Dia 11: Santiago de Compostel•la - Barcelona.

Últim dia. El despertador l’hem posat a les 9:00 h, però com que ja estem avesats a aixecar-nos d’hora, avui no pot ser l’excepció i a les 8:15 h ja ens estem dient bon dia. Després d’una reconfortant dutxa, fem les maletes i baixem al saló de la tercera planta per esmorzar els trossos de pizza que van sobrar ahir (hi ha microones i podem escalfar-los).

Poca història té aquest dia. El vol sortia a les 22:20, amb el que havíem de fer temps fins a l’hora d’agafar l’autobús cap a l’aeroport. Després de veure que tot està tancat i que no obren, li pregunto a un guàrdia urbà i em dona la resposta: tot està tancat, ja que el dia setze d’agost és sant Roque, festa a Santiago. Aquest no són tontos: tenen dos dies seguits de festa (el quinze més el setze). I què podem fer si tot és tancat? Doncs visitar la catedral, que encara no l’havíem vista. Quina és la meva sorpresa quan, a una de les capelles descobreixo una imatge de la Moreneta. Caram!! Aprofito per complir ordres: encenc un ciri que m’havia demanat la meva mare. A l’hora de sortir de la catedral, i com que ja havia començat la missa, ens trobem que no podem sortir per la porta que hem entrat (la principal): estava tancada a pany i forrellat per a que no entrés ningú. Després de molt buscar, trobem una sortida lateral mitjançant la qual podem accedir al carrer.

Després de dinar anem cap a l’hostal i fem, per no trencar la tradició establerta, la migdiada estirats al sofà de la tercera planta. Em desperta el telèfon sobres les 17:00 h. Són els de FECSA que em diuen que em donaran 186 euros per l’apagada de llum que va succeir a Barcelona. Bé, accepto de bona gana!!

Cap a les 19:55 agafem l’autobús que va cap a l’aeroport. A les 22:45 h s’enlaira l’avió (quan hauria d’haver-ho fet a les 22:20 h) i a les 24:00 aterra a l’aeroport del Prat. Podem donar ja per finalitzada l’aventura. Bé, encara no, perquè hem de passar una petita odissea per recollir les maletes. Ara sí que estem a Barcelona i a l’aeroport del Prat!!


FRASE DEL DIA:

Pujant a l’avió per les escales que hi ha a peu de pista (ja que vam anar caminant des de la terminal fins a l’avió) ens vam fer una foto amb el Miquel d’acomiadament. Seguim pujant les escales i ens esperem a la plataforma al costat de la porta esperant que la gent es vagi acomodant per a poder entrar a l’avió. A cap d’un parell de minuts ve una dona amb walkie-talkie i ens deixa anar: “Esto no es Disneylandia. No puedes parar la subida de los pasajeros por echar una foto.”. Ostres, amb quines ganes li vaig dir que m’oblidés i que si tant parava la pujada de passatgers, què cony feia jo esperant més de dos minuts per poder entrar a l’avió. Va seguir parlant, però no la vaig atendre. Vaig girar-me i vaig passar totalment d’ella. Total, què havia de reclamar-me quan l’avio sortia ja amb retard, per no faltar el costum?

FOTO DEL DIA:

La foto del dia se l’emporta la Nena. No sé qui és, ni com es diu, ni quants anys té, ni res de res. L’únic que sé es que quan estàvem fent temps després de la migdiada per agafar l’autocar, aquesta nena va pujar més de deu vegades a la sala per treure coses de les màquines. No sé què carai treia o deixava de treure, però una vegada havia marxat amb el botí, al cap d’uns dos o tres minuts, tornava a aparèixer a treure més coses. Va deixar la màquina seca ella soleta!!