Només va faltar el gol.

Ahir vam tornar, després d’uns quants partit de no anar-hi, al territori barça o al nostre Camp Nou particular quan juga l’equip blaugrana: el bar Antibiòtic. Aquesta vegada van afegir-s’hi el Toni i el Jordi, així que vam estar acompanyats i vam poder-la fer petar. Abans de començar el partit, discutint a la taula teníem clar el que el Barça havia de fer: aguantar el zero a zero (inclòs un gol en contra no seria dolent) o, com el partit d’anada contra el Sevilla, intentar marcar un golet. I sembla que les coses van anar tal i com havíem planejat. O potser encara millor, ja que a part d’empatar a zero, ens vam emportar una molt bona imatge de l’equip. M’atreviria a dir que el Barça va jugar el millor partit de la temporada a fora de casa, que ja és dir!! I més tenint en compte que a les baixes ja conegudes de Samuel Eto’o, Ronaldinho (que està de pretemporada), Abidal i Yaya Touré, s’afegia a última hora la de Carles Puyol, que patia un refredat.

La primera part va ser ensopida, amb un Barça que el primer quart d’hora va mostrar-se molt seriós, però amb un Vila-real que va anar de menys a mes i va complicar la vida en alguna que altra ocasió a Víctor Valdés. Perquè us imagineu el que va ser la primera part, el noi que teníem assentat a la taula del davant a la mitja part va comentar-nos que li havia donat temps de llegir tot el diari.

La segona part ja va ser una altra cosa (ho escric encara amb la ressaca d’haver-la gaudit amb intensitat): vibrant amb un Barça que va embotellar al Vila-real a la seva àrea i no el deixava quasi respirar (és cert, però, que el contrari també va gaudir d’alguna ocasió, però molt poques). Les oportunitats s’anaven succeint a la porteria de l’equip rival: Iniesta, Bojan ... I amb un Messi que va entrar a la segona part substituint Giovani, va encarar els contraris amb la seva velocitat endimoniada i els seus bons regats (va ajudar-se amb la mà per intentar marcar un gol, cosa que li va suposar la tarjeta groga). El Barça jugava ràpid, tenia la possessió de la pilota i tenia el partit totalment dominat. Com a tot a la vida sempre hi ha un però, aquest va ser la manca de punteria i el premi merescut: el gol.

EN POSITIU.
La bona imatge que ahir va donar l’equip i que esperem que no sigui només flor d’un dia (un paloma no hace verano, que deia Johan Cruyff)

Tant que critico a Giovani sempre, diré que ahir no va fer un mal partit. Potser el Camp Nou l’hauria de xiular més per fer-lo reaccionar...

El bon partit de Víctor Valdés amb un parell de parades de molt de mèrit. Nosaltres també tenim el nostre Casillas particular...

Segon partit de Messi com a suplent, cosa que fa pensar que el proper Rijkaard ja s’animarà a fer-lo saltar de titular amb l’onze inicial.

EN NEGATIU.
L’empat a zero (un resultat perillós), i tot per decidir a casa. De totes maneres si el Barça juga igual a l’estadi, no tindrà problemes per passar d’eliminatoria.

En conseqüència, la manca de punteria de la davantera blaugrana.