El refugis antiaeris de la Plaça del Diamant i de la Plaça Revolució.

Aquest passat dissabte vam anar a veure el refugi antiaeri de la guerra civil situat a sota de la Plaça del Diamant. Feia més d’un mes que havíem fet la reserva per telèfon (93-211-49-73, per qui estigui interessat). Ho gestiona una empresa que es diu Tasca.

Si coneixeu la plaça en qüestió, sabreu que hi ha un parell d’entrades que semblen de pàrquing, però que en realitat no ho són, com vam poder comprovar el dissabte. S’utilitzen per poder accedir al refugi situat a dotze metres sota terra, segons va explicar-nos la guia on, només entrar-hi, ja notes la humitat que s’hi respira dintre (les ulleres, en un primer moment, em van quedar entelades del tot).

Hi ha un primer tram d’escales de baixada amb molt de pendent que ens porta fins a les entranyes del refugi. En cap moment tens sensació de claustrofòbia, al contrari, meravellat per la construcció de l’habitacle (no oblidem que va ser la gent del poble qui va fer-ho i que la Generalitat només es dedicava a supervisar si ho feien bé o ho feien malament) i per la tant típica volta catalana que es veu al sostre.

La guia va anar explicant-nos les diferents curiositats del refugi mentre seguíem el recorregut marcat i ens va fer participar a tots amb unes targetes que va repartir al començament i que vam haver de llegir quan ens ho va indicar. En aquestes targetes assumíem el rol d’una persona que d’alguna o altre manera havia format part del Refugi. A mi va tocar-me fer de paleta (que no senti precedent!!), a l’Alba d’infermera, al Mikel i la Tere de dos germans (si no recordo malament) ...

El tros que em va impactar més va ser al final, quan la guia va fer-nos assentar als bancs, tancar els ulls i va posar en marxa el radiocasset per tal de simular la sensació que es tenia des de l’interior del refugi dels sorolls dels avions que passaven i les bombes que anaven caient i explotant per tota Barcelona. De pell de gallina, us ho prometo!! Imagineu-vos el que hauria de sentir la gent fa setanta anys soterrada al refugi i no sabent el que estava passant dotze metres per sobre dels seus caps.

Quan vam sortir del refugi l’aire fred va colpejar-nos de nou la cara. Ara que la visita tocava a la seva fi, vaig aprofitar per preguntar-li a la guia si sabia què s’havia de fer per visitar el refugi situat a l’interior del pàrquing de la plaça Revolució (també a Gràcia i situada a pocs metres de la plaça del Diamant). N’havia sentit a parlar i havia vist imatges en un documental. Ens va dir que hi anéssim i que el vigilant del pàrking segurament ens donaria les claus per a poder-hi entrar i visitar-lo per la nostra compte (sense visita guiada).

I així ho vam fer. Per curiós que sembli, quan vam poder trobar al vigilant aquest, com si fos el més normal, va deixar-nos les claus tot indicant-nos que havíem de baixar a la planta 4B i que ja veuríem la porta que hi donava accés. Ostres!! Doncs era veritat!!

Aquest refugi, però és bastant petit. Crec que hi deuen cabre unes quinze persones a molt estirar: un passadís i un parell de cambres feien el fet. Una cambra tenia una prestatgeria i una taula fetes amb maons a la paret i a l’altre hi havia els bancs per a que la gent pogués assentar-se.

Us deixo alguna foto per a que podeu veure l’interior d’aquest petit refugi: