Huracà blaugrana.

Això és el que ha passat avui pel Camp Nou. I els signes d’aquests vendaval, o millor dit, cicló, han estat: devastació, aniquilació total i destrucció del rival a base de gols, bon joc, circulació ràpida de la pilota, pressió asfixiant i recuperació de pilota constant. Ni pressió ni hòsties (parlant clar)! El Madrid havia guanyat i n’havia marcat tres. Doncs el Barça ho veu, i ho dobla, com al póker. I tot queda com abans, però amb una jornada menys. Però qui s’han cregut que som? (ex-president Jordi Pujol).

El Barça ho ha deixat tot sentenciat a la primera part, on novament quaranta-cinc minuts de somni, de traca i mocador, han deixat el partit totalment dat i beneït amb un quatre a zero. Amb mitja part ja n’ha tingut prou. El que els altres no fan en noranta minuts, els blaugrana ho fan amb la meitat de temps. I jo que pensava que la segona part seria d’estar per casa, de badalls continuats i d’un avorriment impropi d’un partit del Barça, m’he equivocat. Han sortit amb la mateixa intensitat, amb el mateix coratge, amb les mateixes ganes, amb energies renovades, si cal, i n’han marcat sis més. Ara, dels sis gols, em quedo amb el cinquè, el de Dani Alves (sisplau, des d’aquí reclamo ja oficialment el canvi de nom de l’avinguda de Pedralbes, que passi a dir-se a partir d’ara, Avinguda de Dani Pedr-Alves). Quin golàs a passada d’Iniesta!! Per emmarcar. Jo em compraré un quadre d’aquells al Fotoprix que reprodueixen vídeos i fotos, i el penjaré al lavabo (pels moments d’intimitat) que vagi repetint el gol una vegada i una altra.

Tornant a la crònica versió Tomàs Molina, l’huracà, que ha estat de categoria deu (crec que n’hi ha fins a cinc), ha anat acompanyat de:
- Pluja de gols. Sis en total i, com sol passar en aquestes ocasions, n’haguessin pogut estar més.
- Ratxes huracanades de molt bon joc.
- Altes pressions blaugranes des del primer home a l’últim impedint la sortida de la pilota i asfixiant al rival.
- Inundacions de regats envers al contraris.
- Condensació de jugades espectaculars a l’àrea contraria.
- Calamarsada de xuts a porta.
- Evaporació de l’equip rival.

L’ull de l’huracà ha estat format per un gran Xavi que ha repartit joc i ha fet passades impossibles, d’aquelles que et fan dir un “OOOOOH!!” ben gran i en lletres majúscules. Acompanyat per una tripleta de luxe amb Eto’o (gegant!), Messi (enorme!) i l’Enric (magnifique!) i recolzat per Iniesta, Alves i uns quants més que han passat desapercebuts per la poca operativitat del Màlaga.

En poques paraules, que ara sí que es pot dir que torna el gran Barça, el del començament de temporada, el de les golejades, el de l’espectacle, el que fa que se’ns caigui la baba a tots plegats i el que lluita fins el final encara que vagi guanyant per sis a zero. Felicitem-nos tots, culés! Abracem-nos quan ens veiem pels carrers! Donem-nos les mans i alcem-les cap al cel! Onegem banderes blaugranes al vent i xisclem un crit valent! Tenim un nom i el sap tothom!

EN POSITIU.
Tot el Barça. Però quan dit tot, vol dir tot, tot i tot (com l’anunci). Des del primer fins l’últim, passant pel Profeta Pepe i l’apòstol Tito. L’espectacle que hem vist, mereix un vint sobre deu.

EN NEGATIU.
Les lesions d’Iniesta i de Touré, que sembla que en tenen per dos setmanes cadascú. Però estem de sort, la competició para una setmana per compromisos internacionals de les seleccions.