El dia en que Rijkaard va asseure a Ronaldinho a la banqueta…

Doncs sí, aquest dia ja ha arribat. Va ser ahir, al partit de Lliga de Campions contra l’Olympique de Lyon. A l’entrevista de diumenge al “Gol a gol” Rijkaard comentava que ell no tenia pensat canviar. Que era com era i que ni s’ho plantejava. Us el veu creure? Jo, vist lo d’ahir, no. I millor, perquè arriba un moment on o et plantes o perds definitivament tot el crèdit que tenies davant els jugadors. Esta bé jugar el paper de policia bo per tenir contents a tots, però en el moment adequat t’has de saber plantar. I crec que ahir en Frank va fer-ho.

Tornant al crack brasiler, igual que va passar a l’últim partit de Lliga contra el Recreativo on després d’autodescartar-se per fatiga i no assistir al Camp Nou a veure el partit al costat dels seus companys lesionats, va demostrar que el Barça ja no va amb ell. Lluny queda aquella imatge del brasiler amb cara de pomes agres a la banqueta si algun partit s’hi havia quedat. Quina diferència!! Ahir somreia tot xerrant amb Thuram al començament del partit. Algú dubte que els dies de Ronie al club estan comptats?

Pel que fa al partit, seguim sense guanyar a fora de casa, però aquesta vegada el Barça va donar la cara en un partit on va posar-se el mono de treball. No dubto que si seguim jugant així, les victòries a domicili acabaran, tard o d’hora, arribant. Per dues vegades va avançar-se al marcador. En el primer gol, van ensenyar-nos (com l’altre dia marcant de córner) que també saben marcar de contraatac. Amb tres passades Iniesta empenyia la pilota dintre la porteria contraria. Per què no podem jugar sempre així, de cara a barraca? És més vistós, més espectacular i segurament veuríem més gols i no patiríem tant.

L’empat de l’Olympique va arribar gràcies a una cantada operística d’en Víctor Valdés. Quina Traviata!! Ni al Liceu!! Un llançament de falta sense perill de Juninho (per cert, que és clavat a Oleguer Presas) va acabar dintre la porteria sense que la toqués ningú i botant davant els nassos del porter blaugrana. De totes maneres, Víctor va esmenar amb escreix la seva errada fent dos parades boníssimes quan ja es cantava gol a la grada a la primera part del partit.

Entrada ja la segona part Messi avançava de nou al Barça de penal i Juninho “Presas” (jejeje) posava les taules al marcador de la mateixa manera que l’argentí, de penal.

Un partit sense més història on l’empat anava bé als dos equips (el Barça ja s’ha assegurat el primer lloc del grup gràcies a la derrota del Glasgow Rangers al camp de l’Stuttgart) i on ambdós conjunts van gaudir de bones ocasions per endur-se els tres punts.

EN POSITIU:
Aquest equip juga molt millor sense Ronaldinho, i no em cansaré de dir-ho. Amb ell al camp (igual m’acarnisso massa ara), va arribar l’empat del Lyon. Crec que Rijkaard faria bo de contemplar la possibilitat de deixar-lo a la banqueta i fer-lo sortir a les segones parts... si cal!!

Amb Bojan de titular l’atac va gaudir de més mobilitat. Crec que aquest jove del planter cada dia que juga es va fent un lloc a l’equip titular. Que segueixi així!! Podem tenir crack per anys. Llàstima que davant té a Henry i a Eto’o que poden tallar-li el camí.

I, com sempre, Iniesta va estar esplèndid.

EN NEGATIU:
L’àrbitre. Horrorós!! Quin desastre!! No em va agradar gens. Sempre xiulant a favor de l’equip local, amb penal de regal i tot.

Gudjohnsen. Hi posa molta voluntat, però crec que ja no arriba a més. Va fallar un parell d’ocasions cantades: una la va enviar a la tercera graderia (hi haurà tercera graderia a l’estadi de l’Olympique?) i l’altre la va aturar el porter.

L’expulsió d’en Frank Rijkaard que va perdre els papers davant de l’àrbitre. De totes maneres crec que els papers els hauríem perdut tots.