dijous, 12 de març del 2009

Quan el futbol és un art.

Això és el que ha passat avui a la primera part: partit per emmarcar amb quatre gols de color blaugrana (més un de propina a la segona), futbol espectacle, remenar de pilota i ocasions a dojo. I quins quatre gols! I quina passió! I com hem vibrat! I com hem cridat! I com hem alçat els braços! I com ens hem alçat de la cadira! I com hem deixat anar adrenalina! I és que el partit d’avui ha tingut tot el que se li pot demanar a una partit de Champions: bar a rebentar, ple de gent cridant i animant, l’equip del tot endollat i els gols que anaven caient del bàndol dels bons, dels que juguen a futbol, dels que la toquen, dels que només saben que fer art, crear i innovar amb una pilota als peus. Un recital de joc ofensiu que ja preveia el Profeta el dia abans: “Atacar, atacar i atacar”, pregonava. I així ha estat. Paraula d’en Pep. Amén! Els gols els definiria:

- Primer (minut 25): Márquez s’il·lumina d’entre les tenebres i fa una passada en profunditat que deixa a l’Enric (ja és com si fos dels nostres) sol davant el porter i només ha de col·locar-la on ell vol i olorar-se el canell a posteriori.

- Segon (minut 27): De nou Henry a centrada Xavi bat el porter i olorada de canell al canto.

- Tercer (minut 40): Messi ens fa aixecar a tots de la cadira amb una jugada de les seves per acabar introduint la pilota a la porteria de l’Olimpique. Gol d’embadaliment, eufòria i orgasme general.

- Quart (minut 43): el buscava amb afany i finalment Eto’o dintre de l’àrea afusella el porter francès (que jo li he trobat una mica de semblança, física només, al Casillas). Celebració curiosa: salutació marcial de soldat i dibuix d’un cor amb els dits índex d’ambdues mans per acabar assenyalant tot el camp. Gràcies Samuel! Nosaltres també t’estimem... quan no fas coses rares i et portes bé.

- Cinquè (minut 95): Keita, de contraatac, acaba arrodonint la maneta.

Si és que actualment ser del Barça és un orgull, un sentiment molt gran, per lluir arreu i davant de tothom. I no us penseu que a Lyon només és dediquen a fer lioneses (aquest és meu!) i no a jugar a futbol. L’Olimpique ha jugat el que li ha deixat el Barça, i els dos gols els ha fet quan els blaugrana estaven desendollats del partit, perquè la renta era escandalosa. Això també els ha d’ensenyar a que qualsevol badada a la Champions se sol pagar cara. I he patit abans i durant el partit, sobretot a la segona part quan veia que el rellotge no avançava, perquè els nervis estaven a flor de pell i el cor se’m sortia per la boca. Però beneït patiment, aquell que ens fa ser més forts, que ens colrem com a barcelonistes, que fa que siguem del Barça pels segles del segles, que anem amb aquest equip fins al final i fins a la final, a poder ser.

EN POSITIU.
L’Enric, que amb tres gols en el global de l’eliminatòria s’ha convertit en l’heroi per mèrits propis. Podria dir més noms com Xavi que avui ha estat excepcional, Touré que ha estat immens, Messi que s’ha deixat també veure, Piqué que no n’ha deixat passar ni una...

La classificació, sens dubte, i la imatge que s’ha donat a tota Europa. A hores d’ara els equips rivals deuen estar pregant perquè no els toqui el Barça.

El partit en general, que són dels que fan afició i dels que es recorden durant anys. Ha tingut tots els ingredients i no li ha faltat de res. Ara, però, el diumenge toca tornar a baixar a la terra i a picar pedra per jugar contra l’Almeria.

EN NEGATIU.
El no saber perdre de Juninho Pernambucano, que va acabar expulsat i no va parar de fer faltes a tort i a dret i amb mala intenció.

La consigna amb la que han sortit els jugadors de l’Olimpique a la segona part de frenar el Barça amb faltes continuades i dures amb la permissivitat arbitral, que no ha ensenyat targetes fins molt avançada la segona part.

LA FRASE.
Sens dubte, la que va dir el que narrava el partit per Canal Plus: “Otra falta de Juninho Pernambucano, ¡que es un cerdo!” (i això va ser a la primera part). Quan el van expulsar, ho va rematar amb un: “Digno final”.

21 comentaris:

Alba ha dit...

