Duraquetatló.

Si busqueu aquest mot al diccionari poso la mà al foc que no el trobareu. Però bé, us el puc definir ara mateix. Seria quelcom semblant a: “Conjunt de dues proves esportives celebrades una a continuació de l’altre que duren un temps determinat i en les que s’empra un raqueta”. Més o més seria això.

Fa dies que havia de quedar amb un antic company d’estudis per fer una partida a pàdel i de pas veure’ns i rememorar vells temps. Per unes coses o unes altres, la trobada es va anar posposant i no ha estat fins avui que no ens hem pogut veure. Hem quedat a les 8:30 a Parets del Vallès, on ell viu, i tot seguit amb el meu cotxe hem anat al Club Natació Granollers per a jugar-hi una estona. Teníem pista reservada de nou a onze i, puntuals com un clau ja intentàvem entrar en calor un a cada banda xarxa. Dic intentàvem perquè la temperatura que marcava el cotxe abans de baixar era de quatre graus positius. Les parets de la pista eren de vidre, i la rosada els recobria tots de dalt a baix.

Quin resum us puc fer del matx? Doncs que per molt que m’hi vaig esforçar i vaig deixar-m’hi la pell vaig ser esborrat de la pista pel David: 6-2, 6-1 i 7-6. Què hi farem!! No vull posar excuses. Si feia molt de temps que no hi jugava, és problema meu. Si ell sap jugar a tenis i té cops bons i un revés tallat que fa molt difícil tornar la pilota, és problema meu. Si jo tinc una raqueta millor que la d’ell i tot i així he perdut, és problema meu. Si no hem apostat res i el perdedor no ha hagut de pagar cap sopar, és problema... d’ell!! En alguna cosa havia de sortir guanyant, no?

El segon esport de raqueta que hem practicat després del pàdel, ha estat el ping-pong. Aquí he guanyat jo per 4-3!! M’ha costat perquè, tal i com li he fet veure en moltes fases del joc aconseguia tornar-me totes les pilotes davant de la meva notòria desesperació. I a més a més, té un revés demolidor a dues mans que em desconcertava molt.

El resultat final de la duraquetatló han estat unes clamoroses taules i un matí diferent on he practicat dos esports que feia molt de temps que tenia arraconats.

Efectes secundaris: sembla que el bigoti se’m noti més i hagi crescut una mica. Serà l’efecte Aznar (impulsor de l’esport al país veí)? Us diré que l’he estat buscant, per si havia vingut per practicar el català en la intimitat (com que deia que el parlava), però no l’he trobat. Imagino que deu rondar pels Estats Units recollint títols de doctorat pagats pel govern espanyol o deu estar acabant de donar les últimes directrius al Mariano Rajoy per la campanya electoral de les properes eleccions generals que s’apropa. Potser la propera vegada convidaré al Rajoy o a l’Acebes per si volen fer d’àrbitres, com que sempre tenen el no a la boca, per arbitrar partits de pàdel ja està bé, “noooo” (poseu-li entonació de jutge de cadira de Wimbledon)?