Bogeries de Brooklyn.

Acabo de tancar l’última pàgina i ja el trobo a faltar. És com si m’hagués quedat orfe o si hagués perdut quelcom i no pugui fer res per que torni a estar a les meves mans. Com quan estàs gaudint d’alguna cosa que t’agrada molt i de sobte s’acaba. Com m’ha tingut enganxat!! Si tenia una estona (cinc, deu o dos minuts) el treia d’allà on estigués descansant i l’obria per l’última pàgina on l’havia deixat tot devorant les paraules que a cada pàgina feien que em capbussés en la vida del protagonista. Us el recomano. L’autor és Paul Auster. No havia llegit res encara d’aquest escriptor, però no dubteu que a partir d’ara ocupa un lloc preferent a la llista de predilectes (tot serà que el proper llibre d’ell que em llegeixi no m’agradi gens, que podria ser...). Amb un llenguatge senzill, directe i sense paràgrafs d’aquests que de vegades es posen per omplir pàgines, l’autor aconsegueix fer-nos partíceps de la història que ens narra. Una història molt ben construïda i del tot original. No us penedireu si decidiu llegir-lo!!

La veritat, però, és que ja em tocava que caigués a les meves mans un llibre que m’enganxés de la manera que m’ha enganxat aquest. Els tres últims llibres que m’he llegit no els he encertat però, en algun d’ells fent un esforç terrible per no deixar-lo a mitges (sóc de la teoria que si a nosaltres no ens agrada que ens deixin a mitges els llibres tampoc...), els he acabat.