En fi, els primers 40 minuts van ser una autèntica festa culé; llàstima dels dos gols del Olympique (al final de la primera meitat i a l'inici de la segona) que van encendre els llums d'alarma en els seguidors culés y amb un partit boig. Com a mínim, els jugadors blaugranes habien estudiat i es sabien la lliço i, poc a poc, van tornar a recuperar la pilota i a pausar el joc. Després d'aquests minuts d'incertesa, el somriure i les alegries en la graderia van estar justificades. En fi... a quarts i ben merecut.
Salutacions

òscar ha dit...

el sol ha sortit. els nens demanen (orgullosos) anar a escola amb la samarreta del barça. he ajudat a una àvia amb les bosses del súper. puc comprar tranquil l'sport i el mundo. el banc m'ha concedir una ampliació de la hipoteca. puc consultar somrient l'as i el marca. els ocellets canten. els núvols s'aixequen ... i tot això amb música de fons com si fós l'anunci aquell d'evax.

the champiooooooooooooons

Ramón Martínez Gómez ha dit...

Crec que la sensació de la que parla Óscar és extrapolable a tots els culés.

Ramón Martínez Gómez ha dit...

Volia dir Òscar.

Jordi ha dit...

Alba: totalment merescut el pas a quarts! Han d'aprendre que si es desconnecten, poden rebre gols que després són molt difícils de remuntar.

Òscar: Tinc la samarreta del centenari guardada a casa, en un lloc privilegiat, que cada vegada que obro l'armari la veig allà, latent, emetent el seu positivisme culé. Però només la reservo per les grans ocasions, per les grans gestes blaugranes, quan vas a treballar i vols lluir els colors després de que el capità hagi alçat el dia abans la copa d'Europa de de Lliga. Espero porder-la lluir per la feina tres vegades aquest any!

Carles: totalment. Si més no, hem anat a treballar amb un somriure al llavis...

Assumpta ha dit...

Ho he passat genial llegint aquest article teu... és un plaer reviure cada segon de la meravella de partit que els nostres jugadors ens van regalar ahir... Em sento feliç!!!! La vida sembla més bonica!! :-))

Jo el vaig escoltar per RAC-1 però van saber transmetre perfectament un munt de sensacions meravelloses!!

SÓC CULÉ!! SI!! DES DE QUE VAIG NÉIXER!! PER SEMPRE!!

I, com que ell no pot entrar per uns dies, però segur que li encantaria aquest article teu, diré que en Cesc em va dir ja fa temps que havia somiat que el Barça arribava a la final de la Champions. Ara jo vull somiar que la guanyem!! :-))

I jo també tinc una samarreta del Barça jeje la de l’any passat, la del cinquantenari del Nou Camp, amb aquell brodat preciós al voltant del nostre escut. Prometo que me la poso per sortir al carrer si guanyem alguna cosa...
De moment ja surto amb l’anorac que sortia a l’Sport (se’l va fer el meu cunyat i me’l va regalar jeje)

FORÇA BARÇA!!!

Uri ha dit...

Em va agradar més la frase del president Bacó: "Es muy bonito ser del Barça" Boníssim al dialing quan després del tall han posat el Sol solet.

joan ha dit...

Partit genial, acompanyat d'unes postres genials: Pastís Massini casolà fet a la Fonda d'Alpens. Ummmm! Dimecres rodó!!!
QUE GRAN ETS HENRY!!!!!

Detall una miqueta, miqueta, negatiu: a la segona part van trigar massa a saber matar el partit. 4-1 i semblava que havien d'atacar per salvar-hi la vida!!!! Hoomeeee!!!

Però és igual, sóc feliç com una perdiç

joan ha dit...

Ah! i en dos dies 9 gols a favor nostre (4+5) què més volem?

Jordi ha dit...

Assumpta: Pubilla barcelonista fins la medul·la, no dubtis que la samarreta sortirà de l'armari quan sigui l'hora. Ah! I espero que el somni del Cesc el teu es faci realitat! No són pas incompatibles!

Uri: frase per emmarcar, sens dubte! Flower Power!

Joan: la perdiç està contentíssima de ser barcelonista! Tot és meravellós i quatre dels nou gols els vam cantar com si els haguessin marcat els nostres. Hi pot haver alguna cosa millor que un pastís Massini cassolà fet a la Fonda d'Alpens?

Alex. ha dit...

Des de la desconexió que dona veure en directa la defunció del meu PC, ensumo un món culé alegra i joiós, ufanós i sommiador, anginescadament quatribarrat!

Aquest vespre, portaré el meu PC a cal metge, us enyoro!

Alex. Hipoteques desconectades.

Assumpta ha dit...

