“The Bicing experience”.

Ahir, primer dia de vacances de Nadal per mi, vaig aprofitar el matí per fer gestions a la Campana. M’havia de renovar el carnet de conduir i he aprofitat també per fer-li un tràmit a l’Alba. Així que, abusant de la seva confiança, vaig demanar-li que em deixés el carnet del Bicing per poder fer els desplaçaments més ràpids (i gratuïts, perquè no dir-ho). Ahir dia plujós, de calabobos que en diuen per algun lloc. Però no em vaig tallar gens ni mica. Amb prudència, no ha de passar res. Si no em descompto, vaig utilitzar el servei de Bicing fins a cinc vegades, amb resultats dispars:

1er trajecte - De casa a La Campana.
- Temps: plujós.
- Estat de la bici: idoni. El vermell era descolorit.
- Incidències: A l’hora de tornar la bici, vaig anar provant diferents forats per amarrar-la i (gràcies llei de Murphy!) només va funcionar l’últim.

Centre Mèdic i La Campana.
Passo la revisió metge d’aquestes d’estar per casa perfectament, em donen el meu certificat mèdic i entro a La Campana. Pago les taxes meves i de l’Alba. Aconsegueixo renovar el meu carnet però el tràmit d’ella no el puc fer. La funcionària de torn, afectada per un fort constipat, sense gairebé veu i emetent gemecs inaudibles (digne d’admirar que essent funcionària com és no s’hagi quedat a casa), m’indica que falta que la interessada m’ompli un paper anomenat “talón-foto”, vell conegut meu de la darrera vegada que vaig estar-hi. Per tant, he de fer-li una visita a l’Alba al despatx.

2on trajecte – De La Campana al despatx de l’Alba.
- Temps: plujós.
- Estat de la bici: el manillar està torçat i jo apunto cap a l’esquerra, però la bici va recta. El color era d’aquell vermell passió.
- Incidències: A l’hora de tornar la bici em trobo amb el mateix problema que al 1er trajecte, però no apuro tant i al tercer intent aconsegueixo que es quedi amarrada.

3er trajecte – Del despatx de l’Alba a una estació de bicing indeterminada.
- Temps: plujós.
- Estat de la bici: desastrós. El seient es mou amunt i avall aleatòriament i no hi ha manera d’equilibrar-ho. Vaig tota l’estona amb el pinyó gran, amb la qual cosa, vaig fent el molinet amb les cames mentre balancejo el cos al ritme del seient. Decideixo parar a una estació de bicing a un punt indeterminat de la ciutat per fer canvi de màquina.
- Incidències: m’he d’esperar deu minuts per agafar una altre bici degut a la normativa vigent.

4art trajecte – D’una estació de bicing indeterminada a La Campana.
- Temps: plujós.
- Estat de la bici: el seient ja no es mou, però el pinyó segueix sense canviar i jo segueixo fent el molinet. La sensació d’anar assentat sense balancejar-me m’aporta un plaer indescriptible.
- Incidències: cap ni una, perquè ara he aprés que els forats per deixar la bici que funcionen tenen una llum verda fixa.

La Campana.
Allà no he de fer cua. Com que la funcionària que m’ha atès no està, m’adreço a la del seu costat. Li dono el famós “talón-foto”, posa cara de perplexa i em comenta que pel tràmit que li he de fer a l’Alba no cal omplir aquest imprès. Li dono les gràcies i li dic que no pateixi, que ella està treballant i jo de vacances i que disposo de tot el temps del món per anar-me passejant per Barcelona i els seus carrers i que molt gustosament estic vivint el “The Bicing experience”. Que plou, però que no passa res perquè que de tant en tant un s’ha de mullar per refrescar les idees.

5è trajecte – La Campana fins a Lluert.
- Temps: plujós.
- Estat de la bici: el manillar es mou endavant i endarrere. Puc canviar correctament tots els pinyons.
- Incidències: avanço a un parell de ciclistes i faig sonar el timbre per avisar a un vianant que el carril bici és justament això, un carril bici, i no el pot envair.

A Lluert.
Aquest és el nom de l’empresa que tenen uns amics meus. La parada és bàsicament per tres coses:
a) Per saludar-los afectuosament i preguntar-los si encara els dura la ressaca del cap de setmana.
b) Per fer-me una mica el fatxenda i passar-los per la cara que ja estic de vacances.
c) Que em deixin connectar a internet perquè he de fer una gestió amb el banc i a casa l’Alba ens hem quedat sense ordinador que l’estant arreglant i, per tant, sense possibilitat de connectar-nos a internet (el tam-tam no l’he provat). És per tant que des d’aquí, demano disculpes si no faig un seguiment acurat de tots els blogs que habitualment llegeixo. Aniré aprofitant-me de les biblioteques públiques i de familiars de confiança (accepto convidades a dinar i sopar) per apropiar-me del seu punt d’accés a internet.