Petit exercici de reafirmació culé.

Degut als nervis que floten a l’ambient, degut a la preocupació que pateix alguna part de la culerada, degut als dubtes que està transmetent l’equip els últims partits, degut a la inseguretat que s’ha instal·lat en més d’un soci/seguidor blaugrana, degut a que la memòria del culé és privilegiada i tendim a recordar coses que no hauríem de recordar i sempre surten a relluir quan menys ho haurien de fer, proposo fer un acte de fe culé i de reflexió conjunta i dir-vos que repetiu amb mi: “Aquella famosa eliminatòria de fa dos anys contra el Getafe que vam guanyar 5-2 al Camp Nou al partit d’anada amb aquell golàs d’en Messi semblant al que va fer Maradona en uns Mundials, i la posterior eliminació degut a que el partit de tornada va ser un autèntic desastre, vam fer aigües per tot arreu i vam acabar perdent 4-0, no va existir. Només és un somni conjunt que vam patir tots els culés una nit d’estiu mentre fèiem la migdiada.”. Gràcies a tots per aquest petit exercici de reafirmació culé en les aspiracions de l’equip. És per si de cas a algú se li havia passat pel cap encara que només fos una dècima o mil·lèsima de segon la possibilitat de que demà contra el Mallorca podés tornar a passar el mateix... A mi ja se han passat un milió de vegades una maleïda dècima de segon amb aquest fet durant els darrers dos dies.