. També podria ser que el professor mentís. El mòbil: putejar-vos perquè considera que no us preneu seriosament el curs. O bé, que el Sr. Vicente, d'avançada edat, entenc, es trobés en una fase inicial d'alzeimer i no recordés les condicions pactades.
Penso que fas bé (o no) de no dir el nom del restaurant (?) ni del bar, podrien perdre molta feina i incrementaries l'atur al país...
Sergi :-)
No sé per què et queixes Jordi, imagina que et posen un plat únic de:
Pa amb tomàquet i calçots! Això sí que seria el teu pitjor malson, oi?
Hi hi hi...
Avi Gres. (El que pica l'ull així
;) )
Alex: l'E coneix a tothom. És com una enciclopèdia amb potes de totes les persones que treballem a l'universitat i els diferents campus que la componen. Té una fitxa tècnica de cadascú de nosaltres al cap i sap què has menjat fa tres o quatre dies (cosa que tu ni recordes). L'E és un gran home, millor persona i enorme enciclopèdia.
Gemma: concretament 13 euros, que me'n vaig assabentar més tard, més o menys l 'edat mental que té. L'edat física cre que entre 45 i 50. L'edat moral de 2 anys. Crec que dels tretze euros nets per ell li'n queden 12.
Sergi: no ho faré pas, per decència i per honor. Perquè es diu el pecat, però no el lloc on s'ha comés (el pecador sí que l'he dit ara que hi penso...). Però què és un nom enmig de tant gent? Bah! Res de res... Crida Vicente i te'n apareixeran 10 a sota de cada pedra.
Avi Gres: el pitjor dia de la meva vida, doncs... ;-) Però tranquil, seguiria portant Catlunya molt dintre meu i l'estelada ben visible. Freedom for Vicente!!
Quina pinta!! jo em quedo en què tu segueixes pensant en què és un bon home i millor persona :) compte amb l'oli :) molt bon post eh
Quin tio aquest Vicente. No vas demanar-li un autògraf?
Cesc: important seguir pensant que ho és... Sinó... Grrrr!!! Amb l'oli vaig en compte tots els dies quan baixem a esmorzar. Bé, jo i tots!
Carles: No, però potser em faig una foto amb ell per penjar-la al blog. M'has donat una bona idea... jejeje
primer de tot jordi, dir-te que en aquest bocinet del post ...
...jo vaig comentar que si no podia ser una amanida de primer, que em portessin dos entrecots de segon, si podia ser (més que res per si entre la confusió colava)...
literalment m'he descollonat del riure creant una forta expectativa entre els companys de feina que ells, un cop llegit, no han acabat de trobar tan brillant com jo. (no en ténen ni idea)
amb l'incís fet, remato que en vicente (bon home, millor persona) forma part de tota una generació de trilers dels restaurants que solen aprofitar-se dels veritables bons homes i millors persones que no solen queixar-se.
si sols la meitat dels clients optés per no jugar amb vicente al dónde está la bolia-dónde está la bolita, segurament aquest bon home i millor persona seria, també, bon professional.
epppp vicente, sense acritud!!!
Òscar, bona definició del Triler Vicente. No vaig veure cap cambrer fora del restaurant cridant allò tant conegut d' "agua, agua" quan arribés el policia/mosso d'esquadra. És clar que potser als restaurants, en lloc de cridar aigua, per evitar confusions, criden Núria Feliu o Carmen de Mairena.
Digue'm tonto, però si partim de la base de que el segon m'agradava i el primer no, em demano dos segons...
He vist que ahir vaig fer un munt de faltes d'ortografia... clar, passades les dues de la matinada... o sigui, que no era ahir, era avui, fa unes disset horetes jeje
La cervesa, per exemple, és per beure, no per veure, que jo si me la miro no em serveix de res... disculpeu...
I aquest Vicente, per cert, no tindrà pas res a veure (que no "a beure") amb en Vicente Boluda (Balam bambú)? :-)
Què bons estaven els fresons, Jordi!! :-))
Assumpta, ja n'hi ha prou de fer dentetes!! Crec que demà baixaré al super a comprar una capsa de dos quilos per mi solet!! Amb força sucre això sí!!
No pateixis per les faltes d'ortografia. Quan no utilitzes el corrector del word, el subconscient és traïdor!!
Hola Jordi!
Doncs menys mal que aquest Vicente no era un altre Vicente, o millor dit, "Vidente". El Boluda, es clar.
Salutacions.
A sopar de gust!
Sílvia
Podrà ser un bon home i millor persona però massa decent aquest Vicent no ho és.
Salut,
Quina gran aventura, m'he rigut bastant.
Doncs aquí a Casserres i voltants per 9€ els dies feiners menges 3 plats i postres.
Per exemple:
Dimecres; 1r: 1 suc o sopa de caldo, amanides
2n: una petita amanida per acompanyar la carn d’olla(molt abundant), macarrons,
Ous el plat, pinya amb pernil etc.
3r : lluç, bacallà, pollastre, llom(planxa o guisat) etc.
Postres: músic, flam, crema, gelats varis, pastís etc.
El dissabtes i diumenges la cosa ja puja més diners.
A què en el Bergadà es menja millor!
mama
Una gran persona este gran Vicente però està sobrevalorat, no?
Amb la de bars que hi ha a Barna... canvieu canvieu... no val la pena barallar-se :)
Silvia: ai, calla, no em regiris l'estómac... jejeje
Lo Carles: aquesta era la sensació que m'ha quedat a mi...
Uri: Venint de tu, tot un afalac!
Mama: home, ni punt de comparació amb en Vicente! El proper curs proposaré de fer-lo a Casserres!
Bajoqueta: Ahir vam rebre un mail de personal demanant disculpes i que canviem de restaurant per les properes edicions. Bé!!
Entro a dir-te que el Barça-B acaba de guanyar 0-2 al camp de l'Alcoià i que això em dóna molt bon rotllo jeje i, a més... si vols veure això :-))
Jajajaja.
Vols dir que és bona persona aquest Vicente?
M'ha fet molta gràcia això de que demanessis dos entrecots, aviam si colava...
Això de reomplir l'aigua em sembla que és una cosa habitual en els baretos. En qualsevol cas, dubta del restaurant que no t'obri l'ampolla davant dels nassos.
Adéu, que vagi bé!
Assumpta: ostres, quina gana m'acaba d'entrar veient aquelles maduixes!! El Barça B va ser un bon revulsiu per l'A!!
Albert: Et diré que al final no va colar i vaig acabar cruspint-me un entrecot! Quina llàstima!
Sí que és típic sí això de reomplir... Sobretot amb les botelles de vi.
Publica un comentari a l'entrada