La samarreta la tinc permanentment posada al respatller de la cadira del despatxet de l'ordinador de casa (ara sóc al despatx "de treballar"... ja és nota, oi? jeje) i tant que ens la posarem per lluir-la pel carrer, Jordi :-)))

Primer arribarem fins al somni d'en Cesc i, després, al meu :-))

Alex. nosaltres també t'enyorem :-))

Us imagineu en Pep al Palau de la Generalitat una altre vegada dient allò de "Ciutadans de Catalunya..." i anant oferint triomfs...

Sí, ja sé que ara no es fa allí, però estic segura que els Cavallers de la Quatribarrada poden aconseguir l'ús de la balconada per a tan noble causa :-))

Sigui saga sigui saga!! :-))

Sergi ha dit...

Avui et deixo tenir eufòria perquè l'equip ho va fer gairebé tot bé. A la primera part va anar a per totes, i amb la qualitat dels 5 de dalt (deixa't estar de dream teams i hòsties, aquesta és la millor davantera de la història de les devanteres) es va demostrar que no hi ha rival. I a la segona part van saber fer allò que sempre demana l'equip del Puyal, en Torquemada concretament, que és matar el partit i no deixar jugar l'altre, manar sobre el camp i encara que no es generi tant perill, demostrar que qui sap jugar guanyarà el partit.

Això sí, m'ensumo que contra l'Almeria sortiran a collir floretes. Si no és així i en Guardiola aconsegueix que surtin a menjar-se el món altre cop, ja li poden anar donant el premi a millor entrenador de l'any, o a millor psicòleg de l'any!

Anònim ha dit...

El locutor -merengue com és- deuria estar pensant en un altre animal merengue: el roncerdo

Albert ha dit...

Thierryble Henry (o Enric). Sembla que Guardiola ho ha aconseguit, torna a ser el de l'Arsenal.

En negatiu: la defensa en zona. Un altre gol de còrner encaixat.

No vaig sentir la frase de Carlos Martínez perquè estava al camp però ja me l'han explicat. Ara fa veure que és culer insultant als contrincants... Que no nos embauquen! que diria el bacó del nostre president.

Adéu!

ddriver ha dit...

ser del Barça sempre es un orgull,no nomes ara.
Avia'm si a Madrid s'enteren que el futbol el fan el dimecres i no els dimarts

Jordi ha dit...

Alex: vigila que no tingui fotuda la vena safena. Si comença a caçar coloms, preocupa't. No és la seva feina! Bona desconnexió!

Assumpta: ziga, zaga, ziga, zaga... aquesta vegada ens l'haurem d'aprendre, pobre Pep! No el va seguir ningú! Jo ara veig a l'anginesca quatribarrada damunt del balcó, enfilats els quatribarrats a la barana i fent gresca i xerinola a tort i a dret.
Sí, el trobarem a faltar. A l'Alex, dic!

XeXu: t'imagines poder encabir el Romario en aquesta davantera? Uff!! Seria somiar massa...
No estic d'acord amb tu, el diumenge aniran a per totes, ja ho veuràs! La lliga s'ho val. El Madrid té un partit molt difícil a Bilbao i possiblement perdrà i serà llavors el moment de tornar a posar punts pel mig.

Albert: tant de bo que l'Enric duri en aquest estata de gràcia fins a la final de la Champions. Sort que vas tenir d'estar al camp i cantar allò de "eo, eo, eo, esto es un chorreo".

ddriver: jajaja sí senyor, el que passa que ara fan com els cambrers, que descansen els dimecres...

Els del PiT ha dit...

Et felicito per aquesta crònica del partit, que pel què hem vist en d'altres al teu blog, estàs fet un crack!
(Encara et fitxaran d'algun diari esportiu a tu :-) )

La del txorreo del madrit és boníssima :-D

Per cert, "algú" que va seguir el partit via web va sentir als comentaristes mexicans dir (després d'un lapsus d'un d'ells) que sergio busquets no tenia res a veure amb el mític bussy, a qui tu "estimes" tant...
Però aquest "algú" no va gosar fer-los saber que són pare i fill...
;-)

Jordi ha dit...

Gràcies als del PIT! Ja m'agradaria a mi! Per molt que li pesi o per molt que li agradi, el Sergio B. és fill del seu pare, el que agafava planxes al vol...

Anònim ha dit...

Impressionant però patia eh amb el 2on...

Jordi ha dit...

Jo patia, em mossegava les ungles i m'agafava a la cadira! Som patidors de mena, els bons culés!