Totes les persones que ajudem a tirar endavant amb il·lusió, empenta i coratge, gaudim cada minut que passem davant de l’ordinador i formem la petita i humil redacció d’aquest blog (és a dir, un servidor, però es que en plural queda com més important) us desitgem que tingueu un molt bon any 2008, ple de salut, diners i amor (tòpic que no pot faltar a qualsevol felicitació nadalenca on hi figuri un senyor/a gran que de ben segur ens delectaria amb el bolero “tres cosas hay en la vida: salud, dinero y amor”). Que totes aquelles petites esperances que hi teniu dipositades es compleixin i on tots els projectes i propòsits que us hagueu marcat els dueu a terme.
Parlant de propòsits, ahir tot menjant el raïm vaig estar intentant plantejar-me’n algun de cara al nou any. Però no se’m va acudir cap. No fumo; no bec (ni alcohol... ni de lluny, i crec que hauré d’anar a fer-me una revisió de les diòptries que de ven segur m’hauran pujat); no prenc drogues (ja que la Coca-cola encara no l’han inclòs a la llista); no vaig al metge i, per tant, contribueixo a reduir la despesa sanitària (o millor dit, ajudo a que no incrementi més); honro al meu pare i a la meva mare; santifico les festes (quedant-me a casa, evidentment); no puc apuntar-me a un gimnàs ja que ho estic des de fa anys; pago les multes i els impostos religiosament a l’Ajuntament i a Hisenda respectivament; sóc un fidel seguidor culé i no em perdo cap partit pel PPV al bar tot consumint beguda i, si s’escau per l’hora, una o dues hamburgueses amb formatge; crec a ulls clucs amb el b + b = B; rego i tinc cura de les meves plantes; sóc puntual a la feina; voto a les autonòmiques, les generals i les de l’ajuntament... En definitiva que, a part de ser un ciutadà model i mereixem la medalla i la clau de la ciutat, la creu de Sant Jordi, el premi príncep d’Astúries i si pot ser algun que altre premi ondas, sóc l’hòstia. Fent una cura d’humilitat, crec no hi ha ningú millor que jo en aquest món (deixant la modèstia a part) i la gent m’hauria de prendre com a model a seguir... Uff!! Espero que em perdoneu l’anada d’olla i em disculpeu per voler gaudir d’uns breus instants d’enardiment / exaltació de la meva insignificant persona, però es que com últimament vaig curt d’àvies i ningú m’ho diu, he decidit començar l’any donant-me ànims a mi mateix per tal de començar amb molta empenta i confiança aquest 2008.
Doncs el que deia, que pels alts, pels baixos, pels que riuen, pels optimistes, pels pessimistes, pels que juguen, per la família, pels reis, pels mags, pels responsables, pels compromesos, pels nàufrags, pels d’allà, pels que treballen, els d’aquí, pels romàntics, pels que t’estimen, pels que no t’estimen, pels que t’estimen molt, pels que t’estimen poc, (i l’anunci seguia més, però m’he cansat d’escriure)... MOLT BON ANY 2008!!
Parlant de propòsits, ahir tot menjant el raïm vaig estar intentant plantejar-me’n algun de cara al nou any. Però no se’m va acudir cap. No fumo; no bec (ni alcohol... ni de lluny, i crec que hauré d’anar a fer-me una revisió de les diòptries que de ven segur m’hauran pujat); no prenc drogues (ja que la Coca-cola encara no l’han inclòs a la llista); no vaig al metge i, per tant, contribueixo a reduir la despesa sanitària (o millor dit, ajudo a que no incrementi més); honro al meu pare i a la meva mare; santifico les festes (quedant-me a casa, evidentment); no puc apuntar-me a un gimnàs ja que ho estic des de fa anys; pago les multes i els impostos religiosament a l’Ajuntament i a Hisenda respectivament; sóc un fidel seguidor culé i no em perdo cap partit pel PPV al bar tot consumint beguda i, si s’escau per l’hora, una o dues hamburgueses amb formatge; crec a ulls clucs amb el b + b = B; rego i tinc cura de les meves plantes; sóc puntual a la feina; voto a les autonòmiques, les generals i les de l’ajuntament... En definitiva que, a part de ser un ciutadà model i mereixem la medalla i la clau de la ciutat, la creu de Sant Jordi, el premi príncep d’Astúries i si pot ser algun que altre premi ondas, sóc l’hòstia. Fent una cura d’humilitat, crec no hi ha ningú millor que jo en aquest món (deixant la modèstia a part) i la gent m’hauria de prendre com a model a seguir... Uff!! Espero que em perdoneu l’anada d’olla i em disculpeu per voler gaudir d’uns breus instants d’enardiment / exaltació de la meva insignificant persona, però es que com últimament vaig curt d’àvies i ningú m’ho diu, he decidit començar l’any donant-me ànims a mi mateix per tal de començar amb molta empenta i confiança aquest 2008.
Doncs el que deia, que pels alts, pels baixos, pels que riuen, pels optimistes, pels pessimistes, pels que juguen, per la família, pels reis, pels mags, pels responsables, pels compromesos, pels nàufrags, pels d’allà, pels que treballen, els d’aquí, pels romàntics, pels que t’estimen, pels que no t’estimen, pels que t’estimen molt, pels que t’estimen poc, (i l’anunci seguia més, però m’he cansat d’escriure)... MOLT BON ANY 2008!!
3 comentaris:
Bon Any,Jordi. Ai, Ai Ai, em sembla que t'han d'encarregar un monument, ja! Bones curses! I aníma't a la Granollers, home!
Feliz Año 2008 Jordi, te voy a sugerir un proposito, a nivel deportivo, no estaria mal hacer todas las marxas posibles y con unos tiempos excelentes, eso significaria estar en plena forma y estar disfrutando de aquello que te gusta. Son muchos los propositos posibles pero a veces es mejor no pensar en ello si sabes que quizas no lo puedas cumplir, por eso disfrutemos todo lo posible en cada momento. El resto de propositos te dejo que lo sigas averiguando aja. Lo dicho Jordi Feliz Año Nuevo y dale recuerdos a Alba.
Un saludo
MIkel
Mikel, gràcies pels records!!! Jordi a tu no cal que et diguem res perquè sembla que ja t'hodius tot tu!!!! :P
Publica un comentari a l'entrada