Ahir va ser partit de quedar-se a casa i d’escoltar-lo per la ràdio, com quan el PPV no existia i les ones radiofòniques eren les úniques capaces de transmetre al seguidor culé les ventures i desventures de l’equip. Degut a una mandritis aguda no ens venia de gust baixar al bar, així que el transistor ens va acompanyar durant dues hores llargues.
Partit ensopit i trabat, pel que vaig sentir, amb poques ocasions de gol. El Racing va venir a tancar-se darrera, a posar les coses difícils i a no deixar que el Barça desplegués el seu joc. I així va ser. Les ocasions no van ser moltes, però Sir Henry, gràcies a una jugada afortunada en un llançament de córner, sense saber molt bé com, li va caure la pilota al cap i només va haver d’empènyer-la a la porteria. Un a zero, i el més difícil ja estava fet: obrir la llauna. Ah!! I celebració de les que agraden: va pujar-se els pantalons fins a l'alçada del pit dedicant-li, d'aquesta manera, el gol a Víctor Valdés.
El partit va continuar avorridot fins que, al minut seixanta-cinc de partit, Rijkaard va fer entrar a Leo Messi. Va ser curiós, perquè a la primera jugada que va tocar la pilota, el locutor de RAC1 ja va canviar el to monòton de veu que ens havia acompanyat fins aleshores (llevat del gol marcat a la primera part) per adoptar-ne un altre més cridaner. Però va durar poc: un parell de jugades maques i es va diluir en mig de la mediocritat del partit.
I què dir del Racing? Doncs que va tenir només una oportunitat en tot al partit on Valdés, molt atent i amb gran encert, va fer una gran parada (a l’estil Casillas... ;-)).
EN POSITIU.
L’entrada de Messi, per uns moments, va revolucionar el partit. Ara només li queda agafar minuts i ritme i tornarà a carregar-se el Barça a l’esquena, sens dubte.
Thierry Henry, que sembla haver entès el rol que ha d’agafar quan falten homes importants com Eto’o o Ronaldinho (que per cert, quan tornarà? Si és que torna...)
EN NEGATIU.
Giovani dos Santos, que ahir va acabar xiulat pel públic del Camp Nou i que Rijkaard, amb bon criteri, va canviar-lo per Leo Messi.
El nom del porter del Racing: Coltorti. Com es pot dir un porter així? Home, siguem seriosos!! Si es que aquest nom, traduït al català, seria quelcom semblant a Colltort.
Partit ensopit i trabat, pel que vaig sentir, amb poques ocasions de gol. El Racing va venir a tancar-se darrera, a posar les coses difícils i a no deixar que el Barça desplegués el seu joc. I així va ser. Les ocasions no van ser moltes, però Sir Henry, gràcies a una jugada afortunada en un llançament de córner, sense saber molt bé com, li va caure la pilota al cap i només va haver d’empènyer-la a la porteria. Un a zero, i el més difícil ja estava fet: obrir la llauna. Ah!! I celebració de les que agraden: va pujar-se els pantalons fins a l'alçada del pit dedicant-li, d'aquesta manera, el gol a Víctor Valdés.
El partit va continuar avorridot fins que, al minut seixanta-cinc de partit, Rijkaard va fer entrar a Leo Messi. Va ser curiós, perquè a la primera jugada que va tocar la pilota, el locutor de RAC1 ja va canviar el to monòton de veu que ens havia acompanyat fins aleshores (llevat del gol marcat a la primera part) per adoptar-ne un altre més cridaner. Però va durar poc: un parell de jugades maques i es va diluir en mig de la mediocritat del partit.
I què dir del Racing? Doncs que va tenir només una oportunitat en tot al partit on Valdés, molt atent i amb gran encert, va fer una gran parada (a l’estil Casillas... ;-)).
EN POSITIU.
L’entrada de Messi, per uns moments, va revolucionar el partit. Ara només li queda agafar minuts i ritme i tornarà a carregar-se el Barça a l’esquena, sens dubte.
Thierry Henry, que sembla haver entès el rol que ha d’agafar quan falten homes importants com Eto’o o Ronaldinho (que per cert, quan tornarà? Si és que torna...)
EN NEGATIU.
Giovani dos Santos, que ahir va acabar xiulat pel públic del Camp Nou i que Rijkaard, amb bon criteri, va canviar-lo per Leo Messi.
El nom del porter del Racing: Coltorti. Com es pot dir un porter així? Home, siguem seriosos!! Si es que aquest nom, traduït al català, seria quelcom semblant a Colltort.
3 comentaris:
Molt bo lo del Colltort, m'ho apunto, jajajaja.
Bueno, ja veig que ja guanyeu jugant a l'estil Madrid, és lo que val: tres punts i a esperar l'ensopegada blanca...
La veritat es que ara per ara només conta sumar els tres puntos con sigui, pero a aquest pas acabaran per buidar el Camp Nou i els bars de l'avorriment. La veritat es que el Racing tampoc va donar moltes altres opcion a la defensiva.
la reaparició de Messi com a nota més destecada i que vagi agafant foma pels quarts.
Bona idea el de Colltort... es que si en un partit així no es treu res per riure... es per plorar.
Fran, ja sé que últimament no juguem tant bé com vosaltres, però anem sumant punts que és lo important. Quan a final de temporada ens en sobrin, us els podrem passar per tal que aconseguir entrar a al Champions... jejeje Doncs sí, l'estil Madrid resultadista sembla que va funcionant, però avorreix a tothom.
Alba: Jo m'agafo a Messi com el salvador fins a que arribi Eto'o... A veure si ell és capaç d'aixecar aquest mal joc. Amb Messi en forma guanyen més llibertat per la resta de jugadors, ja que sempre té pendent d'ell dos homes de l'equip contrari. Ah!! I sí, vaig estar a punt de plorar ahir...
Jordi.
Publica un comentari a l'entrada