Maleïda fortuna!!

El Sevilla és el rival que han deparat les boles del bombo (allotjades a una copa de conyac de tamany desproporcionat comprada a algun tot a cent) aquest migdia al sorteig de vuitens de final de la Copa del Rei. De llarg, un dels pitjors rivals que li podia tocar al Barça (deixant de banda el Reial Madrid, evidentment), el pitjor aparellament de totes les eliminatòries sortejades i una semifinal/final anticipada. Quin idil·li manté el Barça amb la mala sort? Quina rancúnia ens amagues, oh deessa fortuna, per designar-nos sempre els equips més complicats? Per què la sort ens és sempre esquiva i l’atzar ens dribla com si fos el mateix Messi quan es tracte d’assignar-nos rival per a qualsevol competició? Per què el bombo sempre es guarda les paperetes més enverinades per l’equip blaugrana?

Perdó!! Després d’aquesta petita oda titulada “Maleïda fortuna” i escrita i protagonitzada per un servidor, us explico com me n’he assabentat: quan sobre la una del migdia el Ramon (madridista no declarat que ens ha comunicat que es farà soci de l’Espanyol quan tinguin el nou estadi acabat, que, segons ell, havia estat del Barça “pero me hicisteis fuera” i que sempre m’envia missatges al mòbil quan el Barça perd) ha vingut a veure’m al meu lloc de treball amb un somriure als llavis, no feia presagiar res de bo. Se m’ha posat al costat i m’ha fet la pregunta del milió tot posant-me la mà a l’espatlla: “Saps qui li ha tocat al Barça?” (bé, ho ha dit en castellà), deixant anar un parell de rialles per sota el nas. Us he de confessar que he temut el pitjor: el Reial Madrid. Li he demanat que no m’ho digués, que volia rebre l’ensurt per mi mateix. Quan he obert la web del diari Sport he respirat una mica més tranquil: el Sevilla. Però, interiorment, m’ha fet molt mala espina. Aquest equip pot estar molt malament aquest any com diu la gent (i que jo no m’ho crec), però no m’agrada, no em dóna bones vibracions. L’única cosa que salva l’eliminatòria és que el partit de tornada es jugarà al Camp Nou, escenari memorable de grans i èpiques remuntades. Bé, menteixo, també hi una altra cosa que pot jugar al nostre favor: que l’equip sevillà es dediqui a pensar en la Champions League i deixi la Copa del Rei de costat, cosa que podrà aprofitar el Barça per passar a la següent eliminatòria (sempre i quan, l’equip blaugrana no utilitzi aquesta mateixa tàctica que l’equip andalús). Ja cal que ens arremanguem i ens mentalitzem que patirem molt, de lo contrari es poden produir moltes decepcions... (i trencades de carnets).